Regne de Lleó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca


La regió de Lleó, regió lleonesa o Regne de Lleó, és una regió històrica espanyola, definida despuix de la divisió territorial d'Espanya en 1833. Dita divisió territorial agrupava les províncies de León, Salamanca i Zamora; com el restant de regions definides llavors, caria de qualsevol tipo de competències ni òrguens comuns a les províncies que agrupava, tenint un caràcter classificatori, sense pretensions d'operativitat administrativa.[1]

En cap dels periodos de l'història moderna d'Espanya en la que ha existit descentralisació (despuix de les constitucions de 1931 i 1978) estes tres províncies han constituït ent autònom algun.

En 1978, en el procés de descentralisació iniciat despuix de la mort de Francisco Franco, les tres províncies varen ser integrades en un "ent preautonòmic" junt en atres 8 províncies. En acabant de que els successius governs centrals (de UCD i del PSOE) negaren a la regió la possibilitat de constituir-se en una autonomia pròpia, en 1983 es va consolidar eixa divisió imposta des de Madrit, cita requerida formant-se una Comunitat Autònoma de Castella i Lleó de nou províncies. Per a constituir esta autonomia el govern central es va negar a autorisar qualsevol tipo de referèndum o consulta oficial en la regió. cita requerida

En l'actualitat, solament les forces polítiques del lleonesisme (entre les que destaquen UPL i PREPAL) reclamen actualment l'autonomia per a estes províncies.

Antecedents

Els seus orígens es troben en l'antic regne de León, sorgit al principi de el sigle X en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu regne d'Astúries. Despuix de l'anexió del Regne de León i la Corona de Castella (escissió del Regne de León), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de 1188). Durant molt els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de León, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de León, el fur de Oteruelo otorgat en 1417), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. 1265), l'Ordenament d'Alcalà (1348) que encara manté al Pisuerga com a ralla tradicional entre la Regió de León i la de Castella,Plantilla:Demostrar i les Lleis de Bou (1505).

Map de la divisió en prefectures de 1810.



  1. Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975-1983, tesis doctoral de Mariano González Clavero, pg. 60.