Edició de «Quart de Poblet»

{{Artícul destacat}}
{{Infobox pobles
|image_país = [[File:Localització de Quart de Poblet respecte del País Valencià.png|115px]] 
|image_província = [[File:Localització de Quart de Poblet respecte de l'Horta Oest.png |165px]] 
|nom = Quart de Poblet
|image_escut = [[File:Escut de Quart de Poblet.svg|90px]] 
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Oest]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Quart de Poblet]] 
|coor =  39°29′N 0°26′34
|superfície = 19.6 km²
|altitut = 40 msnm
|població = 25.035 hab. (2021)
|densitat = 1.251,83 hab./km²
|gentilici = Quarter/a o Quarteny/a
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46930
|festes = Primer Dissabte de Setembre
|alcalde =  Carmen Martínez Ramírez ([[PSPV]]-[[PSOE]])
|web = [http://www.quartdepoblet.org/ Ajuntament de Quart de Poblet]
|notes = 
}}
'''Quart de Poblet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i en la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]].

== Geografia ==
Situat entre [[L'Horta Sur]] valenciana. La superfície del [[municipi]] és completament plana. El [[riu Túria]] creua el [[municipi]] pel nort; per l'oest circula la [[Rambla del Poyo]]. El clima es [[clima mediterràneu|mediterràneu]], en pluges en primavera d'hivern i primavera; els vents dominants són els de l'oest i de l'est.

Es pot accedir ad esta localitat per mig de les llínees 3 i 5 de [[MetroValencia]] i per mig dels autobusos de la llínea 150 de [[Metrobús]].

==== Infraestructura i accessos ====
Les principals arteries de tràfic rodat situades a l'oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]] solquen el [[municipi]] de [[Quart de Poblet]]. Aixina, tant el centre urbà com els numerosos polígons industrials estan conectats per [[autovia]] en municipis del voltant i atres carreteres de gran capacitat.
* L'autovia [[Autovia del Este|A-3/E-901]] [[Madrit]]-[[Valéncia]] o ''[[Autovia del Este]] '' -antiga [[N-III]]- discorre llongitudinalment al sur de [[Quart de Poblet]] i proporciona tres accessos, u dels quals enllaça en el [[aeroport de Manises|aeroport]].
* L'[[Autopistes d'Espanya|autovia]] [[V-30]] de circumvalació, paralela a la nova marge del riu Túria, traça una llínea diagonal entre el noroest i el surest de la localitat, mentres que la carretera [[V-11]] servix a Quart de Poblet i la conecta en la terminal del [[aeroport de Valéncia]]. Atres carreteres locals, com la CV-408 i la [[CV-31]], servixen de nexe, encara fragmentat per les instalacions industrials, en núcleus veïnals.

L'[[Estació de Quart de Poblet|estació de ferrocarril]] de [[Renfe Operadora]], en l'antiga '''[[Llínea C-4 (Cercanies Valéncia)|llínea C-4]] [[Valéncia]]-[[Estació del Nort (Valéncia)|Nort]] - [[Ribarroja del Túria]] ''' fon adaptada a llínea 5 de [[FGV|Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] inaugurant-se el dia [[18 d'abril]] de [[2007]] un nou tram conectant [[Quart de Poblet]] en la ret del [[MetroValencia|Metro de Valéncia]].

Ademés, diverses llínees de Metrobús conecten [[Quart de Poblet]] en [[Valéncia]] i atres localitats (vore enllaços).

=== Barris i pedanies ===
En el [[terme municipal]] de Quart de Poblet es troben també els següents núcleus de població:
* '''Barri Sant Jerònim'''.
* '''Barri del Crist'''.
* '''Barri Sant Josep'''.

=== Localitats limítrofes ===
El terme municipal de Quart de Poblet llimita en les localitats de 
[[Aldaya]], [[Chirivella]], [[Chiva]], [[Manises]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Ribarroja del Túria]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
Quart de Poblet és provablement de fundació romana. Ya el historiador [[Euriclidión]] descriu en la seua obra com els veïns de ''Quartum'' ajudaren a l'eixèrcit de [[Aníbal Barca|Aníbal]] al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí ''quartum miliarium'', que fa alusió a la distancia que lo separa de [[Valéncia]]. Com vestigis d'aquella época perviven restes del pont romà i l'[[Aqueducte Els Arquetes]]. 

No obstant, fon en l'[[Edat Mija]] quan les seues gents es convertiren en protagonistes d'importants fets en l'història de Valéncia: [[Rodrigo Díaz de Vivar]], [[el Sit]] Campeador, liderà en [[Quart de Poblet]] una significativa batalla contra les forces [[almoràvits]], que porta el nom de la Vila i apareix reflectides en el [[Cantar de Mío Sit]]; i en les fonts destaca l'alusió al [[Castell de Quart]], actualment desaparegut. 

Despuix de la Reconquista, el rei [[Jaume I]] d'[[Aragó]] donà el Castell, la Vila de Quart i l'[[alqueria]] d'[[Aldaya]] al Priorat del Hospital de San Vicent de la Roqueta (en el [[Llibre del Repartiment|Llibre del Repartiment]] -foli 78-vº, assent nº 1472- consta que, en data [[7 de giner]] de [[1244]], [[Jaume I]] diu, textualment: ''"A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"''). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.
 
Fon en l'any [[1287]] quan [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pertanyent a l'Orde del Císter i del que depenia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monge de [[San Vicente]] continuà seent el majoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En l'any [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abat de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéixars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 famílies de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el naiximent de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en l'any  [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.

La Iglésia Parroquial de la Puríssima Concepció es va construir en el [[sigle XIV]], encara que fon reedificada en el [[sigle XVIII]] en estil barroc, i també es situa entre els anys [[1310]] i [[1320]] la construcció de l'ermita de [[Sant Onofre]], despuix de l'aparició del sant anacoreta al moliner. 

El [[14 de juny]] de [[1630]], reunits el retor de [[Quart de Poblet]], fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la [[Verge de la Llum]] patrona de la Vila. Era [[Papa Urbano VIII]]. 

La ''Processió de Sant Onofre'', una de les tradicions més arraigades en [[Quart de Poblet]], naix el [[8 de juny]] de [[1723]] despuix d'una época de sequeres. Set décades despuix, [[Aldaya]] guanyà el pleit que obligà a la partició del terme. 

A lo llarc del [[sigle XIX]], els habitants de [[Quart de Poblet]] participaren en la [[Guerra de la Independència espanyola|Guerra de la Independència]]([http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/ima0083.htm Combate de San Onofre]), en la que no dudaren en enfrentar-se a les tropes napoleóniques en la nomenada [[Batalla de Sant Onofre]] (27 de juny de [[1808]]), les tropes de la Divisió [[Valéncia]] estaben capitaneades pel brigadier [[Saint-Marc]]. El [[Papa]] [[León XIII]] declarà ad este sant anacoreta, al que s'atribuixc el milacre del fi d'una epidèmia de cólera en l'any [[1885]], patró principal de la Vila; foren fundades l'[[Agrupació Musical L'Amistat de Quart de Poblet|Agrupació Musical L'Amistat]] i la [[Cooperativa San José]], i el [[23 de maig]] de [[1889]] un chiulet anuncià a la població el pas, per primera vegada, del tren de la llínea de cercanies [[Valéncia]]-[[Ribarroja del Túria]]. 

Ya en el [[sigle XX]], el municipi es convirtí en el punt d'inici del nomenat Plà Sur, que suposà el desvio del riu [[Túria]] despuix de la trágica [[Gran riuada de Valéncia|riuada de 1957]] en l'objetiu de que no atravessara [[Valéncia]]. Pel seu terme discurrix l'autovia [[A-3]], que unix [[Valéncia]] i [[Madrit]], lo que ha propiciat el desenroll d'u dels poligons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional. Si a principis dels [[anys 60]], [[Quart de Poblet]] contava en poc més de cinc mil habitants; deu anys despuix la arribada de persones procedents principalment d'[[Andalucia]], [[Aragó]], [[Regió de Murcia]] i [[Castilla-La Mancha]], que en el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, disparava aquella sifra i la situava en els actuals quasi 25.000 habitants.

El [[19 de abril]] de [[1979]] es va constituir en [[Quart de Poblet]] el primer ajuntament democràtic, despuix de la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]].

En la actualitat, [[Quart de Poblet]] viu un moment històric en la finalisació de les obres de soterrament de la llínea 5 de [[MetroValencia]] a lo llarc del municipi, lo que ha supost la desaparició de la vies de la [[Llínea C-4 (Cercaníes Valéncia)|llínea C4]] de [[Cercaníes Valéncia]] entre Vara de Quart i [[Quart de Poblet]] deixant sense conexió per ferrocarril en el municipi de Chirivella pero conectant l'[[Aeroport de Valéncia]] i els núcleus urbans de [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en poc més de 15 minuts en el centre de Valéncia.

== Demografia ==
[[Quart de Poblet]] conta en una població de 25.035 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]].

Un 5,5% de la població de [[Quart de Poblet]] es de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>

{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de [[Quart de Poblet]]<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]]

|-
| align=center| 1.674||align=center| 1.921 ||align=center| 1.814 || align=center| 2.263 || align=center| 2.644 || align=center| 3.152 || align=center| 3.993 || align=center| 5.408 || align=center| 10.571 || align=center| 20.529 || align=center| 27.409 || align=center| 27.404

|-
! [[1996]]!! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]]  !! [[2018]]

|-
| align=center| 27.112 ||align=center| 25.739 || align=center| 25.430|| align=center| 25.340|| align=center| 25.441|| align=center| 25.499|| align=center| 24.536
|}

== Economia ==

Els cultius principals són de regadiu: [[Taronjer]]s, [[peral]]s, [[hortaliça]], cebes, creïlles, etc. En terres de secà es cultiven [[cereal]]s, [[raïm]], [[garrofer]]es i [[olivera]]. 

Les industries tradicionals són textils, refractaris, ceràmica, etc.

== Monuments ==
[[Archiu:Quart de Poblet - Ayuntamiento 6.jpg|300px|miniaturadeimagen|Quart de Poblet]]
* '''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a la Purissima Concepció. Fon reedificada en el [[sigle XVIII]] i restaurada en l'any [[1916]].La capella de la Verge es obra de [[Bartolomé Ribelles Dalmau]]. En l'any [[1958]] es creà la parròquia del Santíssim Crist.

* '''Ermita de Sant Onofre'''. Dins del  eixample urbà ha quedat esta ermita on estan les imàgens dels sants patrons: el titular i la Verge de la Llum.

* '''Cisterna Àrap'''. El apartat monumental, lo més destacable de [[Quart de Poblet]] es la seua cisterna àrap, sense parangó en la comarca, que estigué en una recoleta plaça hui desapareguda a causa de l'ampliació de l'Iglésia. Declarat monument històric-artístic arqueològic, en l'any [[1981]].

== Cultura ==

* Agrupació Musical "L'Amistat" [[1895]]
* Orfeó Veus Juntes [[1975]]
* Grup de Dançes de Quart de Poblet [[1978]]
* Asociació Musical Barrio del Cristo [[1984]]
* Societat Artístico Musical "L'Unió" [[1991]]
* Coro "Farinelli" [[1995]]
* Asociació Cultural de Tabals i Dolçaines "Va de Bó" [[1997]]

== Social ==

=== Accessibilitat en el Municipi ===
En els últims anys, s'ha realisat un estimable esforç per part de les autoritats municipals per a eliminar les barreres arquitectòniques en la via pública i centres oficials. Este pla plurianual, ya ha mereixcut un reconeiximent per part del [[Ministeri de Treball d'Espanya|Ministeri de Treball]] al otorgar a l'Ajuntament el [[premi Reina Sofia]] d'Accessibilitat Universal 2005. També s'ha donat un gran pas al posar en marcha la llínea de metro, totalment accessible construït per la [[Generalitat Valenciana]].

== Festes locals ==

[[5 de giner]]. [[cavalcata de Reis Magos]]. 

[[17 de giner]]. Festivitat de [[Sant Antoni Abat]]. Bendició de animals i repartiment de pa beneït. 

[[19 de març]]. [[Falles]] de Sant Josep. 

Març. Actes del Mig Any de [[Moros i Cristians]].
 
Març/Abril. [[Semana Santa]]. 

[[1 de maig]]. Festes del Barri de San José. 

[[1 de juny]]. [[Verge de la Llum]], patrona de la vila. 

[[9 de juny]]. Provessó de [[Sant Onofre]]. 

[[10 de juny]]. Festivitat de Sant Onofre. Mercat en l'Avinguda de Sant Onofre, concert de la [http://lamistat.quartdepoblet.org Agrupació Musical L'Amistat] i [[processió]]. 

Juny. [[corpus Christi]]. Processió cívicoreligiosa que es trasllada al dumenge següent a la festivitat. 

Final de juny. Festes del Barri de Sant Jerònim. 

Setembre. Festes Majors, Patronals, Populars i de [[Moros i Cristians]], que s'inicien el divendres anterior al primer dumenge del mes. 

[[9 d'octubre]]. [[Día de la Comunitat Valenciana]]. 

Novembre. Actes en honor de [[Santa Cecilia]], patrona de la música. 

Decembre. [[Nadal]]. Fireta de Nadal en el [[Polideportiu]]. 


=== Festes Moros i Cristians ===

El seu orige es remonta a l'any [[1985]]. Es realisen en commemoració de la batalla que el Sit lliurà contra les tropes [[Almoravit]]s acaudillades per Muhammad, nebot del emir del nort d'Àfrica [[Yusuf ibn Tashfin]], en el plà de Quart que supongué la lliberació de [[Valéncia]] de les amenaces musulmanes d'aquella época per un breu periodo, ademés de ser la primera derrota del eixercit [[almoràvit]] en la [[península Ibèrica]] de mans cristians.

Hui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festa de Moros i Cristians de [[Quart de Poblet]], i està conformada per huit comparses.

Bando Moro
* Faitanar
* Alí Ben Bufat
* Hussun Kaaba
* Almahà Ben Jové

Bando Cristià
* Almogávares
* Piratas
* Llauradors
* Templarios

Les festes es realisen els seguents dies:
* '''Dijous''' (nit) Pregó de Festes
* '''Dibendres''' (nit) Estafeta, Embaixada Mora, i Batalla
* '''Disabte''' (nit) Entrada Mora i Cristiana
* '''Dumenge''' (matí) Desfile Infantil
* '''Dumenge''' (vesprada) Aliança, Estafeta, Embaixada Cristiana, i Batalla del Plà de Quart

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
   | Alcalde_1 = Ramón Segarra Asensio<ref> En les [http://www9.mpt.es/documentacion/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/banco_de_datos/cargos_representativos/30_aniversario/parrafo/011/document_es/Alcaldes79_Valencia.xls Eleccions municipals de [[1979]]] fon triat Onofre Colomer Mateu fins el 11 de giner de [[1981]], on li entrega el carrec a Ramón Segarra Asensio. </ref>
   | Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
   | Alcalde_2 = Onofre Colomer Mateu
   | Partit_2 = PSPV-PSOE
   | Alcalde_3 = Ramón Segarra Asensio
   | Partit_3 = PSPV-PSOE
   | Alcalde_4 = Ramón Segarra Asensio
   | Partit_4 = PSPV-PSOE
   | Alcalde_5 = Ramón Segarra Asensio
   | Partit_5 = PSPV-PSOE
   | Alcalde_6 = Carmen Martínez Ramírez
   | Partit_6 = PSPV-PSOE
   | Alcalde_7 = Carmen Martínez Ramírez
   | Partit_7 = PSPV-PSOE
   | Alcalde_8 = Carmen Martínez Ramírez
   | Partit_8 = PSPV-PSOE 
}}

== Referències ==
<references />

== Bibliografia ==
* <cite>Carta de Poblament.</cite> Quart de Poblet, 1987. S. Romeu y A.Griñó 
* <cite>Geografia, origen i història de la molt lleial i heroica Vila de Quart de Poblet.</cite> 1984. Vicente Coll Ferrer 
* <cite>Llibre padrón de riqueza de Quart de Poblet.</cite> Archivo Municipal. 
* ''Labradores y rentistas en una comunidad rural de la Huerta de Valencia. Quart de Poblet en 1812''. José Ramón Sanchis Alfonso.

== Referències ==
{{Traduït de|es|Cuart de Poblet}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Quart de Poblet}}
* [http://www.quartdepoblet.org/ Ajuntament de Quart de Poblet]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística] D'on se va extraure informació en el seu consentiment.[[Wikipedia:Autorizaciones/Federación Valenciana de Municipios y Provincias]]

{{Municipis de L'Horta Oest}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]