Manuel Granero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Manuel Granero i Valls
Multitudinària recepció del fèretre de Manuel Granero en l'estació del Nort de Valéncia, el 9 de maig de l'any 1922
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Torero i músic.
Naiximent: 4 d'abril de 1902
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 7 de maig de 1922
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Manuel Granero i Valls (Valéncia, 4 d'abril de 1902 - Madrit, 7 de maig de 1922) fon un torero i músic valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Manuel Granero naixqué en Valéncia el dia 4 d'abril de 1902. De família acomodada, cursà estudis de música arribant a tocar bé el violí. Bon violiniste, deixà la música pels bous.

Prengué l'alternativa el dia 28 de setembre de 1920 en La Maestranza de Sevilla. El seu padrí fon Rafael Gómez "El Gallo", en Manuel Jiménez "Chicuelo" de testimoni.

Confirmà l'alternativa el dia 22 d'abril de 1921 en Madrit, en bous de Gallardo. En esta ocasió Chicuelo fon el seu padrí i va tindre a Carnicerito de testimoni.

En l'any 1921 liderà l'escalafó de toreros. Es convertí ben pronte en un dels ídols de l'afició i de la tauromàquia, a la qual aportà una revalorisació del toreig en la ma dreta, cosa que no era ben vista pels més puristes, i difongué el passe de la firma.

El 7 de maig de 1922 torejava en Madrit al costat de Juan Luis de la Rosa i Marcial Lalanda. El segon bou de Granero, nomenat Pocapena, de la ramaderia del Duc de Veragua, l'agafà per la cuixa i deixà assentat, en l'esquena recolzada en les taules. Llavors li assestà una banyada que li penetrà per l'ull dret del torero i que li causà la mort.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

En el seu honor s'alçà un monument davant de la plaça de bous de Valéncia, obra de l'escultor Antonio Sacramento.

En l'any 1922 Rafael Salvador realisà sobre la seua figura el documental Gloria que mata.

Enllaços externs[editar | editar còdic]