Edició de «Palau de la Generalitat Valenciana»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 76: | Llínea 76: | ||
Sobre els dos estudis es continuaria construint la «Sala Nova», per a la que mossén Corbera realisaria set finestres en l'any [[1538]] emmarcades per una molura perimetrals i arrematades per frontons avenerados, semblants als del pati del palau de l'embaixador Vich. Sobre estes es construirien atres tantes finestres menors, de forma quadrada i en una decoració plenament renaixentiste, influïdes pel tractat de Serlio. A finals de l'any [[1540]] s'encarrega a Genís Llinares la realisació del sostre d'esta gran sala, en un corredor o galeria perimetral que evoca el Saló del Tron del palau dels Reis Catòlics en l'Aljafería de Saragossa. La presència destacada de columnes en forma de canelobre delata la influència del tractat de [[Diego de Sagredo]], publicat en [[1526]], ademés de la tradició escultòrica del primer renaiximent castellà. A la mort de Llinares en [[1543]] serien els seus fills, Pere i Martí Llinares Blasco, els que es farien càrrec de continuar l'obra, finalisant-la, entre els anys [[1562]] i [[1565]], el també fuster i escultor Gaspar Gregori. Als membres de la família Llinares i a Gregori s'atribuïx la rica decoració de talla i els plafons de fusta en escenes que es repartixen per tota la coberta. Sobre la «Sala Nova» es va construir un porche i una coberta plana en barana, que es desmontaria alguns anys despuix, sent el mestre encarregat de les obres Joan Vergara. | Sobre els dos estudis es continuaria construint la «Sala Nova», per a la que mossén Corbera realisaria set finestres en l'any [[1538]] emmarcades per una molura perimetrals i arrematades per frontons avenerados, semblants als del pati del palau de l'embaixador Vich. Sobre estes es construirien atres tantes finestres menors, de forma quadrada i en una decoració plenament renaixentiste, influïdes pel tractat de Serlio. A finals de l'any [[1540]] s'encarrega a Genís Llinares la realisació del sostre d'esta gran sala, en un corredor o galeria perimetral que evoca el Saló del Tron del palau dels Reis Catòlics en l'Aljafería de Saragossa. La presència destacada de columnes en forma de canelobre delata la influència del tractat de [[Diego de Sagredo]], publicat en [[1526]], ademés de la tradició escultòrica del primer renaiximent castellà. A la mort de Llinares en [[1543]] serien els seus fills, Pere i Martí Llinares Blasco, els que es farien càrrec de continuar l'obra, finalisant-la, entre els anys [[1562]] i [[1565]], el també fuster i escultor Gaspar Gregori. Als membres de la família Llinares i a Gregori s'atribuïx la rica decoració de talla i els plafons de fusta en escenes que es repartixen per tota la coberta. Sobre la «Sala Nova» es va construir un porche i una coberta plana en barana, que es desmontaria alguns anys despuix, sent el mestre encarregat de les obres Joan Vergara. | ||
− | En l'any [[1568]] es realisarien els importants sòcols i el paviment en ceràmica de [[Manises]], elaborada per Joan Elies segons dissenys de «Joannes el pintor», segurament Joan de Joanes. En [[1572]] es contractaria el mestre Hernando de Santiago, nouvingut a la ciutat i coneixedor dels nous models que s'estaven introduint en les manufactures sevillanes. | + | En l'any [[1568]] es realisarien els importants sòcols i el paviment en ceràmica de [[Manises]], elaborada per Joan Elies segons dissenys de «Joannes el pintor», segurament Joan de Joanes. En [[1572]] es contractaria el mestre Hernando de Santiago, nouvingut a la ciutat i coneixedor dels nous models que s'estaven introduint en les manufactures sevillanes. Després de [[1575]] seria Juan de Villalba, procedent de Talavera, el qual continuara la realisació de decoració ceràmica per a l'edifici. |
[[File:Generalitat 1870.jpg|thumb|250px|Torre Vella en l'any [[1870]]]] | [[File:Generalitat 1870.jpg|thumb|250px|Torre Vella en l'any [[1870]]]] |