Manuel Soler i Bahilo
| Manuel Soler i Bahilo | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Ingenier agrònom | ||
| Naiximent: | 1967 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 2009 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel Soler i Bahilo, conegut pels amics com a Manolo Soler (Valéncia, 1967 - † 2 de novembre de 2009). Ingenier agrònom de professió, empresari, escritor i intelectual valencianiste.
Biografia[editar | editar còdic]
Manolo Soler fon un ser humà de bondat i generositat. La seua família estava formada junt a la seua dòna, Silvia, i sa filla, Sara. Manolo Soler tenía una chicoteta empresa de jardineria i producció de plantes. Dedicant especial atenció als seus empleats, jóvens en alguna discapacitat.
Tot eixe amor cap als demés, i el que professava a la seua Terra Valenciana, els va saber compaginar en una visió crítica i una gran capacitat d'anàlisis, constatant cóm, dia a dia, el Poble Valencià patix una manipulació de la seua identitat que el conduïx cap a un estat de servitut-esclavitut respecte a la classe política dirigent, i a un control de la població eixercit des dels mijos de comunicació i per mig de les polítiques educatives i d'ingenieria social.
D'esta inquietut naixqueren proyectes valencianistes com Acció Regne de Valéncia (ARV), una associació de debat social, econòmic i cultural, i Empresaris Valencians Autònoms (EVA), i una breu participació a nivell polític, encara que, decepcionat per esta classe d'estructures, tenia en ment activar un moviment polític que vinguera a superar els defectes dels actuals partits.
Manolo Soler va militar en son dia en Unió Valenciana i Coalició Valenciana i va ser membre del Consell Foral ostentant les responsabilitats de la secretaria d'Agricultura i Mig Ambient. També va pertànyer a l'associació cultural valencianista de la Plataforma Jovenil Valencianista (PJV).
La PJV publicà, el 2 de novembre de l'any 2013, la següent reflexió de Manolo Soler:
Desgraciadament, estes i unes atres iniciatives no tingué temps de vore-les realisades.
Obra[editar | editar còdic]
La publicació del seu llibre ¡Desperta, Valencia! fon editat a títul pòstum. Un grup de persones, amics de Manolo Soler, donat que l'obra estava pràcticament acabada, s'oferiren a ordenar-la i fer les revisions i comprovacions corresponents. L'editorial Mosseguello, agraïx l'especial colaboració de Juli Moreno, Josep Peiró, Ricart Pla, Xavier Robles i Agustí Zacarés.
De l'esclavitut a la llibertat.
De la llibertat a l'abundancia.
De l'abundancia a l'autocomplaença.
De la complaença a l'apatia.
De l'apatia de nou a l'esclavitut.
Si volem ser una excepcio en l´historia, s´ha de trencar el circul, perque aquells que obliden el seu passat estan condenats a repertir-lo.Reconeiximents[editar | editar còdic]
- Fon guardonat en el premi Palma Dorada al Valencianisme l'any 2009 pel Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano' d'Elig.
Cites[editar | editar còdic]
Algunes frases de Manolo Soler:
- El despertar d'un poble tan enganyat i reprimit com el nostre ha de ser vigorós, pero no violent
- No intentes canviar el món sancer conformat en canviar el món del teu costat
- Possiblement este víncul d'un destí comú, segurament este víncul d'objectius comuns, puga ensenyar-nos a treballar en entusiasme, curar-nos mútuament les ferides i convertir-nos, una atra vegada, en germans i compatriotes de sentiment.
- Si lluitem per mínims nos quedarem en res..... hem de lluitar per màxims per a poder conseguir alguna cosa com a valencians, per mínims s´ha treballat en el passat i ya hem vist com nos ha anat.
- Creure en la Patria Valenciana i defendre-la, com si d'u mateix es tractara.
Sobre la llengua valenciana[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- SOLER I BAHILO, Manuel. ¡Desperta, Valencia! Claus per a entendre i regenerar la societat valenciana (Valéncia, 2012). Edicions Mosseguello, C.B. ISBN: 978-84-940548-0-8.