Canvis

La '''moixaranga''' o '''ball de valencians''', és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que se preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]).

La '''moixaranga''' o '''ball de valencians''', és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que se preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]).

La moixaranga es un element típic de l'etnologia valenciana que es compon d'una serie de balls i figures, que solen acabar en la formació de torres humanes, i que en conjunt o per parts i en mes o manco variacions, s´ha representat en distints pobles del [[Comunitat Valenciana|territori valencià]]. Encara que la mes famosa hui en dia es la d'Algemesí, s´han conegut moixarangues en [[Peníscola]], [[Forcall]], [[Titagües]], [[L'Alcúdia]], [[Alzira]], [[L'Olleria]]…

La moixaranga és un element típic de l'etnologia valenciana que es compon d'una serie de balls i figures, que solen acabar en la formació de torres humanes, i que en conjunt o per parts i en mes o manco variacions, s´ha representat en distints pobles del [[Comunitat Valenciana|territori valencià]]. Encara que la mes famosa hui en dia es la d'Algemesí, s´han conegut moixarangues en [[Peníscola]], [[Forcall]], [[Titagües]], [[L'Alcúdia]], [[Alzira]], [[L'Olleria]]…

Actualment la mes coneguda es la que participa en les Processons de [[Nostra Senyora de la Salut]], la Festa Major d'[[Algemesí]] (7 i 8 de setembre).

Actualment la mes coneguda es la que participa en les Processons de [[Nostra Senyora de la Salut]], la Festa Major d'[[Algemesí]] (7 i 8 de setembre).

Hui en dia, als catalans que han estudiat l´orige dels seus “castells”, reconeixen el seu orige valencià. Aixina, en el llibre “El Penedès casteller”, llegim  

Hui en dia, als catalans que han estudiat l´orige dels seus “castells”, reconeixen el seu orige valencià. Aixina, en el llibre “El Penedès casteller”, llegim  

{{cita|“Sens dubte el ball dels Valencians es un dels elements folclòrics més estudiats del nostre vell seguici popular pel fet de ser la gènesis dels actuals castells…”.}}

{{cita|“Sens dubte el ball dels Valencians és un dels elements folclòrics més estudiats del nostre vell seguici popular pel fet de ser la gènesis dels actuals castells…”.}}

No obstant algúns excentrics com [[Joan Bofarull i Solé]], volen donar-li orige italià per tal de no reconéixer la realitat i en el seu llibre L'orige dels castells mos oferix suposicions de lo mes varipintes.  

No obstant algúns excentrics com [[Joan Bofarull i Solé]], volen donar-li orige italià per tal de no reconéixer la realitat i en el seu llibre L'orige dels castells mos oferix suposicions de lo mes varipintes.  

*En Tarragona, en unes actes municipals de l´any [[1633]] es parla d´uns valencians que ballen el “Ball de la piramide”.  

*En Tarragona, en unes actes municipals de l´any [[1633]] es parla d´uns valencians que ballen el “Ball de la piramide”.  

*De [[1687]] es la cita que parla del “Ball de Balancians de Brafim. Gregori Rabada ab nou compañs”.  

*De [[1687]] es la cita que parla del “Ball de Balancians de Brafim. Gregori Rabada ab nou compañs”.  

*En [[1692]], els valencians representen la muixaranga de nou en Catalunya. A on roben la seguent refrencia. “Ni dexava de ser muy notado el que entre bueltas cruzadas y varias mudanzas formava una campana puestos sus danzantes de pies unos encima de los ombros de otros hasta rematar en uno solo, prosiguiendo sin parar su dance hasta deshacer otra vez la campana”.  

*En [[1692]], els valencians representen la muixaranga de nou en Catalunya. A on roben la seguent refrencia. “Ni dexava de ser muy notado el que entre bueltas cruzadas y varias mudanzas formava una campana puestos sus danzantes de piés unos encima de los ombros de otros hasta rematar en uno solo, prosiguiendo sin parar su dance hasta deshacer otra vez la campana”.  

*Les festes en motiu de la visita de [[Carles III]] a Tarragona l´any [[1706]] es tancaven en “un ball que dihuen de Valencians”.

*Les festes en motiu de la visita de [[Carles III]] a Tarragona l´any [[1706]] es tancaven en “un ball que dihuen de Valencians”.

*Un tal Llorca, alcalde de Vilafranca del Penedes des del [[1782]] al [[1786]], relaciona el nom de “castells” en el de “ball de valencians”, parlant-nos de la seua incorporacio a celebracions religioses, quan escriu: “…que se extermine el uso de los Castillos en los Vailes nombrados de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles. Fue al paso que por pura diversión honesta se permitio el establecimiento (en tiempos pasados) en este Principado y en Valencia el bayle vulgo de Valencianos para andar delante de las Procesiones…”

*Un tal Llorca, alcalde de Vilafranca del Penedes des del [[1782]] al [[1786]], relaciona el nom de “castells” en el de “ball de valencians”, parlant-nos de la seua incorporacio a celebracions religioses, quan escriu: “…que se extermine el uso de los Castillos en los Vailes nombrados de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles. Fue al paso que por pura diversión honesta se permitio el establecimiento (en tiempos pasados) en este Principado y en Valencia el bayle vulgo de Valencianos para andar delante de las Procesiones…”