Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:Ramón Menéndez Pidal 01.jpg|thumb|230px|Ramón Menéndez Pidal]]
+
{{Biografia|
'''Ramón Menéndez Pidal''' ([[La Corunya]], [[13 de març]] de [[1869]] - [[Madrit]], [[14 de novembre]] de [[1968]]) fon un filòlec i historiador espanyol.  
+
| nom = Ramón Menéndez Pidal
 +
| image = [[Image:Ramón Menéndez Pidal 01.jpg|230px|Ramón Menéndez Pidal]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Filòlec i historiador.
 +
| data_naix = [[13 de març]] de [[1869]]
 +
| lloc_naix = [[La Corunya]], [[Galícia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[14 de novembre]] de [[1968]]
 +
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Ramón Menéndez Pidal''' ([[La Corunya]], [[13 de març]] de [[1869]] - [[Madrit]], [[14 de novembre]] de [[1968]]) fon un filòlec i historiador espanyol.  
    
==Biografia==
 
==Biografia==
Llínea 12: Llínea 22:  
==Obra==
 
==Obra==
   −
*''La leyenda de los siete infantes de Lara (Menéndez Pidal)|Leyenda de los siete infantes de Lara'' (1896)
+
*''La leyenda de los siete infantes de Lara'' (1896)
 
*''Catálogo de las Crónicas Generales de España'' (1898)
 
*''Catálogo de las Crónicas Generales de España'' (1898)
 
*''Antología de prosistas castellanos'' (1898)
 
*''Antología de prosistas castellanos'' (1898)
Llínea 19: Llínea 29:  
*''Manual elemental de gramática histórica española'' (1904)
 
*''Manual elemental de gramática histórica española'' (1904)
 
*''El dialecto leonés'' (1906)
 
*''El dialecto leonés'' (1906)
 +
*''Primera Crónica General'' (1906)
 
*''La epopeya castellana a través de la literatura española'' (1910)
 
*''La epopeya castellana a través de la literatura española'' (1910)
 
*''Cantar del mío Cid: texto, gramática y vocabulario'' (1908–1912)
 
*''Cantar del mío Cid: texto, gramática y vocabulario'' (1908–1912)
Llínea 25: Llínea 36:  
*''La España del Cid'' (1929)  
 
*''La España del Cid'' (1929)  
 
*''La idea imperial de Carlos V'' (1938)
 
*''La idea imperial de Carlos V'' (1938)
*''El idioma español en sus primeros tiempos'' (1942)
+
*''El idioma español en sus primeros tiempos'' (1942), d'esta publicació s'han fet vàries edicions. 
 
*''La lengua de Cristóbal Colón'' (1942)
 
*''La lengua de Cristóbal Colón'' (1942)
 
*''La lengua de Cristóbal Colón y otros ensayos'' (1942)
 
*''La lengua de Cristóbal Colón y otros ensayos'' (1942)
Llínea 40: Llínea 51:  
*''El Padre Las Casas: su verdadera personalidad'' (1963)
 
*''El Padre Las Casas: su verdadera personalidad'' (1963)
 
*''Crestomatía del español medieval'' (1965–1966)
 
*''Crestomatía del español medieval'' (1965–1966)
*''Historia de España'' (iniciada en 1935 i completada en 2004)  
+
*''Historia de España'' (iniciada en 1935 i completada en 2004)
    
==Cites==
 
==Cites==
   −
{{Cita|''Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos.''|''Manual elemental de gramática histórica española'' (Madrid, 1904).}}
+
* ''Manual elemental de gramática histórica española'' (Madrid, 1904), per Ramón Menéndez Pidal:
   −
{{Cita|''... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes...''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrid, 1957)}}
+
{{Cita|''Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos.''|''Manual elemental de gramática histórica española'' (Madrid, 1904)}}
   −
Ramón Menéndez Pidal, conta que Mio Cid, [[El Sit|Rodrigo Díaz de Vivar]], al conquistar la ciutat de Valéncia, en 1090, encarregà la vigilància i defensa de la ciutat als [[Mossàrap|mossàraps]] que hi havien dins:  
+
* Ramón Menéndez Pidal, conta que ''Mío Cid'' ([[El Sit|Rodrigo Díaz de Vivar]]), al conquistar la ciutat de Valéncia, en l'any [[1090]], encarregà la vigilància i defensa de la ciutat als [[Mossàrap|mossàraps]] que hi havien dins:  
   −
{{Cita|''... perque foren criats en els moros i parlaven aixina com ells i sabien les seues maneres i costums.''|''Primera Crónica General de España que mandó componer Alfonso el Sabio.''}}
+
{{Cita|''... perque foren criats en els moros i parlaven aixina com ells i sabien les seues maneres i costums.''|''Primera Crónica General. Estoria de España de Alfonso X'' ([[1906]])}}
    
{{Cita|''No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios.''|Ramón Menéndez Pidal}}
 
{{Cita|''No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios.''|Ramón Menéndez Pidal}}
 +
 +
* ''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrid, 1942), per Ramón Menéndez Pidal:
 +
 +
{{Cita|''... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes...''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrid, 1942)}}
 +
 +
* Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de 2006), la [[llengua valenciana]] complix totes les condicions per a ser una llengua:
 +
 +
{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol Ramón Menéndez Pidal, en la seua ''Gramática Histórica'' (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del sigle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trayectòria evolutiva, respalada pels tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}}
 +
 +
{{Cita|
 +
 +
1. les seues etimologies genuïnes.
 +
 +
2. la seua trayectòria d'acort en els principis i lleis d'evolució de la llengua.
 +
 +
3. l'autoritat indiscutible d'uns Clàssics que l'han desenrollat i consagrat al llarc d'un Sigle d'Or Lliterari.
 +
 +
La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad atres, també, d'essencial calibre:
 +
 +
1. posseïx des del sigle XV d'una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;
 +
 +
2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546).
 +
 +
3. posseïx diccionaris (Liber Elegantiarum... ”el més antic lèxic d'una llengua romanç” del valencià Joan Esteve. 1472).
 +
 +
4. posseïx una Bíblia traduïda del llatí (Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer. 1478).
 +
 +
5. posseïx un Kempis, traduït del llatí per Miquel Perez (1482).
 +
 +
6. i..., sobretot, posseïx el primer Sigle d'Or Lliterari d'una llengua neollatina europea durant el qual centenars d'autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.}}
    
==Vore també==
 
==Vore també==
Llínea 63: Llínea 104:  
* [http://www.rae.es/academicos/ramon-menendez-pidal-0 Ramón Menéndez Pidal - Real Academia Española]
 
* [http://www.rae.es/academicos/ramon-menendez-pidal-0 Ramón Menéndez Pidal - Real Academia Española]
   −
[[Categoria:Biografies]
+
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Historiadors]]
 
[[Categoria:Historiadors]]
 
[[Categoria:Historiadors espanyols]]
 
[[Categoria:Historiadors espanyols]]
 
[[Categoria:Filòlecs]]
 
[[Categoria:Filòlecs]]
 
[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
 
[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Generació del 98]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]
22 996

edicions

Menú de navegació