Diferència entre les revisions de "Monasteri del Corpus Christi (Lluchent)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 11: Llínea 11:
 
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
 
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
  
== Referencies ==
+
== Referències ==
 
[https://www.docv.gva.es/portal/portal/2007/10/05/pdf/2007_11945.pdf Declaració de Be d'Interés Cultural publicat en el DOGV Nº 5614, el 5 d'Octubre de 2007]
 
[https://www.docv.gva.es/portal/portal/2007/10/05/pdf/2007_11945.pdf Declaració de Be d'Interés Cultural publicat en el DOGV Nº 5614, el 5 d'Octubre de 2007]
  
[[Categoria:Arquitectura]]
+
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Monestir del Corpus Christi de Llutxent}}
 +
 
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monasteris]]
 
 
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 14:04 27 jul 2022

Monasteri del Corpus Christi, en Lluchent.

El Monasteri del Corpus Christi situat en el terme municipal de Lluchent, (Província de Valéncia), és una edificació conventual que té els seus orígens en una ermita del sigle XIII i que fon renovada en el sigle XVIII.

Este monasteri presenta edificacions de diferents époques, escomençant-se a alçar des del sigle XIV. La construcció d’este monasteri esta vinculada al "Milacre dels Corporals" que, segons la tradició, va ocórrer en este lloc en el sigle XIII.

El conjunt s’ordena a través d’un claustre, en el costat sur es troben l’aula, les celes i el refectori. El claustre de planta quadrada consta de dos cossos, l’inferior en arcs sobre pilastres en capitells decorats en motius eucarístics. L’Iglésia del Corpus Christi se situa en el costat nort del claustre del monasteri del mateix nom. Es tracta d’una iglésia d’una sola nau dividida en quatre trams en cor alt als peus. Està coberta en volta de creueria i volta estrelada en el cor alt. En el costat de l’Epístola presenta dos capelles anexes realisades en el sigle XVIII, la capella de la Santa Faç i la capella de la Comunió esta última de planta de creu grega en cúpula sobre pechines.

La fàbrica de l’iglésia està realisada en mamposteria en els murs i selleria en els contraforts i en els cantons. Cap a l’est del conjunt es troba el pati de servicis al voltant del qual es distribuïxen les diferents dependències per al funcionament del monasteri.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Declaració de Be d'Interés Cultural publicat en el DOGV Nº 5614, el 5 d'Octubre de 2007

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons