Plom

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:14 18 ago 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Plom

El plom (de l'llatí plûmbu) és un metal de color gris blavós, dúctil, fusible, maleable i molt pesat, que fon a baixes temperatures. El seu número atòmic és el 82 i el seu símbol és Pb.

El plom rara volta es troba en el seu estat elemental. Es presenta comunament com a sulfur de plom en la galena.

Utilisació actual[editar | editar còdic]

És molt utilisat en l'indústria per a fer bales, fusibles, tuberies, peces per a balances, etc. Els composts de plom més utilisats en l'indústria són els òxits de plom, el tetraetil de plom i els silicats de plom. El plom forma aleacions en molts metals, i, en general, s'ampra en esta forma en la major part de les seues aplicacions. És un metal pesat i tòxic, i l'intoxicació per plom es denomina com a saturnisme o plumbosis.

​La seua utilisació com a coberta per a cables, ya siga la de teléfon, de televisió, d'internet o d'electricitat, seguix sent una forma d'ocupació adequada. La ductilitat única del plom ho fa molt apropiat per a esta aplicació, perque pot estirar-se per a formar un forre continu al voltant dels conductes interns. El seu elevat número atòmic i densitat fa que siga una bona barrera per als rajos X i les radiacions, especialment la radiació gamma, per lo que s'utilisa en blindages d'equips i en recipients de transport de radioisòtops. ​

L'us del plom en pigments sintètics o artificials ha segut molt important, pero està decreixent en volum.

S'utilisen una gran varietat de composts de plom, com els silicats, els carbonats i sals d'àcit orgànics, com a estabilisadors contra la calor i la llum per als plàstics de clorur de polivinil. S'usen silicats de plom per a la fabricació d'esmalts de vidre i de ceràmica, les que resulten útils per a introduir plom en els acabaments del vidre i de la ceràmica.

L'azida de plom, és el detonador estàndar per als explosius plàstics com el C-4 o atres tipos d'explosius. Els arseniats de plom s'ampren en grans cantitats com a insecticida per a la protecció dels cultius i per a aüixar insectes molests com a panderoles, mosquits i atres animals que posseïxquen un exoesquelet. El litargirio (òxit de plom) s'ampra molt per a millorar les propietats magnètiques dels imans de ceràmica de ferrita de bari.

Aixina mateix, una mescla calcinada de zirconato de plom i de titanato de plom, coneguda com PETE, està ampliant el seu mercat com un material piezoelèctric.

Referències[editar | editar còdic]

  • F. Burriel Martí, F. Lucena Conde, S. Arribas Jimeno, J. Hernández Méndez (2006). «Química analítica de los cationes: Plomo». Química analítica cualitativa (18ª edición edición). Thomson. pp. 426-435
  • Nakashima, T; Matsuno, K; Matsushita, T «Lifestyle-determined gender and hierarchical differences in the lead contamination of bones from a feudal town of the Edo period». Journal of occupational health, 49, 2, 2007, pàg. 134–9. DOI: 10.1539/joh.49.134. PMID: 17429171
  • Shankar Vedantam (8 de julio de 2007). «Research Links Lead Exposure, Criminal Activity». The Washington Post (en anglés)

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Calvo Rebollar, Miguel (2019). Construyendo la Tabla Periódica. Prames. ISBN 978-84-8321-908-9
  • Charles A. Sutherland, Edward F. Milner, Robert C. Kerby, Herbert Teindl, Albert Melin Hermann M. Bolt "Lead" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2005, Wiley-VCH, Weinheim.
  • Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914)
  • Pauling, Linus (1947). Dover Publications Inc., ed. General Chemistry (en inglés). Nueva York: W.H. Freeman. ISBN 0-486-65622-5.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons