Diferència entre les revisions de "Nacho Canut"
(Text reemplaça - 'c mes ' a 'c més ') |
|||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Despuix d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] varen formar un nou grup [[Alaska y los Pegamoides]], a on es varen integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del [[Espanya|punk-rock]] dels [[anys 1980]], i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la [[moguda madrilenya]]. Conseguiren èxits com ''"Horror en el hipermercado"'' ([[1980]]), ''"Bote de Colon"'' ([[1981]]), i sobretot "Bailando" ([[1982]]), que no sols conseguí ser un enorme èxit en [[Espanya]] sino també en gran part d'[[Europa]]. | Despuix d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] varen formar un nou grup [[Alaska y los Pegamoides]], a on es varen integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del [[Espanya|punk-rock]] dels [[anys 1980]], i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la [[moguda madrilenya]]. Conseguiren èxits com ''"Horror en el hipermercado"'' ([[1980]]), ''"Bote de Colon"'' ([[1981]]), i sobretot "Bailando" ([[1982]]), que no sols conseguí ser un enorme èxit en [[Espanya]] sino també en gran part d'[[Europa]]. | ||
| − | En la dissolució de [[Alaska y Los Pegamoides]], Canut i Berlanga (i poc | + | En la dissolució de [[Alaska y Los Pegamoides]], Canut i Berlanga (i poc més tarde Alaska) decidixen formar un nou grup, [[Alaska y Dinarama]]. Abdós formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats ú dels més importants en [[Espanya|pop-rock]]. En esta formació edità en els [[anys 1980]] els discs ''Canciones profanas'' ([[1983]]), ''Deseo carnal'' ([[1984]]), ''No es pecado'' ([[1986]]), ''Diez'' ([[1988]]) y ''Fan Fatal'' ([[1989]]), a on colliren èxits massius com ''"Perlas ensangrentadas"'' , ''"Cómo pudiste hacerme esto a mí?"'', ''"Ni tú ni nadie"'', ''"A quién le importa?"'', ''"Rey del glam"'', ''"Mi novio es un zombie"'' o ''"Quiero ser santa"''. |
A l'escomençament [[Anys 1990|dels 90]], Nacho Canut se embarcà en un duo musical en [[Olvido Gara|Alaska]]: [[Fangoria]]. En l'intenció de realisar [[Música|música electrònica]], sense abandonar melodies pop-rock, [[Fangoria]] es la formació que en l'actualitat seguix amprant Nacho Canut per a donar llibertat a la seua creativitat mes accessible. Han editat els discs ''Salto mortal'' ([[1990]]), la série ''Un día cualquiera en Vulcano 1.0, 2.0 y 3.0'' ([[1992]]-[[1995]]), ''Interferencias'' ([[1998]]), ''Una temporada en el infierno'' ([[1999]]) i el seu disc de remescles ''El infierno son los demás'' ([[2000]]), ''Naturaleza muerta'' ([[2001]]), ''Arquitectura efímera'' ([[2004]]) , ''El extraño viaje'' ([[2006]]) i ''Absolutamente'' ([[2009]]). I a on han conseguit grans èxits com ''"No sé qué me das"'' , ''"Retorciendo palabras"'', ''"Miro la vida pasar"'' o ''"Criticar por criticar"''. | A l'escomençament [[Anys 1990|dels 90]], Nacho Canut se embarcà en un duo musical en [[Olvido Gara|Alaska]]: [[Fangoria]]. En l'intenció de realisar [[Música|música electrònica]], sense abandonar melodies pop-rock, [[Fangoria]] es la formació que en l'actualitat seguix amprant Nacho Canut per a donar llibertat a la seua creativitat mes accessible. Han editat els discs ''Salto mortal'' ([[1990]]), la série ''Un día cualquiera en Vulcano 1.0, 2.0 y 3.0'' ([[1992]]-[[1995]]), ''Interferencias'' ([[1998]]), ''Una temporada en el infierno'' ([[1999]]) i el seu disc de remescles ''El infierno son los demás'' ([[2000]]), ''Naturaleza muerta'' ([[2001]]), ''Arquitectura efímera'' ([[2004]]) , ''El extraño viaje'' ([[2006]]) i ''Absolutamente'' ([[2009]]). I a on han conseguit grans èxits com ''"No sé qué me das"'' , ''"Retorciendo palabras"'', ''"Miro la vida pasar"'' o ''"Criticar por criticar"''. | ||
Revisió de 12:01 28 abr 2022
Ignacio Canut Guillén, més conegut com Nacho Canut, és un compositor i músic valencià, naixcut el 5 de juny de 1957 en Valéncia.
Biografia
Junt en Carlos Berlanga i Alaska va formar un dels grups seminals del punk-rock espanyol de finals de anys 1970 Kaka de Luxe .
Despuix d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, Carlos Berlanga i Alaska varen formar un nou grup Alaska y los Pegamoides, a on es varen integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del punk-rock dels anys 1980, i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la moguda madrilenya. Conseguiren èxits com "Horror en el hipermercado" (1980), "Bote de Colon" (1981), i sobretot "Bailando" (1982), que no sols conseguí ser un enorme èxit en Espanya sino també en gran part d'Europa.
En la dissolució de Alaska y Los Pegamoides, Canut i Berlanga (i poc més tarde Alaska) decidixen formar un nou grup, Alaska y Dinarama. Abdós formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats ú dels més importants en pop-rock. En esta formació edità en els anys 1980 els discs Canciones profanas (1983), Deseo carnal (1984), No es pecado (1986), Diez (1988) y Fan Fatal (1989), a on colliren èxits massius com "Perlas ensangrentadas" , "Cómo pudiste hacerme esto a mí?", "Ni tú ni nadie", "A quién le importa?", "Rey del glam", "Mi novio es un zombie" o "Quiero ser santa".
A l'escomençament dels 90, Nacho Canut se embarcà en un duo musical en Alaska: Fangoria. En l'intenció de realisar música electrònica, sense abandonar melodies pop-rock, Fangoria es la formació que en l'actualitat seguix amprant Nacho Canut per a donar llibertat a la seua creativitat mes accessible. Han editat els discs Salto mortal (1990), la série Un día cualquiera en Vulcano 1.0, 2.0 y 3.0 (1992-1995), Interferencias (1998), Una temporada en el infierno (1999) i el seu disc de remescles El infierno son los demás (2000), Naturaleza muerta (2001), Arquitectura efímera (2004) , El extraño viaje (2006) i Absolutamente (2009). I a on han conseguit grans èxits com "No sé qué me das" , "Retorciendo palabras", "Miro la vida pasar" o "Criticar por criticar".
Moltes de les seues cançons apareixen en películes com Los lunes al sol , Lucía y el sexo , Descongélate o La lengua asesina.
El seu treball en Fangoria, desenrolla una faceta molt àmplia com a productor, compositor per a artistes plàstics i disc-jockey, en l'alies Jet 7. Colabora en la revista "Primera Línea" i manté un blog en les seues experiències tant en Fangoria com en les seues aventures personals.