Meló d'Alger

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 10:14 10 ago 2023 per Reval (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Meló d'Alger

El meló d'Alger o meló d'aigua (Citrullus lanatus), en castellà sandía, de la família Cucurbitaceae, és una fruita i planta de l'estil de les parres (enfiladissa), originària de Suràfrica. És considerat a sovint un tipo de meló, pero no està en el gènero Cucumis.

El meló d'Alger és, generalment, esfèric o elipsoidal, vert per fòra i roig per dins, en llavors negres, i quan està ben madur, molt dolç i refrescant, fet pel que també se li coneix en el nom de meló d'aigua. Hui en dia es poden trobar varietats més o manco artificials en la molla de color groc, sense llavors i de formes més allargades.

Descripció[editar | editar còdic]

Detall de la flor

És una planta herbacea de cicle anual, trepadora o rastrera, de textura asprosa, en talls pilosos proveïts de zarcillos i fulls de cinc lòbuls profunts. Les flors són grogues, grans i unisexuals, les femenines tenen el gineceo en tres carpelos, i les masculines en cinc estams.

El frut de la planta és gran (normalment més de 4 kg), pepónide, carnós i sucós (més del 90% és aigua), casi esfèric, de textura plana i sense porositas, de color vert en dos o més tons. La polpa és de color roig —per l'antioxidant licopeno— i de carn de sabor generalment dolç (més rarament groga i amarga).

Les numeroses llavors poden aplegar a medir 1 cm de llongitut, són de color negre, marró o blanc i riques en vitamina I, s'han utilisat en medicina popular i també es consumixen torrades com a aliment.

Cultiu[editar | editar còdic]

Florixen durant l'estiu i maduren quaranta dies despuix de la seua floració. En Espanya va ser introduïda pels àraps; actualment es cultiva per tota la península, principalment en Andalusia i en l'est. L'etimologia del seu nom reflectix dit orige, ya que meló d'Alger prové de l'àrap hispànic sandiyya. En àrap clàssic és sindiyyah, de Sind, regió de Pakistan, d'a on prové el nom.

Una llegenda[editar | editar còdic]

Una llegenda antiga conta que els àraps portaren eixe meló des d'Alger, actual capital d'Algèria, al Regne de Valéncia, en l'objectiu de que els primitius valencians en menjar-lo, s'entravessarien, i aixina ells ocuparien els territoris sense a penes lluita... pero els valencians menjaven la dolcíssima polpa i escopinyaven les llavors al camp. I estaven tan agraïts per l'obsequi, que varen nomenar ad aquella fruita Meló d'Alger, en honor a la ciutat d'Alger, en Algèria.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Black, William R. (8 de diciembre de 2014). «How Watermelons Became a Racist Trope». The Atlantic Monthly Group
  • H. Mandel, N. Levy, S. Izkovitch, S. H. Korman (2005). «Elevated plasma citrulline and arginine due to consumption of Citrullus vulgaris (watermelon)»
  • Naeve, Linda (December 2015). «Watermelon». agmrc.org. Agricultural Marketing Resource
  • Wada, M. (1930). «Über Citrullin, eine neue Aminosäure im Presssaft der Wassermelone, Citrullus vulgaris Schrad.». Biochem. Zeit. 224: 420

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons