Diferència entre les revisions de "Parlamentarisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{En desenroll}}
 
{{En desenroll}}
  
El '''Parlamentarisme''', també conegut com a '''sistema parlamentari''' o '''democràcia parlamentària''', és un sistema de govern en el que l'elecció del [[govern]] ([[poder eixecutiu]]) emana del [[parlament]] ([[poder llegislatiu]]) i és responsable políticament davant este. Modernament els sistemes parlamentaris són en la seua majoria ben [[monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], o ben  [[república parlamentària|repúbliques parlamentàries]]. En els sistemes parlamentaris el [[Cap d'estat|cap d'estat]] és normalment distint del [[Cap de govern|cap de govern]].  
+
El '''Parlamentarisme''', també conegut com a '''sistema parlamentari''' o '''democràcia parlamentària''', és un sistema de govern en el que l'elecció del [[govern]] ([[poder eixecutiu]]) emana del [[parlament]] ([[poder llegislatiu]]) i és responsable políticament davant este. Modernament els sistemes parlamentaris són en la seua majoria ben [[monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], o ben  [[república parlamentària|repúbliques parlamentàries]]. En els sistemes parlamentaris el [[cap d'estat]] és normalment distint del [[cap de govern]].  
  
  

Revisió de 16:46 6 març 2017


El Parlamentarisme, també conegut com a sistema parlamentari o democràcia parlamentària, és un sistema de govern en el que l'elecció del govern (poder eixecutiu) emana del parlament (poder llegislatiu) i és responsable políticament davant este. Modernament els sistemes parlamentaris són en la seua majoria ben monarquies parlamentàries, o ben repúbliques parlamentàries. En els sistemes parlamentaris el cap d'estat és normalment distint del cap de govern.


Característiques

  • Una única llegitimitat directa de la sobirania (parlament).[1]
  • un govern pluripersonal i colegiat elegit pel Parlament format en el cap de govern al front.[1]
  • l'existència de mecanismes recíprocs de control entre el poder eixecutiu i el poder llegislatiu (dissolució de l'Assamblea i censura al govern com a màxims exponents).[1]

Dos models de parlamentarisme

En un i atre cas, el distint orige del parlamentarisme donarà lloc a diferenciar dos models bàsics: el model anglés sorgix abans dels moviments obrers i és una conquista de la burguesia front al absolutisme i al feudalisme, per lo tant el seu desenroll no es vorà impugnat pels propis beneficiaris. En el model continental, la burguesia no tardarà en trobar-se en la resposta dels grups socialistes i el parlamentarisme -en quant poder absolut del poble que es reflectix en una assamblea- es va mitigar en els seus primers intents per temor a que les pròpies teories permeteren l'accés d'una majoria de treballadors a les institucions.