2648
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La '''moixaranga''' o '''ball de valencians''', és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que se preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]).
La '''moixaranga''' o '''ball de valencians''', és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que se preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]).
La muixaranga es un element tipic de l´etnologia valenciana que es compon d´una serie de balls i figures, que solen acabar en la formacio de torres humanes, i que en conjunt o per parts i en mes o manco variacions, s´ha representat en distints pobles del territori valencià. Encara que la mes famosa hui en dia es la d´Algemesi, s´han conegut muixerangues en Peniscola, Forcall, Titagues, L´Alcudia, Alzira, L´Olleria…
La moixaranga es un element típic de l'etnologia valenciana que es compon d'una serie de balls i figures, que solen acabar en la formació de torres humanes, i que en conjunt o per parts i en mes o manco variacions, s´ha representat en distints pobles del territori valencià. Encara que la mes famosa hui en dia es la d'Algemesí, s´han conegut moixarangues en Peníscola, Forcall, Titagües, L'Alcúdia, Alzira, L'Olleria…
Actualment la mes coneguda es la que participa en les Processons de [[Nostra Senyora de la Salut]], la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).
Actualment la mes coneguda es la que participa en les Processons de [[Nostra Senyora de la Salut]], la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).
==Teoria sobre l'orige de la representació==
==Teoria sobre l'orige de la representació==
La moixeranga teun orige pagà. Algunes fonts expliquen l´orige com a tecnica naixcuda per la necessitat d´aplegar ben alt per a alçar fortalees i muralles o per a guipar des de llunt als enemics, en territoris que es caracterisen per ser plans. En este ultim cas, es conseguiria lo mateix que des d´una “torre” o “torreta”, d´a on li vindria el nom generic de “torres” humanes.
La moixaranga té un orige pagà. Algunes fonts expliquen l'orige com a tècnica naixcuda per la necessitat d´aplegar ben alt per a alçar fortalees i muralles o per a gipar des de llunt als enemics, en territoris que es caracterisen per ser plans. En este ultim cas, es conseguiria lo mateix que des d'una “torre” o “torreta”, d´a on li vindria el nom generic de “torres” humanes.
L'especialisació en esta tècnica i la seua espectacularitat podria haver induït a la reconversio com a manifestacio ludica a traves dels [[joglar]]s. Posteriorment, serien assimilades i integrades en celebracions religioses.
==Teories sobre l'orige del nom==
==Teories sobre l'orige del nom==
El nom de Moixaranga es vocable inexistent en [[català]], sent que ells parlen de “Moixiganga”, paraula que fan derivar de la “Mojiganga-Bojiganga” castellana, que al seu temps ve de, de “voxiga” o “vejiga”, es dir de “bufa”. La definicio castellano-catalana, du implicita una connotacio de “ridicul” i “extravagant” i s´ha de dubtar d´eixe orige, sent que la muixaranga, ni es ridicula, ni es extravagant. Per eixemple Joan Soler i Amigó, expón que la muixaranga valenciana “sembla tenir un caràcter guerrer”.<ref>Joan Soler i Amigó. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Pág. 451</ref>
El nom de Moixaranga es vocable inexistent en [[català]], sent que ells parlen de “Moixiganga”, paraula que fan derivar de la “Mojiganga-Bojiganga” castellana, que al seu temps ve de, de “voxiga” o “vejiga”, es dir de “bufa”. La definició castellano-catalana, du implícita una connotació de “ridícul” i “extravagant” i s´ha de dubtar d´eixe orige, sent que la muixaranga, ni es ridícula, ni es extravagant. Per eixemple Joan Soler i Amigó, expón que la muixaranga valenciana “sembla tenir un caràcter guerrer”.<ref>Joan Soler i Amigó. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Pág. 451</ref>
Algunes fonts fan derivar la paraula “Muixaranga” de l´[[arap]] “moachain” que diuen que vol dir emmaixquerat. Esta etimologia tindria relació en el fet de que en part de la representacio, es troba present una intencio d´ocultar la cara. Aixina en [[Titagues]] i [[Olleria]] el participants se la cobrixen en calces, en Algemesi porten uns capirots en orelleres i en L´[[Alcudia]] i en [[Alzira]] se la mascaren. L'orige etimològic a partir de l´arap, portaría a un clar orige valencià del temps de la dominacio musulmana. Esta hipótesis vindria reforçada per l´existencia en el [[Marroc]] d´acrobates marroquins que realisen torres similars a les valencianes.
Algunes fonts fan derivar la paraula “Moixaranga” de l´[[arap]] “moachain” que diuen que vol dir emmaixquerat. Esta etimologia tindria relació en el fet de que en part de la representacio, es troba present una intencio d´ocultar la cara. Aixina en [[Titagues]] i [[Olleria]] el participants se la cobrixen en calces, en Algemesi porten uns capirots en orelleres i en L´[[Alcudia]] i en [[Alzira]] se la mascaren. L'orige etimològic a partir de l´arap, portaría a un clar orige valencià del temps de la dominacio musulmana. Esta hipótesis vindria reforçada per l´existencia en el [[Marroc]] d´acrobates marroquins que realisen torres similars a les valencianes.
Atra teoría parla de que en euskera “Muxaranga” o “Muxaranka” vol dir precissament maixquera o emmaixquerat. <ref>(Julio de Urquijo. Anuario del Seminario de Filología Vasca. Pág 950 Vol. 28 </ref>. Esta hipotesis, en relacio a la teoria vasco-iberista, que tants toponims i vocables valencians ha contribuit a aclarir, podria dur-nos a pensar que la muixaranga podria falcar les seues arraïls en temps dels [[iber]]s valencians
Atra teoria parla de que en euskera “Muxaranga” o “Muxaranka” vol dir precissament maixquera o emmaixquerat. <ref>(Julio de Urquijo. Anuario del Seminario de Filología Vasca. Pág 950 Vol. 28 </ref>. Esta hipòtesis, en relació a la teoria vasco-iberista, que tants topònims i vocables valencians ha contribuït a aclarir, podria dur-nos a pensar que la moixaranga podria falcar les seues arraïls en temps dels [[iber]]s valencians
==Moixerangues en el sigle d'Or valencià i seguents==
==Moixarangues en el sigle d'Or valencià i següents==
“…els primers documents escrits que parlen de la Muixaranga es troben al [[segle d’or]] del [[País Valencià]] (S.XV).”<ref>David Vidal i Sanmiguel. Revista nº 21 de “La bellota</ref>
“…els primers documents escrits que parlen de la Moixaranga es troben al [[segle d’or]] del [[País Valencià]] (S.XV).”<ref>David Vidal i Sanmiguel. Revista nº 21 de “La bellota</ref>
L´espectacularitat de la muixaranga feu que els valencians foren requerits per a la seua representacio per tota [[Espanya]]. Tenim referencies textuals de la presencia de la “danza de valencianos” en els sigles XVI i XVII, en celebracions sobre tot del [[Corpus]], en [[Sevilla]], [[Madrit]] i inclus en el [[Pais Vasc]] a on diuen textualment
L´espectacularitat de la muixaranga feu que els valencians foren requerits per a la seua representacio per tota [[Espanya]]. Tenim referencies textuals de la presencia de la “danza de valencianos” en els sigles XVI i XVII, en celebracions sobre tot del [[Corpus]], en [[Sevilla]], [[Madrit]] i inclus en el [[Pais Vasc]] a on diuen textualment
{{cita|disponese la danza de valencianos de Aoiz, de quenta de la ciudad y viene de vispera para medio dia y a la tarde sale por las calles y se le pagan 15 ducados}}
{{cita|disponese la danza de valencianos de Aoiz, de quenta de la ciudad y viene de vispera para medio dia y a la tarde sale por las calles y se le pagan 15 ducados}}
Y en en [[Sena]] ([[Hosca]]), fins a fa poc, uns dançants pujaven als muscles d´uns atres fent una figura dita “torre” de la “Danza de Valencianos”.
Y en en [[Sena]] ([[Hosca]]), fins a fa poc, uns ballarins pujaven als muscles d'uns atres fent una figura dita “torre” de la “Danza de Valencianos”.
==Copia catalana==
==Copia catalana==
La costum catalana de fer torres humanes no es més que una copia d'un element etnoloògic naixcut en terres valencianes. [[Agustí Galbis]] expon lo següent:
{{cita|Els catalans que pogueren haver vingut a la repoblació de Valéncia, no dugueren eixa costum, perque en eixe cas, no nos l´hagueren tinguda que copiar. ¿O seria que se´n vingueren a Valéncia tots els que sabien fer torres humanes i en Catalunya no se´n quedà cap? ¿No serà que estem de nou, davant d´un fet característic del poble valencià, que ha passat per damunt dels diferents governants i de les distintes religions oficials?<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ NOTES D´ETNOLOGIA VALENCIANA: LA MUIXARANGA]</ref>}}
{{cita|Els catalans que pogueren haver vingut a la repoblacio de Valencia, no dugueren eixa costum, perque en eixe cas, no nos l´hagueren tinguda que copiar. ¿O seria que se´n vingueren a Valencia tots els que sabien fer torres humanes i en Catalunya no se´n quedà cap? ¿No sera que estem de nou, davant d´un fet caracteristic del poble valencià, que ha passat per damunt dels diferents governants i de les distintes religions oficials?<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ NOTES D´ETNOLOGIA VALENCIANA: LA MUIXARANGA]</ref>}}
Hui en dia, als catalans que han estudiat l´orige dels seus “castells”, reconeixen el seu orige valencià. Aixina, en el llibre “El Penedès casteller”, llegim
Hui en dia, als catalans que han estudiat l´orige dels seus “castells”, reconeixen el seu orige valencià. Aixina, en el llibre “El Penedès casteller”, llegim
{{cita|“Sens dubte el ball dels Valencians es un dels elements folklòrics més estudiats del nostre vell seguici popular pel fet d’ésser la gènesi dels actuals castells…”.}}
{{cita|“Sens dubte el ball dels Valencians es un dels elements folclòrics més estudiats del nostre vell seguici popular pel fet de ser la gènesis dels actuals castells…”.}}
No obstant algúns excentrics com [[Joan Bofarull i Solé]], volen donarli orige italià per tal de no reconeixer la realitat i en el seu llibre L´origen dels castells mos oferix suposicions de lo mes varipintes.
No obstant algúns excentrics com [[Joan Bofarull i Solé]], volen donar-li orige italià per tal de no reconéixer la realitat i en el seu llibre L'orige dels castells mos oferix suposicions de lo mes varipintes.
{{cita|La teoria que diu que el ball de valencians, en realitat, s´hauria d´anomenar dels venecians…”}}
{{cita|La teoria que diu que el ball de valencians, en realitat, s´hauria d´anomenar dels venecians…”}}
En la mateixa llínea seguix [[Josep Bargalló Valls]], llicenciat en filología catalana, que fon “Conseller d’Ensenyament” del Govern de la Generalitat de Catalunya, en el seu llibre “La colla Xiquets de Tarragona…” aplegà al ridicul de dir que: “En el cas de Valencians el nom del qual suggereix algun lligam amb el País Valencià, tot i que aquesta evidència no es pugui sustentar…”.
En la mateixa llínea seguix [[Josep Bargalló Valls]], llicenciat en filología catalana, que fon “Conseller d’Ensenyament” del Govern de la Generalitat de Catalunya, en el seu llibre “La colla Xiquets de Tarragona…” aplegà al ridicul de dir que: “En el cas de Valencians el nom del qual suggereix algun lligam amb el País Valencià, tot i que aquesta evidència no es pugui sustentar…”.
La tradicio “castellera” catalana, es concentra en el triangul Tarragona-[[Reus]]-[[Valls]], ademés de [[Barcelona]], a on s´ha fet correr la teoria que busca l´orige historic en uns gremis empobrits de Barcelona que no varen tindre mes remei, per a celebrar el Corpus, que substituir els bultos de les roques -que els catalans diuen “castells”-, per “castells” humans sobre carrosses en moviment.
La tradició “castellera” catalana, es concentra en el triàngul Tarragona-[[Reus]]-[[Valls]], ademés de [[Barcelona]], a on s´ha fet correr la teoria que busca l´orige historic en uns gremis empobrits de Barcelona que no varen tindre mes remei, per a celebrar el Corpus, que substituir els bultos de les roques -que els catalans diuen “castells”-, per “castells” humans sobre carrosses en moviment.
Joan Bofarull nos parla de que en Barcelona “S´han localitzat tres notícies dels segles XVII i XVIII…”, pero que “…nosaltres interpretem que aquestes figures representen dos passeigs de gegantets fets per algun ball de valencians”. [[jagants i nanos]] que ixen en les festes catalanes que també podríen tindre un orige valencià.
Joan Bofarull nos parla de que en Barcelona “S´han localitzat tres notícies dels segles XVII i XVIII…”, pero que “…nosaltres interpretem que aquestes figures representen dos passeigs de gegantets fets per algun ball de valencians”. [[jagants i nanos]] que ixen en les festes catalanes que també podríen tindre un orige valencià.