Diferència entre les revisions de "Palau d'Altamira"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 12: Llínea 12:
  
 
Actualment està restaurat i en perfecte estat de conservació albergant el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.
 
Actualment està restaurat i en perfecte estat de conservació albergant el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1672 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Hernández de Miguel, Carlos (2019). Los campos de concentración de Franco. Penguin Random House. pp. 29 y 341. ISBN 978-84-666-6478-3
 +
* Ramos Fernández, Rafael; Ramos Folqués, Alejandro; Muñoz Fernández, Justo (1989). Historia de Elche. Editorial: Alicante: Diario Información D.L. ISBN 84-404-4777-9
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Altamira Castle-Palace}}
  
 
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[Categoria:Arquitectura]]

Última revisió del 11:09 19 jul 2023

Palau d'Altamira (Elig)

El palau d'Altamira està situat a la vora del riu Vinalopó, en ple centre de la ciutat d'Elig (Baix Vinalopó).

Història[editar | editar còdic]

El castell palau d'Altamira o Alcàsser de la Senyoria, va ser construït a finals del sigle XV pel noble castellà Gutierre de Cárdenas, primer senyor de la ciutat, una volta que havia tornat a la Corona en els Reis Catòlics, convertint-lo en la seua residència habitual. No obstant , és provable que fora construït sobre una obra anterior del sigle XII o XIII, que formaria part de les defenses de la vila amurallada almohade. Va pertànyer als comtes d'Altamira.

La seua planta és poligonal, i els seus elements més excelents són la sòlida torre major quadrangular i els torreons cilíndrics que protegixen els seus cantons.

Estat de conservació[editar | editar còdic]

Actualment està restaurat i en perfecte estat de conservació albergant el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Hernández de Miguel, Carlos (2019). Los campos de concentración de Franco. Penguin Random House. pp. 29 y 341. ISBN 978-84-666-6478-3
  • Ramos Fernández, Rafael; Ramos Folqués, Alejandro; Muñoz Fernández, Justo (1989). Historia de Elche. Editorial: Alicante: Diario Información D.L. ISBN 84-404-4777-9

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons