Regionalisme
El Regionalisme, en política, és l'ideologia i el moviment polític de tall patriòtic que, encara acceptant l'existència d'un poder polític superior com la nació, pretén la defensa específica d'una de les seues parts, una regió que es distinguix per la seua homogeneïtat en base en lo ètnic, lo ideològic i lo cultural. La majoria dels autors ho identifiquen en l'autonomisme en oposició al centralisme i al nacionalisme.
Els propòsits regionalistes més importants són l'adequació de l'acció estatal a les necessitats locals; un major acostament dels ciutadans a la gestió de l'Estat; la supervivència i promoció de les costums pròpies; i, en les regions atrassades, la consecució d'una redistribució de la renda nacional que millore les seues condicions de vida i socials.
Per a conseguir estos objectius, a diferència de lo postulat pels nacionalismes perifèrics, els regionalistes qüestionen gradualment les imposicions nacionals, ademés de propugnar per la descentralisació, de manera que s'adapte l'activitat dels poders públics a les condicions concretes de les distintes i vàries zones que componen la nació.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- George, Pierre. Ideología política cuyo objetivo es la promoción de la autonomía regional
- Santamaría Pastor, A., Orduña Rebollo, E., Martín Artajo, R. Documentos para la Historia del Regionalismo en España. Madrid: Inquiero pan stituto de Estudios de Administración Local, 1977. 1023 p.