Edició de «Manuel Soler i Bahilo»

{{Biografia|
| nom = Manuel Soler i Bahilo
| image = [[Archiu:Msbahilo.jpg|250px]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Ingenier agrònom
| data_naix = [[1967]]  
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[2009]] 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] 
}}
'''Manuel Soler i Bahilo''', conegut pels amics com a '''Manolo Soler''' ([[Valéncia]], [[1967]] - † [[2 de novembre]] de [[2009]]). Ingenier agrònom de professió, empresari, escritor i intelectual [[Valencianisme|valencianiste]]. 

== Biografia ==

Manolo Soler fon un ser humà de bondat i generositat. La seua família estava formada junt a la seua dòna, Silvia, i sa filla, Sara. Manolo Soler tenía una chicoteta empresa de jardineria i producció de plantes. Dedicant especial atenció als seus empleats, jóvens en alguna discapacitat. 

Tot eixe amor cap als demés, i el que professava a la seua Terra Valenciana, els va saber compaginar en una visió crítica i una gran capacitat d'anàlisis, constatant cóm, dia a dia, el Poble Valencià patix una manipulació de la seua identitat que el conduïx cap a un estat de servitut-esclavitut respecte a la classe política dirigent, i a un control de la població eixercit des dels mijos de comunicació i per mig de les polítiques educatives i d'ingenieria social. 

D'esta inquietut naixqueren proyectes valencianistes com [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia|Acció Regne de Valéncia]] (ARV), una associació de debat social, econòmic i cultural, i [[Empresaris Valencians Autònoms]] (EVA), i una breu participació a nivell polític, encara que, decepcionat per esta classe d'estructures, tenia en ment activar un moviment polític que vinguera a superar els defectes dels actuals partits.

Manolo Soler va militar en son dia en [[Unió Valenciana]] i [[Coalició Valenciana]] i va ser membre del Consell Foral ostentant les responsabilitats de la secretaria d'Agricultura i Mig Ambient. També va pertànyer a l'associació cultural valencianista de la [[Plataforma Jovenil Valencianista]] (PJV).

La PJV publicà, el 2 de novembre de l'any 2013, la següent reflexió de Manolo Soler:

{{Cita|Pero cuideu-vos, perque el cami sera perillos, i no ya per les persones que nos facen el mal, sino per aquelles que s'assentaran a vore lo que passa. I si en eixe llarc caminar vos qüestioneu si realment val la pena lluitar per este Poble, o si realment este vol salvar-se, feu-ho encara que siga per vosatros mateixos i per la vostra dignitat, puix es el vostre dret i el vostre deure. I si per aço encara s'atrevixen a dir que estem folls, tingau present que la follia està proxima a la genialitat, i que tots els genis foren presos per folls fins que demostraren que la seua follia era possible.|Manolo Soler i Bahilo}} 

Desgraciadament, estes i unes atres iniciatives no tingué temps de vore-les realisades. 

[[Archiu:Despertaval.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]

== Obra ==

La publicació del seu llibre ''[[¡Desperta, Valencia!]]'' fon editat a títul pòstum. Un grup de persones, amics de Manolo Soler, donat que l'obra estava pràcticament acabada, s'oferiren a ordenar-la i fer les revisions i comprovacions corresponents. L'[[Edicions Mosseguello|editorial Mosseguello]], agraïx l'especial colaboració de [[Juli Moreno]], [[Josep Peiró]], [[Ricart Pla]], [[Xavier Robles]] i [[Agustí Zacarés]].

{{Cita|Totes les grans civilisacions han seguit el mateix cami:
 
De l'esclavitut a la llibertat.

De la llibertat a l'abundancia.

De l'abundancia a l'autocomplaença.

De la complaença a l'apatia.

De l'apatia de nou a l'esclavitut.
 
Si volem ser una excepcio en l´historia, s´ha de trencar el circul, perque aquells que obliden el seu passat estan condenats a repertir-lo.|''¡Desperta, Valencia! Claus per a entendre i regenerar la societat valenciana'' (Edicions Mosseguello, Castelló, 2012), per Manuel Soler i Bahilo}}

{{Cita|Devem, puix, fer-nos presents en este moment mes urgentment que mai, a fi d'evitar un refredament letal, o la tranquilisadora dilucio en el gradualisme. Es l'hora d'eixir del fosc transitar cap al no ser, per a passar a l'allumenat cami de l'autoafirmacio del nostre ser; i ara, mes que mai, despres de la gran debacle social i politica, hem d'afirmar que el dia de hui no es la fi, sino el principi.|''¡Desperta, Valencia! Claus per a entendre i regenerar la societat valenciana'' (Edicions Mosseguello, Castelló, 2012), per Manuel Soler i Bahilo}}

== Reconeiximents ==

* Fon guardonat en el premi [[Premis Palmes Dorades|Palma Dorada al Valencianisme]] l'any [[2009]] pel [[Grup Cultural Ilicità]] 'Tonico Sansano' d'[[Elig]].  

== Cites ==

Algunes frases de Manolo Soler:

* {{Cita|''El despertar d'un poble tan enganyat i reprimit com el nostre ha de ser vigorós, pero no violent''}}

* {{Cita|''No intentes canviar el món sancer conformat en canviar el món del teu costat''}}

* {{Cita|''Possiblement este víncul d'un destí comú, segurament este víncul d'objectius comuns, puga ensenyar-nos a treballar en entusiasme, curar-nos mútuament les ferides i convertir-nos, una atra vegada, en germans i compatriotes de sentiment.''}}

* {{Cita|''Si lluitem per mínims nos quedarem en res..... hem de lluitar per màxims per a poder conseguir alguna cosa com a valencians, per mínims s´ha treballat en el passat i ya hem vist com nos ha anat.''}}

* {{Cita|''Creure en la Patria Valenciana i defendre-la, com si d'u mateix es tractara.''}}

== Bibliografia ==

* SOLER I BAHILO, Manuel. ''¡Desperta, Valencia! Claus per a entendre i regenerar la societat valenciana'' (Valéncia, 2012). Edicions Mosseguello, C.B. ISBN: 978-84-940548-0-8.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Ingeniers]]
[[Categoria:Ingeniers valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]
@@ Llínea 67: / Llínea 67: @@
 * {{Cita|''Creure en la Patria Valenciana i defendre-la, com si d'u mateix es tractara.''}}
-=== Sobre la llengua valenciana ===
-{{Cita|[...] la [[llengua valenciana]] es molt mes evolucionada que unes atres de la mateixa familia, per la qual cosa deuriem d’evitar empobrir-la, potenciant el seu us des d’una coherent llibertat de catedra, pero mantenint reconeguda com a unica normativa cohesionadora aquella que naixque fruit del consens i fon reconeguda oficialment: les Normes d’El Puig. I est estatus s’haura de mantindre fins a que siguen recuperats els ambits formals i se puga treballar en un constructiu dialec que millore, actualise, afigga,… tot lo que se considere precis i que siga necessari fer, atenent als autentics usuaris i estudiosos de la nostra Llengua Valenciana, a fi de garantisar la seua continuïtat i independencia. [...]|¡Desperta, Valencia! Claus per a entendre i regenerar la societat valenciana' ([[Edicions Mosseguello]], [[Castelló]], [[2012]]), per Manuel Soler i Bahilo}}
 == Bibliografia ==