Canvis

[[Ficheiro:Galicia891.png|miniatura|dereita|340px|Mapa política del Noroest de la [[Península Ibèrica]] en l'any 891, durant el regnat d'[[Alfons III el Magne|Alfons III]].]]

[[Archiu:Galicia891.png|340px|right|thumb|Mapa política del noroest de la [[Península Ibèrica]] en l'any 891, durant el regnat d'[[Alfons III el Magne|Alfons III]].]]

El '''Regne de Galícia''' fon una entitat política situada en el suroest d'[[Europa]], que durant la seua etapa d'apogeu territorial, va ocupar tot el noroest de la [[Península ibèrica]], convertint-se en un dels territoris més importants de l'Europa occidental. Fundat pol rei sueu Hermeric en l'any 410, i establida la seua capital en Braga, va ser el primer regne que va adoptar oficialment el [[catolicisme]] i que va emetre moneda pròpia (any 449). Despuix del govern temporal dels monarques visigots (585-711) es va reorganisar en els sigles VIII i IX, desplaçant la seua capital des de Tui fins a Oviedo i Lleó, establint-se cóm principal regne cristià de la Península ibèrica.

El '''Regne de Galícia''' fon una entitat política situada en el suroest d'[[Europa]], que durant la seua etapa d'apogeu territorial, va ocupar tot el noroest de la [[Península ibèrica]], convertint-se en un dels territoris més importants de l'Europa occidental.  

 

Fundat pol rei sueu Hermeric en l'any [[410]], i establida la seua capital en [[Braga]], va ser el primer regne que va adoptar oficialment el [[catolicisme]] i que va emetre moneda pròpia (any [[449]]). Despuix del govern temporal dels monarques visigots ([[585]]-[[711]]) es va reorganisar en els sigles [[sigle VIII|VIII]] i [[sigle IX|IX]], desplaçant la seua capital des de [[Tui]] fins a [[Oviedo]] i [[Lleó]], establint-se cóm principal regne cristià de la Península ibèrica.

[[Categoria:Història de Galícia]]

[[Categoria:Història de Galícia]]