Phyllotis vaccarum
Phyllotis vaccarum és una espècie de rosegador cricétido[1] del gènero Phyllotis, els integrants del qual són denominats comunament rates orejudos o pericotes.[2][3] Habita en l'oest i noroest del Con Sur de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Este tàxon va ser descrit originalment en 1912 pel mastozoólogo britànic Michael Rogers Oldfield Thomas, ubicant-ho com una subespecie de Phyllotis darwini.[4]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Les Vaques (Punta de Vaques) en les coordenades: {{ |dms-lat=32°51′S |dms-long=69°45′O |dec-lat=-32.85 |dec-long=-69.75 |param=32_51_S_69_45_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, a una altitut de 2500 msnm, departament Les Heras, Mendoza, Argentina”.[4] És una menuda població de montanya situada en la conjunció de tres valls, a la vora de la ruta nacional 7, a 30 km a l'orient del llímit en Chile.
- Holotip
L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: BMNH 2. 2.5.51; es tracta d'un vell macho que va ser capturat el 15 de novembre de 1901 per P. O. Simons.[4] Va ser depositat en el Museu Britànic i transferit al Museu d'Història Natural, de Londres, Anglaterra.
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Phyllotis es construïx en paraules en el idioma grec, en a on: phyllon, phyllou significa ‘full’ i ous, otos és ‘orella’.[5]
L'epítet específic vaccarum és un topònim que referix a la localitat a on va ser colectado l'eixemplar tipo: Punta de Vaques. Deriva del genitiu plural llatí del terme vacca: ‘vaca’.[5]
Caracterisació i relacions filogenético
[editar | editar còdic]Phyllotis vaccarum és una espècie de tamany mijà respecte a les del gènero Phyllotis, en una llongitut corporal total promig de 235 mm. Té un pelaje dorsal de color que va de gris alguna cosa ocre a un to marró ocre, veteado de pèls negres; els flancs i galtes exhibixen una franja de desenroll variable de color castany groguenc clar; la pancha és predominantment blanquecino, en alguns individus este també mostra una ralla pectoral beige; pèls completament blancs es presenten en mans, peus i en una menuda àrea en el mentó; els ulls estan rodejats d'un fi anell negruzco; les orelles estan densament cobertes de pèls marró negruzco (tonalitat que es va aclarint a major altitut); la coa és fortament bicolor, marró negruzco per dalt i blanc grisáceo per avall.[6][4]
Posseïx un cariotip de 2n = 38, FNa = 72, compost totalment per cromosomes biarmados.[7]
Pertany a el “complex d'espècies Phyllotis xanthopygus”.[6]
Història taxonómica
[editar | editar còdic]Fins a l'any 2021, Phyllotis vaccarum va ser tractat com una subespecie de Phyllotis xanthopygus (i originalment de Phyllotis darwini).[8]
Estudis basats en evidència molecular varen sugerir que P. xanthopygus constituïa en realitat un complex d'espècies, caracterisat per clados geogràficament estructurats i genèticament divergents. En l'any 2021, un estudi efectuat pels investigadors Jorge Pablo Jayat, Pablo Teta, Agustina A. Ojeda, Scott J. Steppan, Jared M. Osland, Pablo Edmundo Ortiz, Agustina Novillo, Cecilia Lanzone i Ricardo Alberto Ojeda, va analisar poblacions del tàxon en sentit ampli que estan distribuïdes en les ales orientals dels Vages centrals, contrastant aixina dita hipòtesis filogenético molecular en evidència morfométrica, utilisant anàlisis univariados i multivariados. Com a resultat es varen reconéixer 4 clados als que els correspondria un nivell d'espècie, per #lo que varen procedir a elevar a la otrora subespecie al nivell d'espècie plena: Phyllotis vaccarum, gràcies al fort respal d'evidència morfològica i molecular quantitativa.[6]
Si ben Phyllotis rupestris Gervais, 1841 tindria la prioritat per a denominar a este tàxon (per ser de major antiguetat), dit nom presenta dos inconvenients insuperables per a ser amprat: la seua localitat típica és ambigua (“Un forat entre roques en les altes montanyes d'Acarona”) i el seu holotip està perdut,[9][10] d'allí que, per a designar-ho com a sénior, s'haja optat per un nom més modern pero ya molt amprat en la lliteratura científica i en tipo i localitat coneguda, per a d'esta manera favorir l'estabilitat taxonómica.[6]
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]Phyllotis vaccarum es distribuïx en les ales oriental i occidental del centre de la cordillera dels Vages, tant en les regions de Que el seu i del noroest de la Argentina, com en àrees veïnes de Chile. Com ho mostra un estudi de 2023, és capaç de viure en altures de més de 6.000m s. n. m., en temperatures sempre negatives i un nivell d'oxigen de només el 44% del que es troba a nivell de la mar, #lo que anonada als biòlecs:[11] fins als 6739 m s. n. m., esta última resulta ser l'elevació a major altura registrada per a qualsevol població d'un vertebrat.[12]
En l'Argentina viu des d'aproximadament la latitut 24° sur, en el suroest de Jujuy, fins als 36° sur, en el noreste del Neuquén, incloent sectors de les províncies de Bota, Tucumán, Catamarca, La Rioja, Sant Joan, Mendoza i San Luis, sent provable també la seua presència en serres rocoses aïllades en Santiago del Estero.[6] En Chile viu en les ales andinas occidentals, des d'Atacama fins a la Província de Talca.[13]
Habita en ambients serrans o montanyosos, en vegetació xerófila de estepas o arbustales, en hàbitats rocosos que poden aplegar a ser desérticos.[14] Es troba en les ecorregiones de la Puna, alts Vages, mont i Chaco.[6]
En part de la seua distribució és simpátrica i sintópica en una atra espècie congenérica: P. pehuenche.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Musser, G. G. and M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. pp. 894–1531 in Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. I. Wilson and D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
- ↑ Chébez, Juan Carlos (2009). Atres que es van. Fauna argentina amenaçada, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros, pp. 552. ISBN 978-950-24-1239-9.
- ↑ Chebez, J. C., Pardiñas, O. F., & Teta, P. (2014). Mamífers terrestres Patagonia: sur d'Argentina i Chile. FHN, Fundació d'Història Natural Félix de Azara.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Thomas, O. (1912). New bats and rodents from South America. Annals and Magazine of Natural History, including Zoology, Botany and Geology, London (8) 10:403-411 (descripció en la pàgina 408).
- ↑ 5,0 5,1 Mouchard, Alejandro (2019). “Etimologia dels noms científics dels mamífers d'Argentina: el seu significat i orige”. -1a ed.- Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Fundació d'Història Natural Félix de Azara, 236 p. ISBN 978-987-3781-41-4.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Jayat, J. Pablo; Pablo Teta, Agustina A. Ojeda, Scott J. Steppan, Jared M. Osland, Pablo I. Ortiz, Agustina Novillo, Cecilia Lanzone, and Ricardo A. Ojeda (2021). The Phyllotis xanthopygus complex (Rodentia, Cricetidae) in central Vages, systematics and description of a new species. Zoologica Scripta. DOI: 10.1111/zsc.12510.
- ↑ Labaroni, C. A., Malleret, M. M., Novillo, A., Ojeda, A., Rodriguez, D., Coll, P., and Lanzone, C. (2014). Karyotypic variation in the Andean rodent Phyllotis xanthopygus (Waterhouse, 1837) (Rodentia, Cricetidae, Sigmodontinae). Comparatype Cytogenetics, 8, 369–381.
- ↑ Pearson, O. P. (1958). A taxonomic revision of the rodent genus Phyllotis. University of Califòrnia, Publications in Zoology, 56, 391–496.
- ↑ Steppan, S.J. (1998). Phylogenetic relationships and species limits within Phyllotis (Rodentia: Sigmodontinae): concordance between mtDNA sequence and morphology. Journal of Mammalogy, 7, 573–593.
- ↑ Ojeda, A. A., Teta, P., Jayat, J.P., Lanzone, C., Cornejo, P., Novillo, A. and Ojeda, R.A. (2021). Phylogenetic relationships among cryptic species of the Phyllotis xanthopygus complex (Rodentia, Cricetidae). Zoologica Scripta, 00:1–13.
- ↑ «[1]». Consultat el 2023-10-30 (en fr).
- ↑ Storz, J.F., Quiroga-Carmona, M., Opazo, J.C., Bowen, T., Farson, M. & D'Elia, G., (2020). Discovery of the world's highest-dwelling mammal. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 117, 18169–18171.
- ↑ Steppan, S.J. & Ramírez, O. (2015). Genus Phyllotis Waterhouse, 1837. In: Patton. J.L., Pardiñas, O.F.J. & D’Elía, G. (Eds.) Mammals of South America, Volume 2, Rodents. The University of Chicago Press Chicago and London, pp 535–555.
- ↑ Riverón, S. (2011). Estructura poblacional i història demogràfica de el “pericote patagónico” Phyllotis xanthopygus (Rodentia: Sigmodontinae) en Patagonia Argentina. Ph. D. Dissertation, Universitat de la República, Uruguay, 100 pp.