Diferència entre les revisions de "Partit d'Unió Republicana Autonomista"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 17: Llínea 17:
 
La seua ideologia es basava en el [[blasquisme]] i es denominava ''autonomiste'' per a diferenciar-se orgànicament del [[Partido Republicano Radical]] de Lerroux. En el seu programa pretenia l'establiment d'una república espanyola democràtica, la [[separació de l'Església i l'Estat]], l'[[independència judicial]], la creació de tribunals de comerç i l'[[autonomia]] provincial i regional. Al mateix temps, s'oponien a [[Solidaritat Catalana]] i a qualsevol sospita d'infiltració del [[catalanisme]] en l'actual [[Comunitat Valenciana]].
 
La seua ideologia es basava en el [[blasquisme]] i es denominava ''autonomiste'' per a diferenciar-se orgànicament del [[Partido Republicano Radical]] de Lerroux. En el seu programa pretenia l'establiment d'una república espanyola democràtica, la [[separació de l'Església i l'Estat]], l'[[independència judicial]], la creació de tribunals de comerç i l'[[autonomia]] provincial i regional. Al mateix temps, s'oponien a [[Solidaritat Catalana]] i a qualsevol sospita d'infiltració del [[catalanisme]] en l'actual [[Comunitat Valenciana]].
  
Els caps del partit van ser [[Adolf Beltran]], [[Joan Barral]] i [[Félix Azzati]]. En les eleccions de [[1914]] va adoptar novament el nom de ''Unió Republicana'', i entre [[1920]] i la [[dictadura de Primo de Rivera]] va tornar a utilisar el de Partit d'Unió Republicana Autonomiste. Durant la [[Segona República Espanyola]], va adoptar un [[programa polític]] a la dreta del [[republicanisme]] i es va vincular novament al Partido Republicano Radical. El seu líder fon [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]]. Va participar en el govern municipal de [[Valéncia]], pero el seu decliu es va precipitar en l'escàndal del [[estraperlo]] ([[1934]]-[[1935]]).
+
Els caps del partit varen ser [[Adolf Beltran]], [[Joan Barral]] i [[Félix Azzati]]. En les eleccions de [[1914]] va adoptar novament el nom de ''Unió Republicana'', i entre [[1920]] i la [[dictadura de Primo de Rivera]] va tornar a utilisar el de Partit d'Unió Republicana Autonomiste. Durant la [[Segona República Espanyola]], va adoptar un [[programa polític]] a la dreta del [[republicanisme]] i es va vincular novament al Partido Republicano Radical. El seu líder fon [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]]. Va participar en el govern municipal de [[Valéncia]], pero el seu decliu es va precipitar en l'escàndal del [[estraperlo]] ([[1934]]-[[1935]]).
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 19:51 23 jul 2015

Partit d'Unió Republicana Autonomista(PURA)
President
Líder Vicent Blasco Ibañez
Portaveu
Fundació 1908
Dissolució 1936, a l'inici de la Guerra Civil.
Sèu Valéncia
Ideologia política blasquisme republicanisme regionalisme
Afiliació internacional
Partits que la componen
Web {{{web}}}

El Partit d'Unió Republicana Autonomiste (PURA) fon un partit polític format en 1908 d'una escissió de Unión Republicana, a causa de les diferències entre Vicent Blasco Ibáñez, Nicolás Salmerón i Alejandro Lerroux.

La seua ideologia es basava en el blasquisme i es denominava autonomiste per a diferenciar-se orgànicament del Partido Republicano Radical de Lerroux. En el seu programa pretenia l'establiment d'una república espanyola democràtica, la separació de l'Església i l'Estat, l'independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l'autonomia provincial i regional. Al mateix temps, s'oponien a Solidaritat Catalana i a qualsevol sospita d'infiltració del catalanisme en l'actual Comunitat Valenciana.

Els caps del partit varen ser Adolf Beltran, Joan Barral i Félix Azzati. En les eleccions de 1914 va adoptar novament el nom de Unió Republicana, i entre 1920 i la dictadura de Primo de Rivera va tornar a utilisar el de Partit d'Unió Republicana Autonomiste. Durant la Segona República Espanyola, va adoptar un programa polític a la dreta del republicanisme i es va vincular novament al Partido Republicano Radical. El seu líder fon Sigfrido Blasco-Ibáñez. Va participar en el govern municipal de Valéncia, pero el seu decliu es va precipitar en l'escàndal del estraperlo (1934-1935).

Vore també