Diferència entre les revisions de "Nikola Tesla"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'segle' a 'sigle')
m (Text reemplaça - 'transfons' a 'transfondo')
Llínea 4: Llínea 4:
 
Naixcut el [[10 de juliol]] de [[1856]] en [[Smiljan]], en la [[Krajina]] [[Àustria-Hongria|austrohongaresa]] (actual [[Croàcia]]), es va educar en [[Graz]] a on va estudiar ingenieria elèctrica. En l'any [[1881]] es traslladà a [[Budapest]] per a treballar en una companyia de telégrafs nort-americana. A l'any següent es mudà a [[París]] per a treballar en una de les companyies d'[[Thomas Alva Edison|Edison]], a on va realisar la seua major aportació: la teoria de la [[corrent alterna]] en [[electricitat]], lo que li va permetre idear el primer [[motor]] d'inducció en l'any [[1882]].  
 
Naixcut el [[10 de juliol]] de [[1856]] en [[Smiljan]], en la [[Krajina]] [[Àustria-Hongria|austrohongaresa]] (actual [[Croàcia]]), es va educar en [[Graz]] a on va estudiar ingenieria elèctrica. En l'any [[1881]] es traslladà a [[Budapest]] per a treballar en una companyia de telégrafs nort-americana. A l'any següent es mudà a [[París]] per a treballar en una de les companyies d'[[Thomas Alva Edison|Edison]], a on va realisar la seua major aportació: la teoria de la [[corrent alterna]] en [[electricitat]], lo que li va permetre idear el primer [[motor]] d'inducció en l'any [[1882]].  
  
A pesar dels contratemps professionals i socials que va haver de fer front a lo llarc de tota la seua vida, Nikola Tesla no va deixar que res l'impedira continuar investigant i, d'esta manera, va fer de la seua virtut un treball. Tot i no tindre els diners ni la fama com a transfons de les seues troballes, esta li va arribar despuix de registrar entre 700 i 800 patents en el seu nom, entre les quals estava la ràdio. Aixina puix, finalment va ser reconegut com un dels més prolífics inventors del sigle XIX-XX, de tal manera que, en 1915, el seu esforç es va vore recompensat en el premi Nobel de Física, encara que el va tindre que compartir en Edison, un atre gran inventor coetàneu de Tesla i en el qual va tindre algun o atre frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar este reconeiximent ni els $20.000 que este proporcionava i d'atres que finalment no fon el llorejat, pero per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seua vida en una pobrea considerable.<ref name="niki">{{ref-llibre |cognom=Burgan |nom=Michael |títol=Nikola Tesla:Physicist, Inventor, Electrical Engineer|url=http://books.google.es/books?id=PW06qF-dj2IC&dq=nikola+tesla&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Compass Point Books |lloc=North Mankato MN|data= 2009|isbn=9780756540869|llengua=anglés}}</ref>
+
A pesar dels contratemps professionals i socials que va haver de fer front a lo llarc de tota la seua vida, Nikola Tesla no va deixar que res l'impedira continuar investigant i, d'esta manera, va fer de la seua virtut un treball. Tot i no tindre els diners ni la fama com a transfondo de les seues troballes, esta li va arribar despuix de registrar entre 700 i 800 patents en el seu nom, entre les quals estava la ràdio. Aixina puix, finalment va ser reconegut com un dels més prolífics inventors del sigle XIX-XX, de tal manera que, en 1915, el seu esforç es va vore recompensat en el premi Nobel de Física, encara que el va tindre que compartir en Edison, un atre gran inventor coetàneu de Tesla i en el qual va tindre algun o atre frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar este reconeiximent ni els $20.000 que este proporcionava i d'atres que finalment no fon el llorejat, pero per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seua vida en una pobrea considerable.<ref name="niki">{{ref-llibre |cognom=Burgan |nom=Michael |títol=Nikola Tesla:Physicist, Inventor, Electrical Engineer|url=http://books.google.es/books?id=PW06qF-dj2IC&dq=nikola+tesla&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Compass Point Books |lloc=North Mankato MN|data= 2009|isbn=9780756540869|llengua=anglés}}</ref>
  
 
== Vínculs externs ==
 
== Vínculs externs ==

Revisió de 13:39 14 gin 2016

Tesla Sarony.jpg

Nikola Tesla (en servi: Никола Тесла) (Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia, 10 de juliol de 1856 - Ciutat de Nova York, 7 de giner de 1943) va ser un físic, matemàtic, inventor, i ingenier elèctric servo-estadounidenc.

Naixcut el 10 de juliol de 1856 en Smiljan, en la Krajina austrohongaresa (actual Croàcia), es va educar en Graz a on va estudiar ingenieria elèctrica. En l'any 1881 es traslladà a Budapest per a treballar en una companyia de telégrafs nort-americana. A l'any següent es mudà a París per a treballar en una de les companyies d'Edison, a on va realisar la seua major aportació: la teoria de la corrent alterna en electricitat, lo que li va permetre idear el primer motor d'inducció en l'any 1882.

A pesar dels contratemps professionals i socials que va haver de fer front a lo llarc de tota la seua vida, Nikola Tesla no va deixar que res l'impedira continuar investigant i, d'esta manera, va fer de la seua virtut un treball. Tot i no tindre els diners ni la fama com a transfondo de les seues troballes, esta li va arribar despuix de registrar entre 700 i 800 patents en el seu nom, entre les quals estava la ràdio. Aixina puix, finalment va ser reconegut com un dels més prolífics inventors del sigle XIX-XX, de tal manera que, en 1915, el seu esforç es va vore recompensat en el premi Nobel de Física, encara que el va tindre que compartir en Edison, un atre gran inventor coetàneu de Tesla i en el qual va tindre algun o atre frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar este reconeiximent ni els $20.000 que este proporcionava i d'atres que finalment no fon el llorejat, pero per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seua vida en una pobrea considerable.[1]

Vínculs externs

  1. (2009) [1], Compass Point Books. ISBN 9780756540869.