Mar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El terme generic de mar pot designar una gran extensio d'aigua salada conectada en un oceà, pero tambe s'utilisa en atres contexts tambe, com per a descriure un llac salat gran sense una eixida natural, com per eixemple el mar Caspi.

Els moviments del mar

El mar esta en moviment perpetu. En l'antiguetat, este s'assignava a divinitat: les còleres de Poseido, els jocs de les Nereides, els mònstruosos Caribdis i Escila. Els moviments del mar son complexos; per ad analisar-los millor, es dividixen en moviments elementals, qui causes i lleis puguen estudiar-se separadament.

Es distinguixen els següents moviments:

  • Les marees, produïdes per l'acció gravitacional de la lluna i el sol, el seu periodo es de prop de 12 hores, i la seua amplitut, pot variar en funció del lloc geografic, i pot alcançar mes de deu metros.
  • Les corrents marines, generades pels vents i pel moviment de rotació de la Terra, encara que tambe tenen per orige les diferencies de densitat de l'aigua de mar (diferencies de salinitat o temperatura).
  • Les ones, provocades per l'acció dels vents sobre la capa superficial de l'aigua, el seu periodo es de l'orde del segon o fraccio de segon i la seua amplitut pot alcançar varies decenes de metros.

Salinitat

La salinitat es una característica de l'aigua de mar. Esta salinitat es aproximadament de 37 % en el mar Mediterràneu, i al voltant de 35 % en els oceans, es a dir, un quilógram de sal en 30 a 35 litros d'aigua de mar. Quan l'evaporació es alta, es produïx una concentració major de sales (major salinitat), en especial en mars tancats on es dificil que les aigües es mesclen. Açò ocorre en el Mar Mediterràneu o en el mar Roig. Al contrari, es troben baixos nivells de salinitat en els mars Àrtics i en les regions polars, producte del desgel de l'estiu.

Nivell del mar

El nivell dels mars s'ha elevat, en particular, baix l'efecte del derretiment dels gels continentals i una dilatació termica de l'aigua causada pel recalentament del clima. La pujada del nivell dels mars constituïx un grau repte per a totes les poblacions costeres aixina com per a l'economia de numerosos països.

El nivell del mar pot canviar perque canvia la cantitat d'aigua en els oceans o perque la terra esta en moviment. El fet de que la terra tart molt de temps en adaptar-se als canvis de peso que patixen el gel i l'aigua de la superficie, es la rao per la que els moviments de terra que s'estan donant en l'actualitat siguen el resultat de processos que ocorregueren fa milers d'anys. En canvi, la cantitat d'aigua dels oceans, pot canviar de forma mes rapida.


Classificació

Els mars puguen ser: continentals i externs. Seran continentals quan els mares s'adinsen en els continents i estan units als oceans nomes a traves d'estretes eixides, com per eixemple, els Mar Mediterràneu i Mar Àrtic. En canvi, si els mars es troben junt a les masses continentals, es diu de mars externs (mar d'Arabia, mar de Barents, mar del Coral). En ningú d'estos tipos s'inclouen els grans golfs ni les baïes (golf de Bengala).

Una atra forma de classificar-los es la següent: mar obert; mar tancat; mar continental o mediterràneu; mar coster, somer o epicontinental; mar interior; mar marginal; mar perifèric.