Paradigma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:11 14 jun 2022 per Jose2 (Discussió | contribucions) (→‎Usos del terme)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El concepte de paradigma (del grec παράδειγμα)[1] s'utilisa en la vida quotidiana com a sinònim de “eixemple” o per a fer referència en cas d'alguna cosa que es pren com a “model digne de seguir”. En principi, es tenia en conte a nivell gramatical (per a definir el seu us en un cert context) i es valorava des de la retòrica (per a fer menció a una paràbola o faula). A partir de la década de 1960, els alcanços de la noció es varen ampliar i paradigma va començar a ser un terme comú en el vocabulari científic i en expressions epistemològiques quan es feya necessari parlar de models o patrons

Usos del terme[editar | editar còdic]

En els temps moderns, este concepte fon originalment específic de la gramàtica; en l'any 1992 el diccionari Merriam-Webster definia el seu us solament en tal context, o en retòrica per a referir-se a una paràbola o a una faula. En llingüística, Ferdinand de Saussure ha usat paradigma per a referir-se a una classe d'elements en similituts.

El terme també presenta atres significats més específics; el seu significat en el terreny de la psicologia es referix a acceptacions d'idees, pensaments, creències incorporades generalment durant la nostra primera etapa de vida i que s'accepten com a verdaderes o falses sense posar-les a prova en un nou anàlisis; en canvi, el seu significat contemporàneu en la comunitat científica es referix al conjunt de pràctiques o teories que definixen una disciplina científica, despuix d'haver segut, i sent encara posades, a numeroses proves i anàlisis a través del temps, i per això encara es mantenen vigents.

Referències[editar | editar còdic]