Diferència entre les revisions de "Pere Pasqual"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 30: Llínea 30:
 
{{Traduït de|ca|Pere Pasqual}}
 
{{Traduït de|ca|Pere Pasqual}}
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Religiosos]]
 +
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 
[[Categoria:Mercedaris]]
 
[[Categoria:Mercedaris]]
 +
[[Categoria:Sants]]
 
[[Categoria:Sants de Valéncia]]
 
[[Categoria:Sants de Valéncia]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 
 
[[Categoria:Bisbes de Jaén]]
 
[[Categoria:Bisbes de Jaén]]

Revisió de 10:33 30 març 2022

Monument a Sant Pere Pasqual (Valéncia)

Sant Pere Pasqual és un sant mercedari, canonisat en l'any 1670. Hui dia, algunes fonts posen en dubte la seua historicitat, ya que la tradició ha barrejat en la seua figura elements d'almenys tres persones diferents: un mercedari nomenat Pere Pasqual, un màrtir Bisbe de Jaén i un hipotètic Pere de Valéncia que hauria fundat un convent en Toledo.

Vida del sant segons la tradició

Sant Pere Pasqual, segons la tradició, va nàixer en Valéncia cap a l'any 1227.Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en Paris a on va ser ordenat sacerdot en 1249. Allí, hauria ser condiscípul de Sant Tomàs d'Aquino. Tornat a Espanya, va ingressar en l'orde de la Mercé i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de Jaén en 1296. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis va ser capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat en Granada (Andalusia) el 6 de giner de l'any 1300.

És el patró dels estudiants mercedaris.

Obra atribuïda

Va escriure en llengua valenciana: la Bíblia Parva o Llibre del bisbe de Jaén, que hauria escrit durant la presó en Granada; el Llibre de Gamaliel, La destrucció de Jerusalem, la Disputa del Bisbe de Jaén contra los judeus i les sis Històries i contemplacions.

Cites

Frai Joaquín Millán Rubio, també de l'orde dels mercedaris, diu:.... los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.
Breu història de la Llengua Valenciana (1995), per Francesc Moreno
El pare Costa, aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià (Sant Pere Pasqual) i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el Libre dels feyts d'armes de Catalunya o les Trobes de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.
Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en el Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes.
El idioma español en sus primeros tiempos (Pàg.86)(Madrit, 1957),Ramón Menéndez Pidal

Controvèrsia

Fonts catalanistes han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pancatalanista d'afirmar que Valéncia fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades pels investigacions d'autors com Ampar Cabanes, Huici, Mourelle de Lema o Lleopolt Peñarroja.

Enllaços externs