Pere Antoni Beuter

Revisió de 16:55 11 jun 2013 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'la història' a 'l'història')

Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490 - †1554) fon un croniste i exegeta valencià, famós per la seua tendència a fabular.

D'orige alemà, estudià Humanitats en l'Universitat de Valéncia. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en 1527, dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). En 1540 fon destinat a Roma i nomenat predicador pel Papa Pablo III. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà Annotationes decem ad Sacram Scripturam (1547), d'influència erasmista, morint ans de poder publicar De feriis et diebus festis Iudeorum.

Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del senyal d'Aragó, i la del supost Penó de la Conquesta. Les seus principals obres foren historiogràfiques, en especial la Primera part de l'història de Valéncia de 1538, en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en castellà (en 1546) i atra en italià (en 1556). La Segunda parte de la crónica general de España, fon publicada únicament en castellà en 1550. Es creu que redactà una tercera part inèdita.


Obres

  • Primera part de l'història de Valéncia (en valencià)
  • Segunda parte de la crónica general de España (en castellà)
  • Caerimoniae ad Missam
  • Annotaciones decem ad sacram scripturam
  • Judicium in confessiones sacerdotum


Enllaços externs