Diferència entre les revisions de "Moral"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''moral''' (del llatí ''mos, moris'', 'costum') és una disciplina humana que determina la rectitut del comportament humà, segons unes normes que...».) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''moral''' (del [[llatí]] ''mos, moris'', 'costum') és una disciplina humana que determina la rectitut del [[comportament]] humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns [[deure]]s i obligacions. A través d'estos principis morals les persones decidixen les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels [[juí]]s morals. | La '''moral''' (del [[llatí]] ''mos, moris'', 'costum') és una disciplina humana que determina la rectitut del [[comportament]] humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns [[deure]]s i obligacions. A través d'estos principis morals les persones decidixen les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels [[juí]]s morals. | ||
| − | + | Encara que està íntimament relacionada en l'[[ètica]], no es poden considerar com a sinònimes, ya que mentres que és la moral qui decidix la bondat o maldat d'una acció, l'ètica lo que fa és una reflexió de caràcter filosòfic sobre la creació dels juís morals, i per això es considera plenament integrada com una branca fonamental de la [[filosofia]] (encara que esta també analisa les qüestions morals). Per això, es pot definir l'ètica en la filosofia moral, pero sense identificar l'ètica plenament en la moral. | |
| − | La creació del juí moral és un procés individual en cada persona, basat en les creences, en el nivell de desenroll (segons afirma [[Lawrence Kohlberg]]), en funció dels sentiments (com considera l'[[emotivisme moral]]) o en funció de les nostres | + | La creació del juí moral és un procés individual en cada persona, basat en les creences, en el nivell de desenroll (segons afirma [[Lawrence Kohlberg]]), en funció dels sentiments (com considera l'[[emotivisme moral]]) o en funció de les nostres creències o conviccions. No obstant això, el juí moral sempre es troba (parcialment o radicalment) unit a les creències ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat a on es troba inserit l'individu. |
De les accions o conductes de les persones pel que fa al be i al mal, o relatiu a elles. | De les accions o conductes de les persones pel que fa al be i al mal, o relatiu a elles. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
* [http://filosofiamedievalmoderna.suite101.net/article.cfm/el_imperativo_categorico_kantiano Article sobre l'Imperatiu Categòric (castellà)] | * [http://filosofiamedievalmoderna.suite101.net/article.cfm/el_imperativo_categorico_kantiano Article sobre l'Imperatiu Categòric (castellà)] | ||
| + | [[Categoria:Filosofia]] | ||
| + | [[Categoria:Conceptes filosòfics]] | ||
[[Categoria:Ètica]] | [[Categoria:Ètica]] | ||
Revisió de 18:12 11 oct 2014
La moral (del llatí mos, moris, 'costum') és una disciplina humana que determina la rectitut del comportament humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions. A través d'estos principis morals les persones decidixen les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels juís morals.
Encara que està íntimament relacionada en l'ètica, no es poden considerar com a sinònimes, ya que mentres que és la moral qui decidix la bondat o maldat d'una acció, l'ètica lo que fa és una reflexió de caràcter filosòfic sobre la creació dels juís morals, i per això es considera plenament integrada com una branca fonamental de la filosofia (encara que esta també analisa les qüestions morals). Per això, es pot definir l'ètica en la filosofia moral, pero sense identificar l'ètica plenament en la moral.
La creació del juí moral és un procés individual en cada persona, basat en les creences, en el nivell de desenroll (segons afirma Lawrence Kohlberg), en funció dels sentiments (com considera l'emotivisme moral) o en funció de les nostres creències o conviccions. No obstant això, el juí moral sempre es troba (parcialment o radicalment) unit a les creències ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat a on es troba inserit l'individu.
De les accions o conductes de les persones pel que fa al be i al mal, o relatiu a elles.
Bibliografia
- Batson, D., & Ahmad, N. (2008). Altruism: Myth or Reality?. In-Mind Magazine, 6.
- Bermudo, J.M. La Filosofía moderna y su proyección contemporánea. Barcanova. Barcelona, 1983
- Hume, D. Tratado sobre la naturaleza humana. Editora Nacional. Madrid, 1977.
- Kant, I. Fundamentación de la Metafísica de las Costumbres. Santillana. Madrid. 1996.
- Russell, B. Historia de la Filosofía Occidental. Espasa. Madrid,1984.
- El emotivismo moral y el diálogo racional. El tránsito entre la moral individual y la ética universal de José Vicente Mestre
- Val la pena ser moral?
- Article sobre l'Imperatiu Categòric (castellà)