El regne de Navarra fon un dels núcleus pirinencs en la Marca Hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la Península Ibèrica, igual que el regne d'Aragó i els comtats catalans, o el regne d'Astúries en la serra Cantàbrica. El títul del príncip hereu era el de Príncip de Viana. La denominació del nom Navarra escomençà a aparéixer cap a la fi de l'época visigòtica, al voltant del sigle VII.