Diferència entre les revisions de "Penyó d'Ifach"
(Pàgina nova, en el contingut: «El Penyó d'Ifach, també nomenat '''Penyal d'Ifach''', és un Parc Natural situat en la població valenciana i alacantina de Calp. Este parage fon dec…») |
(→Fauna) |
||
| (No es mostren 27 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El Penyó d'Ifach, | + | [[Archiu:Peñón de Ifach, Calpe, España, 2014-07-01, DD 16.JPG|miniaturadeimagen|El Penyó d'Ifach]] |
| + | [[Archiu:Calpe Gaviota 01 JMM.JPG|300px|miniaturadeimagen|Gavina des de dalt del Penyó d'Ifach]] | ||
| + | [[Archiu:Peñón de Ifach, Calpe, España, 2014-07-01, DD 06.JPG|300px|miniaturadeimagen|Penyó d'Ifach i Calp]] | ||
| + | El '''Penyó d'Ifach''' és un [[parc natural]] situat en la població valenciana de [[Calp]], en la comarca de la [[Marina Alta]], al [[nort]] de la [[província d'Alacant]]. | ||
| − | Este parage fon declarat parc natural pel govern valencià el 19 de giner de [[1987]] en una superfície de 45 hectàrees. | + | Este parage fon declarat parc natural pel govern valencià el [[19 de giner]] de [[1987]] en una superfície de 45 hectàrees. Posteriorment, el [[2 d'abril]] de [[2015]], es va ampliar el llímit de protecció a 53,3 hectàrees. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El parc està situat en un [[penyó]] aïllat en la costa nort de la província d'Alacant, constituint el penyó una de les últimes montanyes de la cordillera Bètica i alcançant una altitut de 332 metros. Esta enorme mole calcàrea descendix de manera abrupta cap a la mar i està unida al continent per un istme detrític. Per les seues característiques físiques és un vèrtiç geodèsic de tercer orde, que fon utilisat en el seu moment per a la triangulació d'[[Espanya]]. Existix una ruta de senderisme que porta fins al cim del Penyó d'Ifach. Des d'allí hi ha molt bones vistes del [[Mediterràneu]] i en dies clars és possible divisar l'illa de [[Formentera]], [[Eivissa]] i el cap de [[Santa Pola]]. | + | El parc està situat en un [[penyó]] aïllat en la costa nort de la [[província d'Alacant]], constituint el penyó una de les últimes montanyes de la cordillera Bètica i alcançant una altitut de 332 metros. Esta enorme mole calcàrea descendix de manera abrupta cap a la mar i està unida al continent per un istme detrític. Per les seues característiques físiques és un vèrtiç geodèsic de tercer orde, que fon utilisat en el seu moment per a la triangulació d'[[Espanya]]. |
| + | |||
| + | Existix una ruta de senderisme que porta fins al cim del Penyó d'Ifach. Des d'allí hi ha molt bones vistes del [[Mediterràneu]] i en dies clars és possible divisar l'illa de [[Formentera]], [[Eivissa]] i el cap de [[Santa Pola]]. | ||
== Clima == | == Clima == | ||
| Llínea 15: | Llínea 20: | ||
Les característiques del parc fan que siga molt important la presència de vegetació rupícola endèmica com la silene d'Ifach, el tomello, l'escabiosa de roca o la ferradura valenciana. | Les característiques del parc fan que siga molt important la presència de vegetació rupícola endèmica com la silene d'Ifach, el tomello, l'escabiosa de roca o la ferradura valenciana. | ||
| − | En les zones altes de l'alvertent septentrional es pot trobar vegetació arbustiva com la [[margalló|margallonera]], la savina negra, la coscollina, el raïm de mar, mentres que en les zones inferiors de dita ala es troba el llentiscle, el bayó, la mareselva, l'esparreguera, la ginebrera o el gesmiler. | + | En les zones altes de l'alvertent septentrional es pot trobar vegetació arbustiva com la [[margalló|margallonera]], la savina negra, la coscollina, el raïm de mar, mentres que en les zones inferiors de dita ala es troba el [[llentiscle]], el bayó, la [[mareselva]], l'[[esparreguera]], la ginebrera o el [[gesmil|gesmiler]]. |
== Fauna == | == Fauna == | ||
| + | El parc és refugi per a aus com el [[cormorà]], la [[gavina]], el [[falcó]] d'Eleonor, el falcó pelegrí o la [[falzia]] pàlida. | ||
| − | + | Com en el restant de la Marina Alta, és notable la seua riquea malacològica en espècies de moluscs terrestres ([[Caragol (molusc)|caragols]]). També és d'interés la presència de coleòpters i particularment les seues colònies d'aus. Se citen unes 80 espècies distintes d'aus entre les aniuadores, les migratòries i les errants. | |
| − | + | Destaca la presència del falcó d'Eleonor, del cormorà monyut i els [[Estornell|estornells]]. Aniuen la falcia pàlida, la gavina patigroga i el falconet. Els animals roquers aprofiten qualsevol clavill o forat per a fer els seus nius. Les rapaces i les abundants gavines fan els seus nius en els escarpats del solejat amurallat meridional. Als seus peus, les roques despreses servixen de posador a cormorans i gavines. | |
== Accés == | == Accés == | ||
| − | |||
La localitat de Calp es troba al peu del penyó i és fàcilment accessible per l'autopista [[AP-7]] i la carretera nacional [[N-332]]. L'accés al parc és gratuït i lliure durant tot el dia, mentres hi haja llum solar. | La localitat de Calp es troba al peu del penyó i és fàcilment accessible per l'autopista [[AP-7]] i la carretera nacional [[N-332]]. L'accés al parc és gratuït i lliure durant tot el dia, mentres hi haja llum solar. | ||
| Llínea 30: | Llínea 35: | ||
* [[Calp]] | * [[Calp]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Penyal d'Ifac Natural Park}} | ||
| + | *[https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana] | ||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_natural_del_Pe%C3%B1%C3%B3n_de_Ifach Penyó d'Ifach en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | {{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 09:57 7 jun 2023
El Penyó d'Ifach és un parc natural situat en la població valenciana de Calp, en la comarca de la Marina Alta, al nort de la província d'Alacant.
Este parage fon declarat parc natural pel govern valencià el 19 de giner de 1987 en una superfície de 45 hectàrees. Posteriorment, el 2 d'abril de 2015, es va ampliar el llímit de protecció a 53,3 hectàrees.
Geografia[editar | editar còdic]
El parc està situat en un penyó aïllat en la costa nort de la província d'Alacant, constituint el penyó una de les últimes montanyes de la cordillera Bètica i alcançant una altitut de 332 metros. Esta enorme mole calcàrea descendix de manera abrupta cap a la mar i està unida al continent per un istme detrític. Per les seues característiques físiques és un vèrtiç geodèsic de tercer orde, que fon utilisat en el seu moment per a la triangulació d'Espanya.
Existix una ruta de senderisme que porta fins al cim del Penyó d'Ifach. Des d'allí hi ha molt bones vistes del Mediterràneu i en dies clars és possible divisar l'illa de Formentera, Eivissa i el cap de Santa Pola.
Clima[editar | editar còdic]
El parc presenta un típic clima mediterràneu. La precipitació mija anual és de 500 mm., en fortes irregularitats. Temperatura mija anual entre 10 °C i 26 °C. Els hiverns són suaus i els estius càlits, en miges d'entre 25,5 °C i 26 °C en agost.
Flora[editar | editar còdic]
Les característiques del parc fan que siga molt important la presència de vegetació rupícola endèmica com la silene d'Ifach, el tomello, l'escabiosa de roca o la ferradura valenciana.
En les zones altes de l'alvertent septentrional es pot trobar vegetació arbustiva com la margallonera, la savina negra, la coscollina, el raïm de mar, mentres que en les zones inferiors de dita ala es troba el llentiscle, el bayó, la mareselva, l'esparreguera, la ginebrera o el gesmiler.
Fauna[editar | editar còdic]
El parc és refugi per a aus com el cormorà, la gavina, el falcó d'Eleonor, el falcó pelegrí o la falzia pàlida.
Com en el restant de la Marina Alta, és notable la seua riquea malacològica en espècies de moluscs terrestres (caragols). També és d'interés la presència de coleòpters i particularment les seues colònies d'aus. Se citen unes 80 espècies distintes d'aus entre les aniuadores, les migratòries i les errants.
Destaca la presència del falcó d'Eleonor, del cormorà monyut i els estornells. Aniuen la falcia pàlida, la gavina patigroga i el falconet. Els animals roquers aprofiten qualsevol clavill o forat per a fer els seus nius. Les rapaces i les abundants gavines fan els seus nius en els escarpats del solejat amurallat meridional. Als seus peus, les roques despreses servixen de posador a cormorans i gavines.
Accés[editar | editar còdic]
La localitat de Calp es troba al peu del penyó i és fàcilment accessible per l'autopista AP-7 i la carretera nacional N-332. L'accés al parc és gratuït i lliure durant tot el dia, mentres hi haja llum solar.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Penyó d'Ifach.- Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana
- Penyó d'Ifach en Wikipedia
