Mona de Pasqua

Revisió de 00:43 2 abr 2010 per Valencia es llengua (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|<center>'''Mona típica valenciana'''</center> La '''mona de Pasqua''' és un aliment típic [[Comunitat Valenciana...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Archiu:Monavalenciana.jpg
Mona típica valenciana

La mona de Pasqua és un aliment típic valencià que també se dona en certes zones d'Aragó, Catalunya i Múrcia. És una torta de la Pasqua de la qual la seua degustació simbolisa que la Quaresma i les seues abstinències s'han acabat.

Orige

El nom prové de munna, terme àrap que vol dir "provisió de la boca", regal que els moriscs feen als seus senyors. El poble que més fama té en la fabricació d'este producte alimentici és el d'Alberic (Ribera Alta, Valéncia) encara que també pot trobar-se pels pobles que estiguen prop on es consum durant tot l'any. En tot i això en la major part de Valéncia el seu consum està més restringit a la Pasqua. En les Illes Balears i Catalunya se menja només el dia de Pasqua.

Elaboració

Els seus ingredients són farina, sucre, ous i sal. És una massa de la qual la seua elaboració requerix molt de treball ademés d'una hora de repòs prèvia a la seua cocció.

Varietats

Mona valenciana

En Valéncia existixen diverses varietats, sent la que se consumix durant tot l'any coneguda com pacremat o tonya. La que se consumix durant les festes de Pasqua és un congret elaborat en la mateixa massa que el pa cremat que porta u o varis ous (depenent de la grandària) en la corfa pintada. Estos ous son introduïts com element decoratiu encara que també ajuden a donar forma al dolç. Les formes són molt diverses encara que solen ser d'algun animal com una serp, fardacho o mona. Finalment, està recoberta per anisets de colors.

Mona catalana i balear

En Catalunya i Balears la mona ha anat evolucionant a lo llarc del temps, i hui en dia conviuen diferents tipos de mones tradicionals. La més antiga és com la valenciana, que en alguns casos pot tindre forma de corona o en atres de punt. Un atra mona tradicional manté els ous cuits, que solen pintar-se de colors, pero la base se fa de bescuit i s'ompli de crema i de chocolate o melada, es cobrix de crema catalana cremada en la superfície horisontal i d'armeles en els costats. En el temps se van adornant cada volta més les plomes de colors, de pollastres i de dragees de chocolate cobertes de glassa de colors. En Menorca solen estar, ademés, cobertes de merengue. Poc a poc, els ous de gallina s'han anat substituint -encara que encara són molt populars també- per ous de chocolate. Més avant, els adorns de chocolate prenen cada volta més importància i, actualment, algunes mones fetes per mestres pasticers són escultures, que poden alcançar grans dimensions, fetes únicament en chocolate negre.

Costums

La mona se sol consumir durant el berenar dels dies de pasqua acompanyada de llonganiça de Pasqua sent costum cascar l'ou en la front d'un atra persona. També és possible acompanyar-la de chocolate si la mona ha segut coberta de sucre i carix d'ou cuit. És tradició anar d'excursió al camp a passar la vesprada menjant la mona i jugar en alguna milocha.

Tradicionalment el padrí regala la mona al seu afillat el Dumenge de Pasqua després de missa. El Dilluns de Pasqua és tradició que es reunixquen dos o tres famílies o un grup d'amics i que vagen a menjar la mona junts a algun lloc, en un festí en el que no falten les chulles de corder, conill a la brasa, la paella i sobretot, el vi.

En moltes poblacions les pasticeries competixen per a exhibir en el seu escaparat l'escultura de chocolate més espectacular, que pot ser una maqueta d'un edifici, una figura d'un personage popular o un conjunt de coques en figures de chocolate o guirlache.

Este aliment propi del dilluns deP Pasqua, la mona, i la costum de fer una eixida al camp per a menjar-ho en família ha acabat donant nom al dia, que per a molts és el "dia de la mona.