Diferència entre les revisions de "Patafísica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' mes ' a ' més ')
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:421px-College de pataphysique-BV.jpg|thumb|275px|Títul de [[Sátrapa]] de [[Boris Vian]] "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) mes avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de [[Patafísica]].)]]
+
[[File:College de pataphysique-BV.jpg|thumb|275px|Títul de [[Sátrapa]] de [[Boris Vian]] "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) més avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de [[Patafísica]].)]]
  
La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés de la segona mitat del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" de [[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».  
+
La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».  
  
La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' («epí la teua meta la teua physiká»), que es referix a allò que es troba «al voltant» de lo que està «després» de la [[Física]]'.
+
La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' («epì tà metà tà fysiká»), que es referix ad allò que es troba «al voltant» de lo que està «despuix» de la [[Física]]'.
  
 
La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.
 
La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.
  
En [[1948]], com a burla dels [[Colege professional|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Española|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. Al llarc dels anys, numerosos artistes van ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].
+
En l'any [[1948]], com a burla dels [[Colege professional|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. A lo llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].
  
Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una serie d'eixemples de patáfores lliteràries ilustrades fotogràficament. En [[març]] del [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patáfores pel govern chilé.
+
Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una série d'eixemples de patàfores lliteràries ilustrades fotogràficament.  
  
 +
En [[març]] de l'any [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patàfores pel govern chilé.
  
 
== Patafísica en Valéncia ==
 
== Patafísica en Valéncia ==
[[Valéncia]] es terra en les que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1990]] opera en Valéncia [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.
+
[[Valéncia]] és terra en la que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1990]] opera en Valéncia [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 31: Llínea 32:
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
*[[Alfred Jarry]]
 
*[[Alfred Jarry]]
 +
*[[Dadaisme]]
 +
*[[Surrealisme]]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Última revisió del 20:08 8 maig 2022

Títul de Sátrapa de Boris Vian "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) més avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de Patafísica.)

La Patafísica és un moviment cultural francés del sigle XX vinculat al surrealisme. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'Alfred Jarry. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una ciència paròdica nomenada patafísica, dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».

La paraula «patafísica» és una contracció de ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά («epì tà metà tà fysiká»), que es referix ad allò que es troba «al voltant» de lo que està «despuix» de la Física'.

La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'Alfred Jarry tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.

En l'any 1948, com a burla dels coleges professionals o les acadèmies de l'art i les ciències, Mélanie Li Plumet, Oktav Votka i J-H Sainmont fundaren el Colege de Patafísica, una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. A lo llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells Raymond Queneau, Enrico Baj, Borís Vian, Eugène Ionesco, Jean Genet, Jacques Prévert, Joan Miró, Umberto Eco i Fernando raval.

Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la patáfora (en particular, en Clos-te ' Pataphysics, 1990 i Pataphors, Universitat d'Hollins, 1994). Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005) donen una série d'eixemples de patàfores lliteràries ilustrades fotogràficament.

En març de l'any 2007, un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé Granvalparaiso sobre l'us de patàfores pel govern chilé.

Patafísica en Valéncia[editar | editar còdic]

Valéncia és terra en la que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any 1990 opera en Valéncia El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló, que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Roger Shattuck, "El umbral de la Patafísica", publicat en Au Seuil de la Pataphysique.

Referències[editar | editar còdic]