Canvis

A conseqüència del caràcter provisional de les [[Normes de Castelló de 1932]] i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]], partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del filòlec [[Lluís Fullana]]. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de [[1981]] per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]]; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

A conseqüència del caràcter provisional de les [[Normes de Castelló de 1932]] i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]], partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del filòlec [[Lluís Fullana]]. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de [[1981]] per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]]; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa [[Associació d’Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –[[L’Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Sénia al Segura]], la RACV, l’[[Editorial Aitana]] o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa [[Associació d’Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –[[L’Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura]], la RACV, l’[[Editorial Aitana]] o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.

Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.