Diferència entre les revisions de "Orada"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 22: Llínea 22:
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
[[Image:800px-SardinianFish.jpg|thumb|250px|left|El dorat en el cap "de La Spiaggia Pelosa" en la [[costa]] occidental del nort de [[Sardenya]], [[Itàlia]].]]
+
[[File:Sparus aurata Sardegna.jpg|thumb|250px|left|Orada]]
 
Els adults conseguixen fins a 1 mt. De llargària i pot pesar entre 5-7 kg en eixemplars adults. Té el cos comprimit per els dos costats i la seua llínea dorsal presenta una pronunciada convexitat. El cap és gran i arredonit i els llavis grossos. La primera fila de dents està composta per 4, 5 o 6 claus puntaguts, subjectes a unes fortes mandíbules. Els [[Quixal|quixals]] se situen despuix dels claus, en 4 o 5 files.  
 
Els adults conseguixen fins a 1 mt. De llargària i pot pesar entre 5-7 kg en eixemplars adults. Té el cos comprimit per els dos costats i la seua llínea dorsal presenta una pronunciada convexitat. El cap és gran i arredonit i els llavis grossos. La primera fila de dents està composta per 4, 5 o 6 claus puntaguts, subjectes a unes fortes mandíbules. Els [[Quixal|quixals]] se situen despuix dels claus, en 4 o 5 files.  
  

Revisió de 15:21 15 maig 2021

Orada

Peixe.Dourada.Fish.jpg

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Actinopterygii
Orde Perciformes
Família Sparidae
Gènero Sparus
Espècie S. aurata
Linnaeus, 1758
Distribució

Sparus aurata mapa.svg
Distribució de l'orada

L'orada[1] (Sparus aurata) és una espècie de peix perciforme de la família Sparidae,[2] molt consumida dins de la gastronomia espanyola. El seu nom comú ve de la franja dorada característica que es troba entre els seus dos ulls. És una espècie costera, arribant-se a trobar inclús en estuaris, i és típica de la peixca deportiva.

És un peix distribuït des de les illes Britàniques a Cap Vert i per tot el mar Mediterràneu, inclús el mar Menor. Els jóvens freqüenten zones litorals i llacunes costeres mentres que els adults preferixen aigües més profundes, normalment pels 30 m de profunditat, encara que poden arribar fins als 150 m en época de reproducció. Es mouen entre les algues de zones rocoses o superfícies arenoses dels baixos fondos.

És una de les espècies per excelència dins de la aqüicultura marina.

Descripció

Orada

Els adults conseguixen fins a 1 mt. De llargària i pot pesar entre 5-7 kg en eixemplars adults. Té el cos comprimit per els dos costats i la seua llínea dorsal presenta una pronunciada convexitat. El cap és gran i arredonit i els llavis grossos. La primera fila de dents està composta per 4, 5 o 6 claus puntaguts, subjectes a unes fortes mandíbules. Els quixals se situen despuix dels claus, en 4 o 5 files.

Presenta una sola aleta dorsal i les pectorals són llargues i acabades en punta. L'aleta cabal, revestida per una banda negra, està separada en dos porcions per mig d'una llaugera depressió. L'opèrcul que recobrix les brànquies és llis.

El color del dors és vert blavós, el ventre platejat i en els flancs groc grisencs. És típica i de ahí el seu nom, una franja dorada en la part superior dels ulls.

Reproducció

És una espècie hermafrodita protàndrica; és dir, són mascles al nàixer fins que conseguixen aproximadament els dos anys, i a partir dels tres anys es convertixen en femelles madures. Alguns individus actuen com a mascles tota la seua vida. A banda de l'edat influïx la grandària, encara que abdós normalment van lligats. A partir dels 600 g sol canviar el sexe dels mascles cap a femelles.

Els adults acostumen a viure en chicotets grups en zones profundes. Arribada l'época de reproducció (entre primavera d'hivern i hivern) abandonen al restant del banc. Les majors captures en rets es produïxen en l'últim trimestre de l'any, coincidint en l'última fase de la posta. En cada posta es ponen entorn d'un milló d'ous fecundats.

En els vivers industrials s'han aplegat a produir postes durant tot l'any, alterant el fotoperiodo i la temperatura.

Alimentació

S'alimenta principalment de peixos, crustàceus i moluscs que desenterra en la seua coa. De vegades també menja algues i plantes verdes marines.

Referències

Enllaços externs