Diferència entre les revisions de "Palau de Forcalló"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 18: Llínea 18:
  
 
==Jardí==
 
==Jardí==
 +
[[File:Palau de Forcalló de València, jardí.JPG|thumb|250px|Jardí del Palau de Forcalló]]
 +
 
En la part posterior de la casa, ocupant un pati tancat, al estil dels “hortus conclusus”, hi ha un jardí que seguix una certa tipologia musulmana, quatre carrers en forma de creu i en el centre una chicoteta font o brollador de planta octogonal, que permet dividir l'espai vegetal en quatre parts, en [[tarongers]], [[morera|moreres]] i atres arbres ornamentals, rememorant els jardins interiors d'inspiració àrap, en els que es basaven el jardins valencians d'atres temps.
 
En la part posterior de la casa, ocupant un pati tancat, al estil dels “hortus conclusus”, hi ha un jardí que seguix una certa tipologia musulmana, quatre carrers en forma de creu i en el centre una chicoteta font o brollador de planta octogonal, que permet dividir l'espai vegetal en quatre parts, en [[tarongers]], [[morera|moreres]] i atres arbres ornamentals, rememorant els jardins interiors d'inspiració àrap, en els que es basaven el jardins valencians d'atres temps.
  

Revisió de 19:30 9 maig 2017

Palau de Forcallo, actual seu del Consell Valencià de Cultura

Construït en l'any 1864 (sigle XIX), en l'actualitat i des de l'any 2000 en que fon restaurat, el Palau de Forcalló, és la seu del Consell Valencià de Cultura. Realisat en un estil academisiste propi de l'época, era una residencia de tipo senyorial.

Història

El Palau de Forcalló, va ser construït com una casa senyorial, per a Salvador Rubert, pel mestre d'obres Lluís Pesetto en 1864 en el denominat llavors carrer de la Porteria del Carme.

Un dels posteriors propietaris, aristócrata procedent de Calçada de Calatrava, degué donar-li el nom de Palau de Forcalló, ya que este llinage és oriundo de Ciudad Real. L'immoble va passar posteriorment per donació a l'Orde Trinitària.

Descripció

L'edifici i el seu jardí posterior es troben ubicats sobre una parcela de 779,52 m2, dels quals 498,74 m2 corresponen al jardí i un edifici en 3 altures en una superfície construïda de 825 m2.

L'edifici se troba front a l'antic Convent del Carme i se tracta d'una vivenda composta de planta baixa i dos alçades. Traspassada la porta d'entrada formada per un arc rebaixat s'entra en un espayós vestíbul , a on al fondo trobem una porta acristalada que dona pas a un gran jardí situat a esquenes de la frontera principal.

Des de el vestíbul i per una escala se puja als dos pisos superiors. En el primer pis se troba el Saló Principal o Sala Noble. Esta se troba decorada per pintures d'estil neoclàssiques que s'alcen en panels rectangulars sobre un sòcol de jaspi.

La frontera exterior seguix una estructura acadèmica molt simètrica. En la planta baixa dos finestres a cada costat de la portada principal. En el primer pis o principal un gran balcó corregut en pitral de forja i dos balcons en cada un dels extrems. En el segon pis cinc balcons de forja. Tots els balcons formant un simetria perfecta. En la frontera de la planta baixa, esta se decora en un suau encoixinat d'us exclusivament decoratiu. L'edifique s'alça sobre un sòcol de pedra.

Jardí

Jardí del Palau de Forcalló

En la part posterior de la casa, ocupant un pati tancat, al estil dels “hortus conclusus”, hi ha un jardí que seguix una certa tipologia musulmana, quatre carrers en forma de creu i en el centre una chicoteta font o brollador de planta octogonal, que permet dividir l'espai vegetal en quatre parts, en tarongers, moreres i atres arbres ornamentals, rememorant els jardins interiors d'inspiració àrap, en els que es basaven el jardins valencians d'atres temps.


El Palau de Forcalló, és des de l'any 2000 en que fon restaurat, la seu del Consell Valencià de Cultura que és l'institució que complix la funció de ser l'orgue consultiu i assessor del conjunt de les institucions de la Generalitat Valenciana en aquelles qüestions que tinguen que vore en la cultura valenciana.

Vore també