Diferència entre les revisions de "Privilegi de Trasllat"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Privilegi de Trasllat''' és un document original en [[llatí]], datat en [[Lleida]] el [[8 de setembre]] de l'any [[1251]], a on [[Jaume I]] autorisa als pobladors del [[Castell de Fadrell]] (Castell Vell o Castell de la Magdalena) per mig del seu lloctinent [[Ximén Pérez d'Arenós]], a poder traslladar-se a la Plana ([[1252]]), lloc conegut com el ''Palmeral de Burriana'', ocupant les [[Alqueria|alqueries]] mores (Alqueria de Benirabe) i concentrant-se la població en el pla per a aprofitar les millors condicions de la terra i un millor acces a les vies de comunicació. | + | El '''Privilegi de Trasllat''' és un document original en [[llatí]], datat en [[Lleida]] el [[8 de setembre]] de l'any [[1251]], a on [[Jaume I]] autorisa als pobladors del [[Castell de Fadrell]] (Castell Vell o Castell de la Magdalena) per mig del seu lloctinent [[Ximén Pérez d'Arenós]], a poder traslladar-se a la Plana ([[1252]]), lloc conegut com el ''Palmeral de Burriana'', ocupant les [[Alqueria|alqueries]] mores (Alqueria de Benirabe o Benàrabe) i concentrant-se la població en el pla per a aprofitar les millors condicions de la terra i un millor acces a les vies de comunicació. |
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloctinent General en el [[Regne de Valéncia]], Ximén Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés a on es trobava el [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa [[Castelló de la Plana]] que en principi es va nomenar [[Alqueria de Benàrabe]] o Benirabe. | ||
| + | |||
| + | Segons [[Martí de Viciana]], al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval. | ||
L'actual ciutat de Castelló té el seu orige en este antic emplaçament musulmà, el qual, una volta conquistat per Jaume I i perduda la seua importància estratègica militar, sería abandonat, en preferir els seus moradors, la riquea i comoditat de la fértil plana que s'estenia als seus peus. En l'any [[1252]] se fundà la nova ciutat de [[Castelló de la Plana]], que prosperà ràpidament. | L'actual ciutat de Castelló té el seu orige en este antic emplaçament musulmà, el qual, una volta conquistat per Jaume I i perduda la seua importància estratègica militar, sería abandonat, en preferir els seus moradors, la riquea i comoditat de la fértil plana que s'estenia als seus peus. En l'any [[1252]] se fundà la nova ciutat de [[Castelló de la Plana]], que prosperà ràpidament. | ||
| Llínea 6: | Llínea 12: | ||
{{Cita|Sàpien tots que Nós, Jaume, per la gràcia de Deu, Rei d'Aragó, de Mallorques i de Valéncia, Comte de Barcelona i d'Urgell i Senyor de Montpeller, per Nós i els nostres, donem llicència i integra potestat a vós, dilecte nostre en [[Ximén Pérez d'Arenós]], lloctinent nostre al [[Regne de Valéncia]], per a que pugau canviar la vila de Castelló de Borriana a qualsevol lloc que vos parega dins del terme del mateix Castell de Castelló. Concedint que tots els pobladors que en la dita vila sojornassen o en ella tingueren cases i horts, els tinguen, ells mateixos i els successors, perpetuament, francs i lliures, sense cap cens, tribut, us, servici i qualsevol atra exacció, la qual a nosatres o als nostres o a d'atres persones, per les mateixes cases i horts, mai a pagar estiguen obligats.|Donada en Lleida, el 8 de Setembre de l'any del Senyor de 1251. Jaume. Rei per la Gràcia de Deu}} | {{Cita|Sàpien tots que Nós, Jaume, per la gràcia de Deu, Rei d'Aragó, de Mallorques i de Valéncia, Comte de Barcelona i d'Urgell i Senyor de Montpeller, per Nós i els nostres, donem llicència i integra potestat a vós, dilecte nostre en [[Ximén Pérez d'Arenós]], lloctinent nostre al [[Regne de Valéncia]], per a que pugau canviar la vila de Castelló de Borriana a qualsevol lloc que vos parega dins del terme del mateix Castell de Castelló. Concedint que tots els pobladors que en la dita vila sojornassen o en ella tingueren cases i horts, els tinguen, ells mateixos i els successors, perpetuament, francs i lliures, sense cap cens, tribut, us, servici i qualsevol atra exacció, la qual a nosatres o als nostres o a d'atres persones, per les mateixes cases i horts, mai a pagar estiguen obligats.|Donada en Lleida, el 8 de Setembre de l'any del Senyor de 1251. Jaume. Rei per la Gràcia de Deu}} | ||
| + | |||
| + | == Document original == | ||
| + | |||
| + | Hi ha dos versions sobre a on es troba el document original del Privilegi de Trasllat, una primera diu que està en l'[[Archiu Històric Nacional]] segons la següent catalogació: (AHN, Clero, carpeta 2.222, nº3). Encara que atres fonts diuen que el document se troba en el [[Monasteri de Poblet]] baix la signatura: Clero-Secular_Regular, Car.2222, N.3. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 12: | Llínea 22: | ||
* [[Castell de Fadrell]] | * [[Castell de Fadrell]] | ||
* [[Ximén Pérez d'Arenós]] | * [[Ximén Pérez d'Arenós]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * [https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2015/05/30/origenes-privilegios-ciudad-gentes-castellon-41789928.html Orígenes y privilegios de la ciudad y las gentes de Castellón - [[Salvador Bellés]] - ''Mediterráneo''] | ||
| + | * [https://www.somcastello.com/es/privilegio_traslado_ciudad.html Privilegio de traslado de la Ciudad - Som Castelló] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Documents]] | ||
| + | [[Categoria:Documents històrics|Privilegi de Trasllat]] | ||
| + | [[Categoria:Història]] | ||
| + | [[Categoria:Història valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Castelló de la Plana]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XIII]] | ||
Última revisió del 15:33 30 abr 2024
El Privilegi de Trasllat és un document original en llatí, datat en Lleida el 8 de setembre de l'any 1251, a on Jaume I autorisa als pobladors del Castell de Fadrell (Castell Vell o Castell de la Magdalena) per mig del seu lloctinent Ximén Pérez d'Arenós, a poder traslladar-se a la Plana (1252), lloc conegut com el Palmeral de Burriana, ocupant les alqueries mores (Alqueria de Benirabe o Benàrabe) i concentrant-se la població en el pla per a aprofitar les millors condicions de la terra i un millor acces a les vies de comunicació.
Història[editar | editar còdic]
En l'any 1251, estant el rei en Lleida, va ordenar al Lloctinent General en el Regne de Valéncia, Ximén Pérez d'Arenós, que traslladara la població de Castelló, que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés a on es trobava el Castell de Fadrell o Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa Castelló de la Plana que en principi es va nomenar Alqueria de Benàrabe o Benirabe.
Segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval.
L'actual ciutat de Castelló té el seu orige en este antic emplaçament musulmà, el qual, una volta conquistat per Jaume I i perduda la seua importància estratègica militar, sería abandonat, en preferir els seus moradors, la riquea i comoditat de la fértil plana que s'estenia als seus peus. En l'any 1252 se fundà la nova ciutat de Castelló de la Plana, que prosperà ràpidament.
Transcripció[editar | editar còdic]
Document original[editar | editar còdic]
Hi ha dos versions sobre a on es troba el document original del Privilegi de Trasllat, una primera diu que està en l'Archiu Històric Nacional segons la següent catalogació: (AHN, Clero, carpeta 2.222, nº3). Encara que atres fonts diuen que el document se troba en el Monasteri de Poblet baix la signatura: Clero-Secular_Regular, Car.2222, N.3.