Diferència entre les revisions de "Manuel Granero"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://web.archive.org/web/20081006152548/http://es.geocities.com/gengranero/MANUELGRANERO.htm Manuel Granero Valls] | * [https://web.archive.org/web/20081006152548/http://es.geocities.com/gengranero/MANUELGRANERO.htm Manuel Granero Valls] | ||
| − | + | *[https://web.archive.org/web/20070928011126/http://www.mundotoro.com/mundotoro/Temas/Visualizacion.asp?TituloLink=null&IDpadre=null&ID=408 |date=2007-09-28] | |
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Toreros valencians]] | [[Categoria:Toreros valencians]] | ||
Revisió de 00:26 6 nov 2022
Manuel Granero i Valls (Valéncia, 4 d'abril de 1902 - Madrit, 7 de maig de 1922) fon un torero valencià.
Manuel Granero naixqué en Valéncia el dia 4 d'abril de 1902. De família acomodada, cursà estudis de música arribant a tocar bé el violí. Bon violiniste, deixà la música pels bous.
Prengué l'alternativa el dia 28 de setembre de 1920 en La Maestranza de Sevilla. El seu padrí fon Rafael Gómez "El Gallo", en Manuel Jiménez "Chicuelo" de testimoni.
Confirmà l'alternativa el dia 22 d'abril de 1921 en Madrit, en bous de Gallardo. En esta ocasió Chicuelo fon el seu padrí i va tindre a Carnicerito de testimoni.
En l'any 1921 liderà l'escalafó de toreros. Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig en la ma dreta, cosa que no era ben vista pels puristes, i difongué el pase de la firma.
El 7 de maig de 1922 torejava en Madrit al costat de Juan Luis de la Rosa i Marcial Lalanda. El segon bou de Granero, nomenat Pocapena, de la ramaderia del Duc de Veragua, l'agafà per la cuixa i deixà assentat, en l'esquena recolzada en les taules. Llavors li assestà una banyada que li penetrà per l'ull dret del torero i que li causà la mort.
En el seu honor s'alcà un monument davant de la plaça de bous de Valéncia, obra de l'escultor Antonio Sagramento.
En l'any 1922 Rafael Salvador realisà sobre la seua figura el documental Gloria que mata.