País recentment industrialisat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:13 25 març 2018 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'paisos' a 'països')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca


Països recentment industrialisats y economies emergents.

País recentment industrialisat o NIC (de l'anglés Newly Industrialized Country) és un terme socioeconòmic que s'aplica a varis països del món, i és amprat per economistes i estudiosos de les ciències polítiques. És d'us molt freqüent l'expressió nous països industrialisats (encara que té el seu orige en una traducció impròpia).

Denominacions[editar | editar còdic]

També són molt a sovint descrits com països emergents, nacions emergents, mercats emergents o economies emergents; per a indicar el dinamisme de les seues economies que els han fet superar l'estat de subdesenroll, i el seu potencial de creiximent en el futur.

El terme mercats emergents és comunment utilisat per a descriure els negocis i activitat mercantil en estos països o regions. El terme va cobrar força en la década de 1980, quan l'economiste del Banc Mundial, Antoine van Agtmael, ho va propondre.

Els països recentment industrialisats són països les economies dels quals encara no alcancen l'estatus d'aquelles desenrollades, pero han alvançat, en el sentit macroeconòmic, més que les seues contraparts del món en desenroll. Atres característiques dels països recentment industrialisats són el seu ràpit creiximent econòmic (usualment orientat a l'exportació de bens) i un procés d'industrialisació casi complet o en marcha. En molts països recentment industrialisats, el canvi social pot ocórrer en forma d'emigració des de les poblacions rurals o dependents de l'agricultura cap a les ciutats, on el creiximent i les fàbriques de manufactura atrauen a mils de treballadors.

Usualment els països recentment industrialisats compartixen les següents característiques i condicions internes:

  • Increment en les llibertats socials i drets civils
  • Canvi de economia primària (agricultura) a economia industrial, especialment en el sector de manufactura
  • Incremente en l'obertura de les seues economies al mercat mundial, propiciant un major comerç en les demés nacions del món
  • Corporacions d'orige nacional operant en varis continents
  • Fort atracció i inversió de capital estranger
  • Liderage polític en la seua àrea d'influència
  • Creiximent econòmic: molt ràpit, basat en el sector *manufacturero, orientat a l'exportació
  • Important volum d'exportacions (proporció molt considerable de #reexportació)
  • Agricultura dinàmica i molt articulada
  • Economia molt diversificada i molt integrada
  • Ampli mercat interior. Elevades taxes d'aforro
  • Indicadors socials superiors als països subdesenrollats

És freqüent que els països recentment industrialisats reben ajuda d'organisacions no governamentals tals com la Organisació Mundial del Comerç o el Banc Mundial. Sent estos països beneficiaris directes de la globalisació, molts crítics que recolzen el moviment de "comerç just" i atres tipos de proteccionisme, han cridat a no importar productes des de dites nacions, en especial de China.

Vore també[editar | editar còdic]