78 812
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Oest]]
|comarca = [[L'Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Mislata]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Mislata]]
|coor = 39°28′N 0°24′O
|coor = 39°28′N 0°24′O
|superfície = 2,1 km²
|superfície = 2,1 km²
|altitut = 29 msnm
|altitut = 29 msnm
|població = 43.278 hab.
|població = 44.282 hab. (2022)
|densitat = 20.608,57 hab./km²
|densitat = 21.086,66 hab./km²
|gentilici = Mislater/a
|gentilici = Mislater/a
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|festes = Última semana d'Agost
|festes = Última semana d'Agost
|alcalde = Carlos Fernández Bielsa ([[PSPV]])
|alcalde = Carlos Fernández Bielsa ([[PSPV]])
|uep = [http://www.mislata.es/ Ajuntament de Mislata]
|web = [https://www.mislata.es/ Ajuntament de Mislata]
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Mislata''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i situat en l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].
'''Mislata''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i situat en l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]]. Conta en 43.278 habitants ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] [[2018]]).
== Geografia ==
== Geografia ==
Mislata està situada en el marge dret del [[riu]] [[Túria]]. El relleu terrestre no presenta cap [[Accident geogràfic|accident]] que destaque sobre el terreny pla, format per aluvions cuaternaris de naturalea argilosa. Tampoc el llit del riu Túria és molt fondo.
Mislata està situada en el marge dret del [[riu]] [[Túria]]. El relleu terrestre no presenta cap [[Accident geogràfic|accident]] que destaque sobre el terreny pla, format per aluvions quaternaris de naturalea argilosa. Tampoc el llit del riu Túria és molt fondo.
La població està situada en terreny pla. El seu núcleu antic lo constituïx un montó d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que fon moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el [[sigle XVIII]].
La població està situada en terreny pla. El seu núcleu antic lo constituïx un montó d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que fon moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el [[sigle XVIII]].
Mislata llimita en les següents localitats: [[Quart de Poblet]], [[Chirivella]] y [[Valéncia]].
Mislata llimita en les següents localitats: [[Quart de Poblet]], [[Chirivella]] i [[Valéncia]].
=== Accessos ===
=== Accessos ===
Mislata se troba junt a l'autovia [[V-30]], que recorre els màrgens esquerres i drets de la nova mare del riu [[Túria]]. L'accés principal en vehícul privat és pel carrer Sant Antoni des de Quart i la [[V-30]]; pel carrer Valéncia des de l'[[9 d'Octubre]]; per l'Avinguda Gregorio Gea des del Carrer d'[[Alcàsser]] i des de l'Avinguda del Cid entrant pels carrers Dos de Mayo i Sant Miquel.
Mislata se troba junt a l'autovia [[V-30]], que recorre els màrgens esquerres i drets de la nova mare del riu [[Túria]]. L'accés principal en vehícul privat és pel carrer Sant Antoni des de Quart i la [[V-30]]; pel carrer Valéncia des de l'[[9 d'Octubre]]; per l'Avinguda Gregorio Gea des del Carrer d'[[Alcàsser]] i des de l'Avinguda del Cid entrant pels carrers Dos de Mayo i Sant Miquel.
En quant al transport en autobús, l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia ([[EMT Valéncia|EMT]]), manté un bon servici en les llínees d'autobusos 7 i 29 que apleguen fins el municipi i una llínea d'autobús nocturn N4. Atres numeroses llínees del consorci MetroBus creuen també pel terme municipal, enllaçant en els municipis pròxims de [[Quart de Poblet]], [[Manises]], [[Aldaya]], [[Alaquàs]] i atres més alluntats com [[Godelleta]] i [[Turís]]. També tenen parada en Mislata les llínees interurbanes que se dirigixen fins la [[província de Conca]] i la [[província d'Albacete]], comunicant en numeroses localitats de [[La Mancha]] i [[La Manchuela]].
En quant al transport en autobús, l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia ([[EMT Valéncia|EMT]]), manté un bon servici en les llínees d'autobusos 7 i 29 que apleguen fins el municipi i una llínea d'autobús nocturn N4. Atres numeroses llínees del consorci MetroBus creuen també pel terme municipal, enllaçant en els municipis pròxims de [[Quart de Poblet]], [[Manises]], [[Aldaya]], [[Alaquàs]] i atres més alluntats com [[Godelleta]] i [[Torís]]. També tenen parada en Mislata les llínees interurbanes que se dirigixen fins la [[província de Conca]] i la [[província d'Albacete]], comunicant en numeroses localitats de [[La Mancha]] i [[La Manchuela]].
L'accés en ferrocarril i tramvia era el transport històric de Mislata, que comunicava en Valéncia en la llínea 7; en [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en la llínea 22; en [[Chirivella]], [[Alaquàs]] i [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] en la llínea 21; i en [[Quart de Poblet]], [[Manises]], La Presa, [[Ribarroja del Túria]], [[Vilamarchant]] i [[Llíria]] en el ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]. Primer varen substituir-se en autobusos les llínees de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] i [[Manises]] el 12 de juny de 1963, i la llínea 7 deixà de circular com [[tramvia]] el [[1 juliol]] de [[1964]] (tingué el dubtós honor de ser la primera llínea de tramvia que passà a autobusos el mateix dia que desaparegué la [[CTFV]] y començà la [[SALTUV]]). També el tren de [[Llíria]] deixà de passar per Mislata en [[1969]], per la construcció del [[Pla Sur]]. Pero el 20 de maig de [[1999]] s'inaugurà la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]], sent el mateix traçat que l'antic ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]].
L'accés en ferrocarril i tramvia era el transport històric de Mislata, que comunicava en Valéncia en la llínea 7; en [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en la llínea 22; en [[Chirivella]], [[Alaquàs]] i [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] en la llínea 21; i en [[Quart de Poblet]], [[Manises]], La Presa, [[Ribarroja del Túria]], [[Vilamarchant]] i [[Llíria]] en el ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]. Primer varen substituir-se en autobusos les llínees de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] i [[Manises]] el 12 de juny de 1963, i la llínea 7 deixà de circular com [[tramvia]] el [[1 juliol]] de [[1964]] (tingué el dubtós honor de ser la primera llínea de tramvia que passà a autobusos el mateix dia que desaparegué la [[CTFV]] y començà la [[SALTUV]]). També el tren de [[Llíria]] deixà de passar per Mislata en [[1969]], per la construcció del [[Pla Sur]]. Pero el 20 de maig de [[1999]] s'inaugurà la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]], sent el mateix traçat que l'antic ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]].
En el [[sigle XV]] fon construïda la creu coberta, que fea la funció d'aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el [[sigle XVII]] n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com ''El Cerdanet''.
En el [[sigle XV]] fon construïda la creu coberta, que fea la funció d'aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el [[sigle XVII]] n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com ''El Cerdanet''.
L'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] deixà el poble despoblat, per lo que el [[conte d'Aranda]] va estendre carta pobla en [[1611]]. En [[1748]] el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al [[Musoles|baró de Camp Olivar]] en el [[sigle XIX]]. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia ''batllia'' (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mitat del [[sigle XVIII]] s'incorporà a Mislata.
L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] deixà el poble despoblat, per lo que el [[conte d'Aranda]] va estendre carta pobla en [[1611]]. En [[1748]] el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al [[Musoles|baró de Camp Olivar]] en el [[sigle XIX]]. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia ''batllia'' (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mitat del [[sigle XVIII]] s'incorporà a Mislata.
En la matinà del [[28 de juny]] de [[1808]] el mariscal francés [[Moncey]] en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, següent rebujat pels defensors valencians apostats en les [[Torres de Quart]]. Moncey optà per la retirada. En [[decembre]] de [[1811]], el mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de [[decembre]] una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general [[José Pascual de Zayas i Chacón]], defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el [[10 de giner]] de [[1812]] va capitular Valéncia davant Suchet.
En la matinà del [[28 de juny]] de [[1808]] el mariscal francés [[Moncey]] en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, següent rebujat pels defensors valencians apostats en les [[Torres de Quart]]. Moncey optà per la retirada. En [[decembre]] de [[1811]], el mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de [[decembre]] una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general [[José Pascual de Zayas i Chacón]], defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el [[10 de giner]] de [[1812]] va capitular Valéncia davant Suchet.
En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'[[horta valenciana]] que fon en un passat no molt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins al punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'[[Europa]]. Quan s'eixecute el vigent [[Pla General d'Ordenació Urbana]], Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals són que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen l'impossibilitat d'estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar.
En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'[[horta valenciana]] que fon en un passat no molt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins al punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'[[Europa]]. Quan s'eixecute el vigent [[Pla General d'Ordenació Urbana]], Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals són que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen l'impossibilitat d'estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar.
Conta en 44.282 habitants segons el cens del [[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. En 21.086 habitants per quilómetro quadrat la densitat de població de Mislata desborda la del restant de les poblacions espanyoles i pot semblar-se sense ruborisar-se a la de [[Paris]] (24.783), aumentant sense problemes la que [[Shangai]] o [[Tòkio]] han alcançat. Ni que dir té que és netament superior a la de les tres capitals de la [[Comunitat Valenciana]], Valéncia apenes aplega als 5.980 habitants, segons les senyes publicades per [[Caixa Madrit]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Mislata<ref><small>Font: [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Mislata<ref><small>Font: [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
| Població||align=center| 1.116||align=center| 1.296||align=center| 1.411 || align=center| 1.729 || align=center| 2.580 || align=center| 4.962 || align=center| 6.638 || align=center| 6.970 || align=center| 10.931 || align=center| 20.020 || align=center| 33.384
| Població||align=center| 1.116||align=center| 1.296||align=center| 1.411 || align=center| 1.729 || align=center| 2.580 || align=center| 4.962 || align=center| 6.638 || align=center| 6.970 || align=center| 10.931 || align=center| 20.020 || align=center| 33.384
|-
|-
! !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] || [[2008]] || [[2018]]
! !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] || [[2008]] || [[2018]] || [[2022]]
|-
|-
| Població||align=center|38.740 || align=center| 40.616 || align=center| 43.363 || align=center| 43.336 || align=cengter| 43.740 || align=cengter| 43.278
| Població||align=center|38.740 || align=center| 40.616 || align=center| 43.363 || align=center| 43.336 || align=cengter| 43.740 || align=cengter| 43.278 || align=cengter| 44.282
|}
|}
</center>
La població mislatera que ha naixcut fòra del municipi supera àmpliament el setanta per cent, ademés dels naixcuts en atres comarques de [[Valéncia]] n'hi ha una numerosa presència d'andalusos, castellà-manchecs i aragonesos. Llunt estan els 724 habitants citats per Madoz en [[1848]]. Últimament s'ha multiplicat la presencia de mislaters d'orige comunitari i extracomunitari. Son especialment significatives les comunitats de colombians, armenis i paquistanís. Estes senyes estan ficades en qüestió puix, segons atres fonts en Mislata, existixen més de 50.000 llibretes sanitàries lo que evidencia el desfase entre l'estadística oficial i la realitat.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref> No obstant, ya s'observa l'agotament del increment de població, a pesar de les noves construccions. La falta d'espai als carrers i la saturació dels servicis públics fa que molts habitants consideren la possibilitat de fixar la seua residencia en atres localitats pròximes, sense este gran problema de superpoblació.
La població mislatera que ha naixcut fòra del municipi supera àmpliament el setanta per cent, ademés dels naixcuts en atres comarques de [[Valéncia]] n'hi ha una numerosa presència d'andalusos, castellà-manchecs i aragonesos. Llunt estan els 724 habitants citats per Madoz en [[1848]]. Últimament s'ha multiplicat la presencia de mislaters d'orige comunitari i extracomunitari. Son especialment significatives les comunitats de colombians, armenis i paquistanís. Estes senyes estan ficades en qüestió puix, segons atres fonts en Mislata, existixen més de 50.000 llibretes sanitàries lo que evidencia el desfase entre l'estadística oficial i la realitat.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref> No obstant, ya s'observa l'agotament del increment de població, a pesar de les noves construccions. La falta d'espai als carrers i la saturació dels servicis públics fa que molts habitants consideren la possibilitat de fixar la seua residencia en atres localitats pròximes, sense este gran problema de superpoblació.
I més avant contínua escrivint:
I més avant contínua escrivint:
''El [[31 d'octubre]] de [[1433]] se comprà a Juan Steve, de Limotges, part de la fusta necessària per a dita obra, que començà a llaurar-se el [[17 de decembre]] del mateix any; proporcionà el ferro necessari Domingo de Calasayu; la teula italiana que se gastà en la coberta Gil de Torrent, veí de [[Paterna]]; les rajoles Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata; un pom dorat d'obra cridat de Màlaga, Saat Naxer, moro també de Mislata….}}''
''El [[31 d'octubre]] de [[1433]] se comprà a Juan Steve, de Limotges, part de la fusta necessària per a dita obra, que començà a llaurar-se el [[17 de decembre]] del mateix any; proporcionà el ferro necessari Domingo de Calasayu; la teula italiana que se gastà en la coberta Gil de Torrent, veí de [[Paterna]]; les rajoles Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata; un pom dorat d'obra nomenat de Màlaga, Saat Naxer, moro també de Mislata….}}''
*[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/10/25/pagina-9/33289744/pdf.html?search=Mislata] Artícul complet en l'Hemeroteca de La Vanguardia. Cites traduïdes al valencià del castellà de l'artícul original.
*[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/10/25/pagina-9/33289744/pdf.html?search=Mislata] Artícul complet en l'Hemeroteca de La Vanguardia. Cites traduïdes al valencià del castellà de l'artícul original.
| Alcalde_9 = D. Carlos Fernández Bielsa
| Alcalde_9 = D. Carlos Fernández Bielsa
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = D. Carlos Fernández Bielsa
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = D. Carlos Fernández Bielsa
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = D. Carlos Fernández Bielsa
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
== Referències ==
== Referències ==
<references/>
<references/>
* [https://www.mislata.es/ Ajuntament de Mislata]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Mislata INE. Població de Mislata]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Mislata}}
* [http://www.cnpiscis.com/ Pàgina oficial del Club de Natació Piscis de Mislata]
* [http://www.cnpiscis.com/ Pàgina oficial del Club de Natació Piscis de Mislata]
* [http://www.mislatacf.com/ Pàgina del Mislata Club de Fútbol]
* [http://www.mislatacf.com/ Pàgina del Mislata Club de Fútbol]
*[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=41 Notícies, acontenyiments i actes de Mislata en Hortanoticias.com, diari digital de l'Horta]
*[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=41 Notícies, acontenyiments i actes de Mislata en Hortanoticias.com, diari digital de l'Horta]
{{Municipis de L'Horta Sur}}
{{Traduït de|es|Mislata}}
{{Municipis de L'Horta Oest}}
{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]