Llibre del Consulat del Mar

Llibre del Consulat del Mar

El Llibre del Consulat del Mar o de Mar, també dit Consolat del Mar o de Mar, és un llibre que recollia les lleis marítimes dictades pel Tribunal Marítim del Regne de Valéncia, arreplega les lleis marítimes de la seua época. Dites lleis varen ser escrites en romanç valencià.

Història

L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es varen disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: França (Marsella), Espanya (Valéncia, Barcelona i Tortosa) e Itàlia (Pisa).

A finals del sigle XVIII, A. Capmany i Monpalau deduïx despuix d'estudiar el tema que el llibre del Consulat del Mar havia segut escrit en Barcelona entre els anys 1258 i 1266. Acceptant la influència pisana, va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el sardo Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser Pisa la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la latina que este havia estudiat, sino que estava escrita en provençal. Conclou que es va redactar en Barcelona, pero entre 1340 i 1400, discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les Lletra de canvi deduïx que és anterior a la primera mitat del sigle XIII.

El mèrit del llibre del Consulat del Mar és que és la primera obra que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.

A l'establir el rei Pere III d'Aragó el primer consolat del mar d'Espanya en Valéncia, va ordenar que este aplicara els usos i costums marítims de Barcelona, que es nomenaven costums de mar. També en Barcelona existien atres normes marítimes denominades Ordenacions de Ribera, que eren el que hui se nomenaria 'Normes de Policia del Port i Aigües Litorals.

Fins a la redacció de l'Ordonnance de la Marine en França en 1681, el Llibre del Consulat del Mar fon un còdic de dret marítim vigent en tot el Mediterràneu. En Espanya va seguir en us fins a l'implantació del Còdic de Comerç . Abans de la seua compilació, s'utilisaven com a còdic marítim les Taules Amalfitanas, que eren, com ell, un conjunt de regles per a regular el comerç marítim redactades en Amalfi, I que es varen vore substituïdes per ell.

Llibre del Consulat de Mar Valencià de 1407

Conferències sobre el llibre del Consulat del Mar

Està considerat com l'obra cima del Dret Marítim migeval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana.

El manuscrit original és conserva en l'Archiu Municipal de Valéncia. És una obra de gran valor històric en gran repercussió internacional a través dels sigles.

Hi ha diverses còpies manuscrites migevals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en 1407, conservat el l'Archiu Històric Municipal de Valéncia.

Característiques

• El llibre consta de 122 fulls de 49 centímetros d'altura per 29 d'amplària.
• Esta enquadernat al gust de l'época.
• Esta dividit en quatre seccions: La primera tracta dels Cònsuls, de sa elecció, jurament,atribucions,juges d'apelació... La segona expon els bons usos i costums del mar (73 fulles). La tercera tracta de les costums marineres de Barcelona i atres temes de la mateixa matèria, esta es la menys extensa (5 fulls). La quarta te els privilegis, consultes, sentencies i atres provisions reals, estes últimes datades en 1420 en Tortosa.
• El llibre esta ilustrat en destacats dibuixos i miniatures en gran bellea i colors.
• Esta redactat en llengua valenciana

Edició barcelonina de 1494 (Prefaci de Francesc Celelles)

La part I consistix en 43 capítuls que prescriuen els métodos per a triar els cònsuls del Mar i els juges d'Apelació en Valéncia , les competències jurídiques de cada u, i les regulacions procedimentals de les adjudicacions de casos portats davant d'ells. Els artículs 44 i 45 varen ser descartats, provablement per illegibles, i es referien a carregaments en direcció a Aleixandria

La part II consistia en els artículs del 46 al 334 de les lleis de l'any 1343. La primera àrea, de l'artícul 46 fins al 297, s'ocupa dels costums generalment acceptats del comerç marítim, mentres que la segona àrea, artículs del 298 fins a al 334, s'ocupa del cors, pirateria, expedicions de forces navals armades, convoys, segur marítim, lletres de canvi, i atres matèries diverses. En el manuscrit original en la Bibliotheque Nationale en París, la següent inscripció apareix al final de l'artícul 217: "El llibre acaba ací. Glòria a Jesus Crist. Amen"

Primers advocats

L'artícul 43 prescriu el jurament d'ofici per als advocats de Mallorca, decretat per Jaume I d'Aragó, i promulgat abans de l'any 1275. No se sap ni quan ni per qui fon impost este jurament als advocats de Barcelona i atres ciutats.

Atres edicions

Una de les més completes és la de l'any 1914 deguda a Moliné i Brasés que no arreplega a soles d'antics costums anteriors a la primera compilació, havent segut completat en aportacions posteriors. Conté:

• El reglament dels cònsuls de mar de Valéncia. (1 a 45)
• Els costums marítims de Barcelona (46 a 297)
• Les ordenacions per a barcos armats que vagen al cors i per a armades que ixquen a la mar (298 a 334)
• El cronicó de les promulgacions.
• Els capítuls del Rei El senyor Pere (1 a 40)
• Les ordenacions dels conselleres de Barcelona per al Consolat del Mar de Sicília
• Les ordenacions dels conselleres de Barcelona sobre fets marítims del 21 de novembre de 1435
• Lleis i ordenacions del Recognoverunt ProProceres sobre casos marítims i mercantils.
• Les ordenacions dels conselleres de Barcelona sobre segurs marítims.
• Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de Barcelona del 8 d'octubre de 1481.

Vore també

• Consulat del Mar