Partit d'Unió Republicana Autonomista
El Partit d'Unió Republicana Autonomiste (PURA) fon un partit polític format en 1908 d'una escissió de Unión Republicana, a causa de les diferències entre Vicent Blasco Ibáñez, Nicolás Salmerón i Alejandro Lerroux.
La seua ideologia es basava en el blasquisme i es denominava autonomiste per a diferenciar-se orgànicament del Partido Republicano Radical de Lerroux. En el seu programa pretenia l'establiment d'una república espanyola democràtica, la separació de l'Església i l'Estat, l'independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l'autonomia provincial i regional. Al mateix temps, s'oponien a Solidaritat Catalana i a qualsevol sospita d'infiltració del catalanisme en l'actual Comunitat Valenciana.
Els caps del partit van ser Adolf Beltran, Joan Barral i Félix Azzati. En les eleccions de 1914 va adoptar novament el nom de Unió Republicana, i entre 1920 i la dictadura de Primo de Rivera va tornar a utilisar el de Partit d'Unió Republicana Autonomiste. Durant la Segona República Espanyola, va adoptar un programa polític a la dreta del republicanisme i es va vincular novament al Partido Republicano Radical. El seu líder fon Sigfrido Blasco-Ibáñez. Va participar en el govern municipal de Valéncia, pero el seu decliu es va precipitar en l'escàndal del estraperlo (1934-1935). A l'acabar la Guerra Civil Espanyola la major part dels seus dirigents es van passar al bando franquiste i van ocupar importants càrrecs en l'administració.