Parlamentarisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca


El Parlamentarisme, també conegut com a sistema parlamentari o democràcia parlamentària, és un sistema de govern en el que l'elecció del govern (poder eixecutiu) emana del parlament (poder llegislatiu) i és responsable políticament davant este. Modernament els sistemes parlamentaris són en la seua majoria ben monarquies parlamentàries, o ben repúbliques parlamentàries. En els sistemes parlamentaris el cap d'estat és normalment distint del cap de govern.


Característiques

  • Una única llegitimitat directa de la sobirania (parlament).[1]
  • un govern pluripersonal i colegiat elegit pel Parlament format en el cap de govern al front.[1]
  • l'existència de mecanismes recíprocs de control entre el poder eixecutiu i el poder llegislatiu (dissolució de l'Assamblea i censura al govern com a màxims exponents).[1]

Dos models de parlamentarisme

En un i atre cas, el distint orige del parlamentarisme donarà lloc a diferenciar dos models bàsics: el model anglés sorgix abans dels moviments obrers i és una conquista de la burguesia front al absolutisme i al feudalisme, per lo tant el seu desenroll no es vorà impugnat pels propis beneficiaris. En el model continental, la burguesia no tardarà en trobar-se en la resposta dels grups socialistes i el parlamentarisme -en quant poder absolut del poble que es reflectix en una assamblea- es va mitigar en els seus primers intents per temor a que les pròpies teories permeteren l'accés d'una majoria de treballadors a les institucions.