Mario Alberto Kempes
Mario Alberto Kempes va naixer el 15 de juliol de 1954 en Bell Ville, Cordova, Argentina. Començà a jogar futbol en les divisions inferiors de Talleres de Bell Ville, i en apenes 16 anys es va consagrar campeo en la primera divisio del Club Bell. D’alli pasà a Instituto de Cordova el 10 de Març de 1972. El seu debut en primera divisio fon contra Newell's Old Boys (0-1), el 5 d’Octubre de 1973.
Quatre dies mes tart conseguia el seu primer gol front a River Plate. Finalisà eixe torneig en el tercer lloc de la taula de golejadors. En el mateix any, fon convocat per a defendre al seleccionat en el torneig jovenil de Cannes i fiu 4 gols en 3 partits. Eixe any tambe debutà en la seleccio major en un partit front a Bolivia per les eliminatories per al mondial d'Alemanya.
Debutà el 22 de febrer de 1974 en Rosario Central jogant contra Gimnasia de La Plata, fins el seu ultim partit el 1 d’agost de 1976, quedà com el major artiller de l’historia del club en 100 gols convertits entre encontres amistosos i oficials. En eixa epoca sorgix el seu sobrenom: "el matador".
Participà en el mondial d’Alemanya '74 i s’anà al Valencia CF en l’any 1976. Els valencians mai s’oblidaran de Kempes: fon dos vegades consecutives pichichi del campeonat espanyol i guanyà tres tornejos (Lliga d’Espanya, Recopa d’Europa i Supercopa d’Europa).
En mig d’aço arribà el Mondial d’Argentina 1978 a on Kempes fon pichichi del torneig, maxima figura de la competicio, campeo en la seua seleccio i idol de tota una nacio. Eixe any tambe se casà en Maria Vicenta Moll. En 1981 tornà al seu païs per ad eixir campeo en River Plate del Torneig Nacional en un gol de cap seu en l’ultim partit.
De tornada en Valencia, jogà el mondial d’Espanya 1982, on Argentina no tingue una bona participacio. En l’any 1984 passà a l’Hercules i el modest equip d’Alacant quedà en primera gracies als seus gols. El joc decisiu en Madrit front al Real Madrit en la lliga '84 - '85 ho va guanyar 1 a 0 en gol seu.
Despres passà pel futbol austriac i es retirà en Valencia en un partit homenage el 25 d’abril de 1993.