Philippe Blanchet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Philippe Blanchet
PhilippBlanchet.jpg
Nacionalitat: Francesa
Ocupació: Llingüiste i sociollingüiste
Naiximent: 25 de juliol de 1961
Lloc de naiximent: Marsella, França
Defunció:
Lloc de defunció:

Philippe Blanchet (Marsella, França, 25 de juliol de 1961) és un llingüiste i especialiste en sociollingüística francés, disciplina que impartix en l'Universitat francesa de Rennes II.

Biografia

Treball universitari sobre la Llengua Provençal, de Philippe Blanchet

Philippe Blanchet és professor de sociollingüística i didàctica de les llengües en Rennes II University of Upper Brittany, fundà el laboratori PREFICS, anteriorment ERELLIF (creat en l'any 2000 per Marc Gontard). És especialiste en varietats provençals, franceses i multillingüisme en espais francòfons. Colabora regularment en Henriette Walter, Louis-Jean Calvet i molts atres llingüistes. És expert en vàries organisacions internacionals i dirigix varis programes d'investigació internacional. Contradiu a Frédéric Mistral en la seua noció del llenguage plural d'Oc, ya que Mistral diu clarament que l'idioma del sur de França es diu el llenguage de l'Oc provençal o modern i que els dialectes són: el provençal, el languedoc, el Dauphinois, Gascó, Aquitaine, Auvergnat i Llemosí.

El desenroll del concepte de glotofòbia, que descriu la "discriminació llingüística" i la publicació del seu llibre sobre este tema en l'any 2016, ha tingut un impacte significatiu.

Philippe Blanchet és també poeta i escritor en provençal (colaboracions en les revistes L'Astrado, Els Cahiers de Garlaban, La France latine, etc...

Philippe Blanchet ha escrit numerosos llibres sobre llingüística i sociollingüística. Va rebre el Gran Premi Lliterari 2001 de la Provença per tota la seua obra lliterària.

Cites

Segons argumenta l'expert internacional:

el valencià té que fer front a la pressió del castellà, dins d'un sistema disglòsic usual, una llengua vehicular estatal versus una llengua vernàcula local, i a la pressió del català, un idioma veí poderós

El reconegut expert de l'Universitat de Rennes no té dubte alguna de que:

el valencià satisfà els criteris sociollingüístics, incloent els sociopolítics, per a ser considerat com una llengua distinta del català, i no com un dialecte

Vore també

Enllaços externs