Canvis

Normes d'El Puig (vore font)

Revisió de 23:59 14 març 2023

91 bytes eliminats , 23:59 14 març 2023

sense resum d'edició

Llínea 14: Llínea 14:

No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant una previsible derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentaria distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

−

[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia en prensa del Pacte de Reus]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort el redactà [[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] i va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del seu soport al govern espanyol de [[José María Aznar]], per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a organisme normatiu de l'idioma valencià, el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i bona part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits les [[Normes de Castelló]] regulades per la AVL unitaries en el [[idioma català|català]].

+

[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia en prensa del Pacte de Reus]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort el redactà [[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] i va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del seu soport al govern espanyol de [[José María Aznar]], per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a organisme normatiu de l'idioma valencià, el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i bona part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits les [[Normes de Castelló]] regulades per la AVL unitaries en el [[idioma català|català]].

−

L'us de les Normes d'El Puig ha segut relativament minoritari. L'etapa en major número d'obres publicades en la normativa de la RACV coincidix en el periodo en el que Unió Valenciana fon soci del Partit Popular en els diferents governs valencians.<ref name="Calpe">[http://www.avcalpe.net/va/publicacions/docs/Calpe_A%20_%282005%29_Produccio_editorial_en_normes_RACV_%281999-2004%29_v2.1.2.pdf “La producció editorial en les Normes de la RACV (1979-2004).”] Dins: A. Atienza, F. Bens, V.R. Calatayud et al. 25 anys de les Normes valencianes de la RACV, dites d'El Puig. Valéncia: Associació d’Escritors en Llengua Valenciana – l’Oronella [Cresol Lliterari, 9 / Els fanals de la terra, 9], 2005, pp. 9-139. ISBN 84-89737-75-4</ref><ref name="Rueda">[http://www.aellva.org/sites/default/files/Solcant_02_Rueda_Present_futur_normes_RACV.pdf Present i Futur de les Normes del Puig], treball d'Òscar Rueda en "Solcant les lletres" num. 2, 2011</ref> Les Normes del Puig són ensenyades en els ~~Cursos~~ de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió de l'idioma valencià des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) evidencien la natural majoria d'edat d'unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l'Editorial Aitana o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –resulta inestimable per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.<ref name="Extret"></ref> De igual forma, [[L'Enciclopèdia en valencià]] escrita per voluntaris i que utilisa el software Mediawiki, creada en decembre de 2007, se troba escrita en les Normes d'El Puig.<ref>[https://web.archive.org/web/20201123213032/https://elperiodicodevalencia.com/20200629/la-wikipedia-en-valenciano-lenciclopedia-supera-los-15-000-articulos/ La wikipedia en valenciano L’Enciclopèdia supera los 15.000 artículos]. ''El Periódico de Valencia''. Consultado el 16 de decembre de 2020.</ref> S'han celebrat diverssos aniversaris de les Normes del Puig aixina com el centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'adhesió de numerosses personalitats públiques, entitats culturals i cíviques.<ref>{{Cite web|url=https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html |title=40 años de las reglas del valenciano | |language = Espanyol|first=Juan |last=Sanchis |work=[[Las Provincias]] |date=6 d'abril de 2022 |access-date=1 maig de 2022}}</ref><ref>{{cite web |title=Audiencia a la Junta de gobierno de la Real Academia de Cultura Valenciana |url=https://www.casareal.es/ES/Actividades/Paginas/actividades_actividades_detalle.aspx?data=12311 |language = Espanyol|website=Casa Real |access-date=4 de giner de 2022}}</ref><ref name = "Levante">{{cite web |title=El rey acepta ser presidente honorífico de los actos del centenario de la RACV |url=http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/01/16/rey-acepta-presidente-honorifico-actos/1212993.html |website=Levante. El Mercantil Valenciano |access-date=23 de giner de 2023}}</ref> Les Normes d'El Puig són l'única normativa que representa la llengua valenciana actual, la seua tradició i la seua singularitat i són les codificadores del valencià.

+

L'us de les Normes d'El Puig ha segut relativament minoritari. L'etapa en major número d'obres publicades en la normativa de la RACV coincidix en el periodo en el que Unió Valenciana fon soci del Partit Popular en els diferents governs valencians.<ref name="Calpe">[http://www.avcalpe.net/va/publicacions/docs/Calpe_A%20_%282005%29_Produccio_editorial_en_normes_RACV_%281999-2004%29_v2.1.2.pdf “La producció editorial en les Normes de la RACV (1979-2004).”] Dins: A. Atienza, F. Bens, V.R. Calatayud et al. 25 anys de les Normes valencianes de la RACV, dites d'El Puig. Valéncia: Associació d’Escritors en Llengua Valenciana – l’Oronella [Cresol Lliterari, 9 / Els fanals de la terra, 9], 2005, pp. 9-139. ISBN 84-89737-75-4</ref><ref name="Rueda">[http://www.aellva.org/sites/default/files/Solcant_02_Rueda_Present_futur_normes_RACV.pdf Present i Futur de les Normes del Puig], treball d'Òscar Rueda en "Solcant les lletres" num. 2, 2011</ref> Les Normes del Puig són ensenyades en els Curssos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió de l'idioma valencià des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) evidencien la natural majoria d'edat d'unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l'Editorial Aitana o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –resulta inestimable per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.<ref name="Extret"></ref> De igual forma, [[L'Enciclopèdia en valencià]] escrita per voluntaris i que utilisa el software Mediawiki, creada en decembre de 2007, se troba escrita en les Normes d'El Puig.<ref>[https://web.archive.org/web/20201123213032/https://elperiodicodevalencia.com/20200629/la-wikipedia-en-valenciano-lenciclopedia-supera-los-15-000-articulos/ La wikipedia en valenciano L’Enciclopèdia supera los 15.000 artículos]. ''El Periódico de Valencia''. Consultado el 16 de decembre de 2020.</ref> S'han celebrat diverssos aniversaris de les Normes del Puig aixina com el centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'adhesió de numerosses personalitats públiques, entitats culturals i cíviques.<ref>{{Cite web|url=https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html |title=40 años de las reglas del valenciano | |language = Espanyol|first=Juan |last=Sanchis |work=[[Las Provincias]] |date=6 d'abril de 2022 |access-date=1 maig de 2022}}</ref><ref>{{cite web |title=Audiencia a la Junta de gobierno de la Real Academia de Cultura Valenciana |url=https://www.casareal.es/ES/Actividades/Paginas/actividades_actividades_detalle.aspx?data=12311 |language = Espanyol|website=Casa Real |access-date=4 de giner de 2022}}</ref><ref name = "Levante">{{cite web |title=El rey acepta ser presidente honorífico de los actos del centenario de la RACV |url=http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/01/16/rey-acepta-presidente-honorifico-actos/1212993.html |website=Levante. El Mercantil Valenciano |access-date=23 de giner de 2023}}</ref> Les Normes d'El Puig són l'única normativa que representa la llengua valenciana actual, la seua tradició i la seua singularitat i són les codificadores del valencià.

== Ortografia ==

Llínea 27: Llínea 27:

L'[[alfabet valencià]] se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[ç|cedeta]].<ref name="Norms">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de diciembre de 2021}}</ref>

−

* Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres ademés de coincidir en el seu nom en [[llatí]]. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del [[castellà]]. Les formes efa, ela, ema, ena, essa, erra, essa, no s'admeten per ser una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del [[català|catalá oriental]].

+

* Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres, ademés de coincidir en el seu nom en [[llatí]]. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del [[castellà]]. Les formes efa, ela, ema, ena, essa, erra, essa, no s'admeten per ser una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del [[català|catalá oriental]].

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"

Llínea 56: Llínea 56:

|}

−

* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional ~~fins principis del [[sigle XX]]~~, representant ~~la ''i'' consonàntica~~ /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc, per tradició, soles en els topònims. Les Normes de Castelló representen tots estos cassos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j''.

+

* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc per tradició soles en els topònims. Les Normes de Castelló representen tots estos cassos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j''.

::* Normes de El Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.

Llínea 101: Llínea 101:

|}

−

* Adaptació de l'ortografia a la pronunciació valenciana de la palatal fricativa sorda /ʃ/ i la palatal africada sorda /tʃ/ (present en totes les varietats valencianes), front a la confusió existent en les Normes de Castelló. Per això, se manté el dígraf [[ch]], que ya apareix en l'época clàssica, en tots els cassos en que se pronuncia /tʃ/. La lletra ''[[x]]'' se pronuncia palatal fricativa sorda /ʃ/ en la majoria de cassos, si be se manté la pronunciació /ks/ en ~~cultismes~~ com fixar o ~~mixt~~. Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar la ''x'' i ''tx'' per a representar el so africat sort /tʃ/ (a on /ʃ/ no se dona). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els cassos:

+

* Adaptació de l'ortografia a la pronunciació valenciana de la palatal fricativa sorda /ʃ/ i la palatal africada sorda /tʃ/ (present en totes les varietats valencianes), front a la confusió existent en les Normes de Castelló. Per això, se manté el dígraf [[ch]], que ya apareix en l'época clàssica, en tots els cassos en que se pronuncia /tʃ/. La lletra ''[[x]]'' se pronuncia palatal fricativa sorda /ʃ/ en la majoria de cassos, si be se manté la pronunciació /ks/ en paraules com fixar o excursió. Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar la ''x'' i ''tx'' per a representar el so africat sort /tʃ/ (a on /ʃ/ no se dona). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els cassos:

:A principi de paraula:

Llínea 130: Llínea 130:

L'[[apòstrof]] és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un verp, els artículs definits i la preposició de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'apòstrof|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/5_l_apostrof.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de decembre de 2021}}</ref>

−

Els artículs definits el/lo, la, i la preposició de, s'apostrofen sempre davant d'una paraula que comença per vocal o hac muda. Per eixemple: d’albargina, l’home, l’universitat. Les ~~úniques~~ excepcions són les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. La principal diferència respecte a la AVL és que esta incorpora l'excepció de no apostrofar l'artícul la davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; lo qual les Normes del Puig consideren un afegit artificiós i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat.

+

Els artículs definits el/lo, la, i la preposició de, s'apostrofen sempre davant d'una paraula que comença per vocal o hac muda. Per eixemple: d’albargina, l’home, l’universitat. Les excepcions són les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. La principal diferència respecte a la AVL és que esta incorpora l'excepció de no apostrofar l'artícul la davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; lo qual les Normes del Puig consideren un afegit artificiós i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat.

=== L'accentuació ===

Llínea 136: Llínea 136:

Des de la reforma de juliol de 2003, les regles d'accentuació gràfica són iguals en les dos ortografies, llevant de les paraules agudes acabades en -in (com roïn), que no s'accentuen en les Normes d'El Puig, i els accents diacrítics, presentant-se més cassos d'accentuació diacrítica en les Normes d'El Puig, aixina com certes diferències (com dòna/dona, còbra/cobra, dèu/Deu). Els pronoms interrogatius i exclamatius també s'accentuen en les cuestions i exclamacions: ¿Qué? ¿Cóm? ¿A ón? ¿Per qué? ¿Quàn?

−

Respecte a la diferenciació gràfica entre vocals obertes i tancades, les Normes d'El Puig seguixen estrictament el sistema vocàlic del valencià, accentuant de forma tancada, no soles paraules com café, séquia, francés, depén, pésol, que ~~alguns~~ usuaris de les Normes de Castelló accentuen de forma oberta (''cafè, sèquia, francès, depèn, pèsol'') seguint el vocalisme del català oriental, sino també paraules com Valéncia, qué, série o época.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'accent i la diéresis|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/7_l_accent_i_la_dieresis.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 de decembre de 2021}}</ref>

+

Respecte a la diferenciació gràfica entre vocals obertes i tancades, les Normes d'El Puig seguixen estrictament el sistema vocàlic del valencià, accentuant de forma tancada, no soles paraules com café, séquia, francés, depén, pésol, que prou usuaris de les Normes de Castelló accentuen de forma oberta (''cafè, sèquia, francès, depèn, pèsol'') seguint el vocalisme del català oriental, sino també paraules com Valéncia, qué, série o época.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'accent i la diéresis|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/7_l_accent_i_la_dieresis.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 de decembre de 2021}}</ref>

== Doctrina gramatical asociada a les Normes d'El Puig ==

Llínea 143: Llínea 143:

L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, com ''mullar'' (per banyar), ''defensar'' (per defendre), ''cargol'' (per caragol), ''rellotge'' (per rellonge), o difosses gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: fardeta front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres cassos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.

−

L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat ~~progresivament~~ alguns dels seus ussos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes.

+

L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus ussos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes.

===L'artícul===

Llínea 166: Llínea 166:

|}

−

* L'artícul masculí ''el'' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma ''lo'' que és una forma clàssica que soles ha permaneixut ~~ampliament~~ usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul ''lo'' ha permaneixcut viu en alguns cassos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells cassos a on s'ha mantés.

+

* L'artícul masculí el és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma ''lo'' que és una forma clàssica que soles ha permaneixut àmpliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul ''lo'' ha permaneixcut viu en alguns cassos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells cassos a on s'ha mantés.

−

* ~~Les Normes de la RACV accepten el~~ lo neutre~~. Esta~~ és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet en un registre estàndart i usa generalment soles ''el'' en estos cassos.

+

* El [[lo neutre]] és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet en un registre estàndart i usa generalment soles ''el'' en estos cassos.

===Els demostratius===

Llínea 230: Llínea 230:

|}

−

També existixen els possessius àtons que s'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, ~~nostra~~ Senyera.<ref name="llenguavalenciana" />

+

També existixen els possessius àtons que s'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, Nostra Senyera.<ref name="llenguavalenciana" />

{|class="wikitable" width=90%

|- bgcolor=#f0ffff

Llínea 250: Llínea 250:

A diferència de la AVL, la RACV:

−

* Admet els possessius àtons per a més d'un poseïedor de les persones del plural: sos tios (d'ells), nostra casa; mentres que la AVL soles admitix els possessius àtons en les persones del singular.

+

* Admet els possessius àtons per a més d'un poseïedor, en les persones del plural: sos tios (d'ells), nostra casa; mentres que la AVL soles admitix els possessius àtons en les persones del singular.

−

* No s'accepta la ~~posibilitat~~ de formar el femení dels possessius tònics en ''-v-'', sino que sempre se formen en -u-: (la) meua, teua, seua, etc. Si be, la AVL els admet com de fòra de la Comunitat Valenciana.

+

* No s'accepta la possibilitat de formar el femení dels possessius tònics en ''-v-'', sino que sempre se formen en -u-: (la) meua, teua, seua, etc. Si be, la AVL els admet com de fòra de la Comunitat Valenciana.

* No s'admet el possessiu per a la tercera persona ''llur(s)'' per considerar-se arcaic.

Llínea 269: Llínea 269:

* Escritura del numeral cardinal '60' com xixanta, i també de '1.000.000' com milló, en conte de ''seixanta'' i ''milió''.

−

* També existixen els partitius: ½ un mig/mija, 1/3 un terç/a, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. En particular, els determinants partitius i adjectius mig i mija (en castellà ''medio'', ''media'') són les formes valencianes per a algo situat en lo mig de dos coses, mentres que els adjetius mijà / mijana equivalixen al castellà ''mediano, mediana'' en un sentit de magnitut. Per eixemple: grau mig (''grado medio''), Edat mija (''Edad media''), plat mijà (''plato mediano''), casa mijana (''casa mediana''). També s'utilisa mig (''medio'') com substantiu: mig de comunicació (''medio de comunicación''), mig ambient (''medioambiente''). A part de la diferència ortogràfica, la principal diferència en la AVL és que esta preferix ''mitjà'' per a termes de nova creació com ''mitjans de comunicació'' o reemplaçant a mig sense fer distinció entre mig i mijà (''Edat Mitjana'', ''germana mitjama''). Igualment, la AVL opta pel catalanisme ''medi'' com substantiu en conte de mig com en ''medi ambient''.

+

* També existixen els partitius: ½ un mig/mija, 1/3 un terç/a, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. En particular, els determinants partitius i adjectius mig i mija (en castellà ''medio'', ''media'') són les formes valencianes per a algo situat en lo mig de dos coses, mentres que els adjetius mijà / mijana equivalixen al castellà ''mediano, mediana'' en un sentit de magnitut. Per eixemple: grau mig (''grado medio''), Edat mija (''Edad media''), plat mijà (''plato mediano''), casa mijana (''casa mediana''). També s'utilisa mig (''medio'') com substantiu: mig de comunicació (''medio de comunicación''), mig ambient (''medioambiente''). A part de la diferència ortogràfica, la principal diferència en la AVL és que esta preferix ''mitjà'' per a termes de nova creació com ''mitjans de comunicació'' o reemplaçant a mig sense fer distinció entre mig i mijà (''Edat Mitjana'', ''germana mitjama''). Igualment, la AVL opta pel catalanisme ''medi'' com substantiu en conte de mig com en ''medi ambient''.

* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.

Llínea 347: Llínea 347:

| ells/elles

|}

−

~~</center>~~

* Us de nosatros i vosatros com les formes estàndart generals, la presència dels quals se registra des de la llengua antiga. Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: nosatres (o en segon persona vosatres) per a el context formal i lliterari; nosatros com forma estàndart i mosatros com forma coloquial. En la llengua oral nosatros està present en alguns dialectes, encara que la forma més utilisada en la Comunitat Valenciana és mosatros. Lo mateix s'aplica als pronoms dàbils nos i mos. Les formes de les Normes de Castelló ''nosaltres'' i ''vosaltres'', junt en ''nosaltros'' i ''vosaltros'', són variants arcaiques.

Llana

Administradors

3829

edicions

Canvis

Normes d'El Puig (vore font)

Revisió de 23:59 14 març 2023

Menú de navegació

Buscar