Canvis

{{destacat}}

{{destacat}}

[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any [[2011]]]]

[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any [[2011]]]]

[[Archiu:Llibrenopuig.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XL Aniversari Normes d'El Puig]]

[[Archiu:Llibrenopuig.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XL Aniversari Normes d'El Puig en l'any [[2021]]]]

Les '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[https://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre |autor= José Vicente Gómez Bayarri|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |lloc=Valéncia|data=2003|isbn=84-96068-33-1|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques del [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en [[1981]].

Les '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[https://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre |autor= José Vicente Gómez Bayarri|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |lloc=Valéncia|data=2003|isbn=84-96068-33-1|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques del [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en [[1981]].

La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una institució  en l'objectiu de fer una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. La RACV fon creada en [[1915]] baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]] i l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]], en el seu orige nomenada Centre de Cultura Valenciana.

La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una institució  en l'objectiu de fer una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. La RACV fon creada en [[1915]] baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]] i l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]], en el seu orige nomenada Centre de Cultura Valenciana.

En l'any [[1979]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà la codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]] donada la necessitat d'un model pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], partint entre atres dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del filòlec [[Lluís Fullana]] i del juge i escritor [[Miquel Adlert]]. Esta normativa fon presentada formalment el sèt de març de [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig.<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref> Prèviament, s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], les [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que fea necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística.

En l'any [[1979]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà la codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]] donada la necessitat d'un model pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], partint entre atres dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del filòlec [[Lluís Fullana]], del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del [[Consens ortogràfic de 1914]]. Esta normativa fon presentada formalment el sèt de març de [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig.<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref> Anteriorment, s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], autodenominades [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que fea necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística.

==Us i oficialitat==

==Us i oficialitat==

[[Archiu:RACV22.jpg|thumb|250px|Reconeiximent otorgat en l'any 2022 per la RACV a l'Enciclopèdia per la seua contribució al desenroll, utilisació i consolidació de les Normes d'El Puig]]

[[Archiu:RACV22.jpg|thumb|250px|Reconeiximent otorgat en l'any 2022 per la RACV a l'Enciclopèdia per la seua contribució al desenroll, utilisació i consolidació de les Normes d'El Puig]]

Les Normes d'El Puig foren oficialisades pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana |fechaacceso=15 de setembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html |title=Amparo Cabanes |first=Manuel Andrés |last=Ferreira |work=[[Las Provincias]] |language=Espanyol|date=20 de novembre de 2006 |access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web |title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf |website=Lo Rat Penat |access-date=16 de giner de 2022}}</ref>  

Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any [[1978]] pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana |fechaacceso=15 de setembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html |title=Amparo Cabanes |first=Manuel Andrés |last=Ferreira |work=[[Las Provincias]] |language=Espanyol|date=20 de novembre de 2006 |access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web |title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf |website=Lo Rat Penat |access-date=16 de giner de 2022}}</ref>  

No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant una previsible derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentaria distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits les [[Normes de Castelló]] regulades per la AVL unitaries en el [[idioma català|català]].

[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits les [[Normes de Castelló]] regulades per la AVL unitaries en el [[idioma català|català]].

== Ortografia ==

== Ortografia ==

[[Image:Ortolle.jpg|thumb|220px|Portada del [[Ortografia de la llengua valenciana RACV|llibre Ortografia de la Llengua Valenciana]]]]

[[Image:Ortolle.jpg|thumb|220px|Portada del [[Ortografia de la llengua valenciana RACV|llibre Ortografia de la Llengua Valenciana]]]]

{{AP|Ortografia del valencià}}

{{AP|Ortografia del valencià}}

En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Per a més informació vore l'[[ortografia de la llengua valenciana]].

En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Per a més informació vore l'[[ortografia de la llengua valenciana]].

|}

|}

* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc per tradició soles en els topònims. Les Normes de Castelló representen tots estos cassos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j''.

* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc en els topònims per tradició. Les Normes de Castelló representen estos cassos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j'', al grafiar priorisant la fonètica catalana que la pronuncia /dʒ/.

::* Normes de El  Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.

::* Normes de El  Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.

* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p; sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y les Normes de Castelló (entre ''t''-''d,'' ''c''-''g,'' ''p''-''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:

* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p; sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y les Normes de Castelló (entre ''t''-''d,'' ''c''-''g,'' ''p''-''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:

:sò /t/:

:sò /t/:

::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, sòrt, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.

::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.

::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot, sort'', pero ''sord, fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.

::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot'', pero ''fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.

:sò /p/:

:sò /p/:

::* Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap

::* Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap

|}

|}

* Adaptació de l'ortografia a la pronunciació valenciana de la palatal fricativa sorda /ʃ/ (grafiada com ''x'') i la palatal africada sorda /tʃ/ (grafiada com ''ch''), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. Per això, se manté el dígraf [[ch]], que ya apareix en l'época clàssica, en tots els cassos en que se pronuncia /tʃ/. La lletra ''[[x]]'' se pronuncia palatal fricativa sorda /ʃ/ en la majoria de cassos, si be se manté la pronunciació /ks/ en paraules com fixar o excursió. Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar la ''x'' i ''tx'' per a representar el sò africat sort /tʃ/ (a on /ʃ/ no se dona). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els cassos:

* Les Normes d'El Puig mantenen el dígraf clàssic ''ch'' per a grafiar la palatal africada sorda /tʃ/ (chocolate, charrar), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. La grafía ''x'' soles representa els fonemes /ʃ/ (eixir) i /ks/ (excursió). Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar el dígraf ''tx'' per a representar el sò africat sort /tʃ/. Ademés com en català n'hi han moltes més paraules que se pronuncien /ʃ/ que en valencià, se grafien en ''x'', i les Normes de Castelló en conte d'adaptar la seua ortografia, li afigen una atra pronunciació ad eixa ''x''. Per eixemple, la ''x'' de ''xafar'' (chafar) se pronuncia /ʃ/ en català (sona com en valencià xarop) i li afigen la pronunciació /tʃ/ (ch). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els cassos:

:A principi de paraula:

:A principi de paraula:

::* Normes d'El Puig: Xàtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/, pero chiquet, chocolate, chulla, charrar, Chirivella, checoslovac, Chechènia, pronunciades en /tʃ/.

::* Normes d'El Puig: chiquet, chulla, charrar, chafar, checoslovac, Chechènia, pronunciades /tʃ/; pero Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/.

::* Normes de Castelló: la ''x'' inicial és pronunciada per defecte /tʃ/, com en ''xiquet, xoc, xulla, xarrar, Xirivella'', pero també se manté la pronunciació fricativa /ʃ/ en: ''Xàtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofòbia'' a on sí se pronuncia. En el restant de paraules, en canvi, el sò /tʃ/ inicial se representa en ''tx'': ''txecoslovac, Txetxènia.''

::* Normes de Castelló: ''xiquet, xulla, xarrar, xafar'' pronunciades /tʃ/; pero ''Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia'' pronunciades en /ʃ/. Quan el català també pronuncia /tʃ/ se representa en ''tx'': ''txecoslovac, Txetxènia.''

:A mitan paraula:

:A mitan paraula:

::* Normes d'El Puig: caixa, patixes, meréixer, pronunciades en /ʃ/, pero pancha, archiu, coche, brocha, cliché, pronunciades totes en /tʃ/.

::* Normes d'El Puig: coche, brocha, pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant també s'ampra ch: pancha archiu.

::* Normes de Castelló: ''caixa, patixes, meréixer'', pronunciades en /ʃ/, i ''cotxe, brotxa'', pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant, i donat que estes normes no accepten la grafia del sò /ʃ/ en esta posició, s'opta per representar /tʃ/ en una ''x: panxa, arxiu''.

::* Normes de Castelló: ''cotxe, brotxa'', pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant afigen la pronunciació /tʃ/ a la ''x'', pronunciada /ʃ/ en català: ''panxa, arxiu''.

:A final de paraula:

:A final de paraula:

::* Normes de Castelló: ''Puig, maig, mig'', pero ''despatx, Elx, Barx''.

::* Normes de Castelló: ''Puig, maig, mig'', pero ''despatx, Elx, Barx''.

* Les Normes d'El Puig eliminen els dígrafs ''l·l, tl, tll, tm'' i ''tn'', aixina com el grup de lletres ''-mpt-'', per les lletres que ya representen el seu sò. D'esta manera, s'escriu sílaba, aquarela, alicient, guala, mole, billet, semana, cona, conte, redenció, en conte de ''síl·laba, aquarel·la, al·licient, guatla'' (o ''guatlla''), ''motle'' (o ''motlle''), ''bitllet, setmana, cotna, compte, redempció'' segons les Normes de Castelló.

* Les Normes d'El Puig eliminen els dígrafs ''l·l, tl, tll, tm'' i ''tn'', aixina com el grup de lletres ''-mpt-'', per les lletres que ya representen el seu sò. D'esta manera, s'escriu sílaba, aquarela, alicient, guala, billet, semana, cona, conte, redenció, en conte de ''síl·laba, aquarel·la, al·licient, guatla'' (o ''guatlla''), ''bitllet, setmana, cotna, compte, redempció'' segons les Normes de Castelló.

* Simplificació, en les Normes d'El Puig, de la representació gràfica del sò palatal africat sonor /dʒ/, grafiat sempre com ''g'' o ''j'', eliminant per tant els dígrafs ''tg, tj'' de les Normes de Castelló (com en ''metge, platja''), que se pronuncien igual que les ''g, j'' simples (com en veges, pujar):

* Simplificació, en les Normes d'El Puig, de la representació gràfica del sò palatal africat sonor /dʒ/, grafiat sempre com ''g'' o ''j'', eliminant per tant els dígrafs ''tg, tj'' de les Normes de Castelló (com en ''metge, platja''), que se pronuncien igual que les ''g, j'' simples (com en veges, pujar):

===L'apòstrof===

===L'apòstrof===

{{AP|Apòstrof}}

{{AP|Apòstrof}}

L'[[apòstrof]] és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un verp, els artículs definits i la preposició de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'apòstrof|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/5_l_apostrof.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de decembre de 2021}}</ref>  

L'[[apòstrof]] és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un verp, els artículs definits (el, la) i la preposició de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac. Per eixemple: d’albargina, l'estiu, l’universitat.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'apòstrof|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/5_l_apostrof.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de decembre de 2021}}</ref>, excepte en les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. La principal diferència respecte a la AVL és que esta incorpora l'excepció de no apostrofar l'artícul ''la'' davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; lo qual les Normes d'El Puig consideren un afegit artificiós i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat.

 

Els artículs definits el/lo, la, i la preposició de, s'apostrofen sempre davant d'una paraula que comença per vocal o hac muda. Per eixemple: d’albargina, l’home, l’universitat. Les excepcions són les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. La principal diferència respecte a la AVL és que esta incorpora l'excepció de no apostrofar l'artícul la davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; lo qual les Normes d'El Puig consideren un afegit artificiós i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat.

=== L'accentuació ===

=== L'accentuació ===

[[Image:Diccion.jpg|thumb|250px|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]

[[Image:Diccion.jpg|thumb|250px|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]

{{AP|Gramàtica del valencià}}

{{AP|Gramàtica del valencià}}

L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difossos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: fardeta front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres cassos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web |title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=12 de abril de 2022}}</ref>

L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difossos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres cassos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web |title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=12 de abril de 2022}}</ref>

L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus ussos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matissos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.  

L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus ussos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matissos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.  

* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el qual se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiossos o en referència a persones en molt alt estatus.

* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el qual se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiossos o en referència a persones en molt alt estatus.

* Us habitual del pronom mateixa invariable en femení singular, quan és usat com pronom i no com adjetiu, inclús quan l'objecte és masculí o plural: Ell mateixa, Ells mateixa.

* Us habitual del pronom mateixa invariable en femení singular, quan és usat com pronom i no com adjetiu, inclús quan l'objecte és masculí o plural: Ell mateixa, Ells mateixa.

* La RACV admet soles tot lo món / tot el món; mentres que la AVL afegix ''tothom'' i l'impersonal ''hom'', els quals son formes impròpies en valencià i en tot cas arcaïsmes.

* La RACV admet soles tot lo món / tot el món; mentres que la AVL afegix ''tothom'' i l'impersonal ''hom'', els quals son formes impròpies en valencià.

* Igualment, cada u és la forma general valenciana; mentres que la AVL tendix a preferir ''cadascú''.

* Igualment, cada u és la forma general valenciana; mentres que la AVL preferix ''cadascú''.

* Els pronoms personals dèbils davant del verp presenten dos formes igual de vàlides, la principal començant per consonant me, te, se o ne, i l'inversa començant per vocal em, et, es, en: me caic / em caic. La AVL soles preferix la forma inversa.

* Els pronoms personals dèbils davant del verp presenten dos formes igual de vàlides, la principal començant per consonant me, te, se o ne, i l'inversa començant per vocal em, et, es, en: me caic / em caic. La AVL soles accepta la forma inversa.

* Us sempre del pronom dèbil nos (o mos segons contexte); mentres que la AVL utilisa ''ens / 'ns''. De fet, la RACV considera ''ens / 'ns'' com formes arcaiques paraleles i extranyes en el valencià actual.  

* Us sempre del pronom dèbil nos (o mos segons contexte); mentres que la AVL utilisa ''ens / 'ns''. De fet, la RACV considera ''ens / 'ns'' com formes arcaiques paraleles i extranyes en el valencià actual.  

* La RACV soles admet vos com pronom dèbil per a la segon persona del plural. La AVL accepta l'alternancia ''vos / us''.

* La RACV soles admet vos com pronom dèbil per a la segon persona del plural. La AVL accepta l'alternancia ''vos / us''.

* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV: yo vaig (allí), yo jugue (ad això). I no s'utilisa ''hi'' com faria la AVL: ''jo hi vaig, jo hi jugue''.<br>Soles existix el pronom impersonal 'hi' acompanyant al verp haver: hi ha, hi havia. De fet, també és possible acompanyar el verp haver sempre en 'n'hi' (excepte en registre formal) com habitualment ocorre en valencià: n'hi ha molta gent; n'hi havia un castell.

* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV: yo vaig (allí), yo jugue (ad això). I no s'utilisa ''hi'' com faria la AVL: ''jo hi vaig, jo hi jugue''.<br>Existix el pronom impersonal 'hi' acompanyant al verp haver: hi ha, hi havia. De fet, també és possible acompanyar el verp haver sempre en 'n'hi' (excepte en registre formal), a on ne/en és un pleonasme, com habitualment ocorre en valencià: n'hi ha molta gent; n'hi havia un castell.

 

* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per de, ni un complement introduït per de (complement de nom, verbal o de règim) que no siga partitiu ni expresse cantitat. Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.<br>Encara aixina, en els verps de moviment en forma pronominal o en forma reflexiva (en un atre pronom) sí que els acompanya el pronom ne/en subtituïnt a un complement de lloc (que pot estar també en l'oració): me'n vaig (d'ací), se n'ix / se n'ix d'allí.  

* Us del pronom i adjectiu 'atre' com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual és la que utilisa la AVL.

* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per 'de', ni un atre complement introduït per 'de' que no siga partitiu ni expresse cantitat (siga complement del nom, de règim, atributiu o predicatiu). Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.<br>El pronom ne/en te quatre ussos en valencià: substituir a un complement directe indefinit (menge pomes > en menge); substituir a un element de l'oració en sentit partitiu (expressa una part d'algo) (caigueren dos llimes > ne caigueren dos); substituir a un complement introduit per 'de' que siga partitiu o expresse cantitat (Tinc poc d'arròs > ne tinc poc) i acompanyar als verps de moviment si van en un atre pronom (pronominal o reflexiu): me'n vaig d'ací, se n'ix d'allí.

===El verp===

===El verp===

{{AP|Verp}}

{{AP|Verp}}

Els [[verps]] en valencià constituixen el núcleu de l'[[Oració (gramàtica)|oració]]. Es dividixen en tres [[conjugació|conjugacions]], la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va prou més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):   

Els [[verps]] en valencià constituïxen el núcleu de l'[[Oració (gramàtica)|oració]]. Se dividixen en tres [[conjugació|conjugacions]], la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va prou més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):   

* Us exclusiu de la [[Conjugació verbal de la llengua valenciana|flexió verbal valenciana]] més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Us exclusiu de la [[Conjugació verbal de la llengua valenciana|flexió verbal valenciana]] més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: ''nascut, nasqué, (que ell) cresca''.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: ''nascut, nasqué, (que ell) cresca''.

* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu i imperatiu se formen freqüentement en a com: (que vosatros) digau, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''digueu, vingueu''.

* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu i imperatiu se formen freqüentement en -a- com: (que nosatros) digam, (que vosatros) digau, ixcam, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''diguem, vingueu''.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -eix,'' ''-is-,'' com en: ''produeixen, consumeix, construisquen''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) comsumix.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -eix,'' ''-is-,'' com en: ''produeixen, consumeix, construisquen''. Aixina mateixa, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) comsumix.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar, nomenar; front a les deformacions de la AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar, anomenar''.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant de la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar, nomenar; front a les deformacions de la AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar, anomenar''.

* Recomanació de les formes del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer): fea molt de temps que no te vea; encara que les formes en i grega (y) també s'admeten, com en feya.

* Recomanació de les formes del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer): fea molt de temps que no te vea. Encara que les formes en i grega (y) també s'admeten, com feya (fer), veya (vore).

* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.

* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.

* Us de aixina com la forma estàndart valenciana en lloc de ''així''.

* Us de aixina com la forma estàndart valenciana en lloc de ''així''.

* Existix divergència en els adverbis temporales: ans (castellà ''antes''), despuix (castellà ''después''), pronte, tart, mentres, en això (castellà ''entonces''), etc. Si be, les dos acadèmies coincidixen en adés (''antes''), en acabant (''después'') i llavors (''entonces''). Els adverbis de la AVL ''abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores'' no s'admeten o no es recomanen.

* Existix divergència en els adverbis temporals: ans (castellà ''antes''), despuix (castellà ''después''), pronte, tart, mentres, en això (castellà ''entonces''), etc. Si be, les dos acadèmies coincidixen en adés (''antes''), en acabant (''después'') i llavors (''entonces''). Els adverbis de la AVL ''abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores'' no s'admeten o no es recomanen.

* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.

* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.

Les [[preposició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan:  

Les [[preposició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan:  

* Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els diverssos ussos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en son pare, està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'' que és un catalanisme modern, careix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.

* Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els diverssos ussos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en els seus amics; està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'' que és un catalanisme modern, carix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.

* La preposició 'a' se tendix a transformar en 'ad' davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.

* La preposició 'a' se tendix a transformar en 'ad' davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.

* La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos cassos.

* La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos cassos.

* Utilisació de la prepocició 'baix' com la forma valenciana vàlida: baix zero, baix de ma casa; sense acceptar la possibilitat d'utilisar ''sota'' com fa la AVL.

* Utilisació de la prepocició 'baix' com la forma valenciana vàlida: baix zero, baix de ma casa; sense acceptar la possibilitat d'utilisar ''sota'' com fa la AVL.

* Soles s'admet la forma valenciana de les [[conjunció|conjuncions]] com: pero, puix, encara que, a pesar de; front a les formes de la AVL ''però, dons, malgrat'' que són catalanismes aliens en valencià.

* Soles s'admet la forma valenciana de les [[conjunció|conjuncions]] com: pero, puix, encara que, a pesar de; front a les formes de la AVL ''però, dons, malgrat (que)'' que són catalanismes aliens en valencià.

== Sobre els dialectes ==

== Sobre els dialectes ==

*No admet la no pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa...

*No admet la no pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa...

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Proyecte:Escriure en valencià]]

* [[Proyecte:Escriure en valencià]]

* [[Sigle d'Or Valencià]]

* [[Sigle d'Or Valencià]]

== Referències ==

== Referències ==

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* [https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

* [https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

* [http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]

* [http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]

* [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]

* [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

 

*[https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

* [https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org]

* [https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=507 Discurs de En Juli Moreno el 5 de Març de 2006 en el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig]

* [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org]

*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana]

* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=507 Discurs de En Juli Moreno el 5 de Març de 2006 en el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig]

* [http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana]

* [http://vertitaronja.blogspot.co.uk/2012/10/normativa-avl-front-normativa-racv_4.html Artícul d'opinió que compara les Normes d'El Puig en les de Castelló]

* [http://vertitaronja.blogspot.co.uk/2012/10/normativa-avl-front-normativa-racv_4.html Artícul d'opinió que compara les Normes d'El Puig en les de Castelló]

* [http://www.culturavalenciana.es/historia/fa-21-anys-mig-millo-de-valencians-demanaren-les-normes-del-puig/ Fa 22 anys mig milló de valencians demanaren les Normes d'El Puig - Cultura Valenciana]

* [http://www.culturavalenciana.es/historia/fa-21-anys-mig-millo-de-valencians-demanaren-les-normes-del-puig/ Fa 22 anys mig milló de valencians demanaren les Normes d'El Puig - Cultura Valenciana]

{{Llengua valenciana}}

{{Llengua valenciana}}