Diferència entre les revisions de "Ruta dels Borja"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'naixer' a 'nàixer')
m (Text reemplaça - 'quilòmetre' a 'quilómetro')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 43: Llínea 43:
 
    
 
    
 
*'''[[Alfauir]]''':
 
*'''[[Alfauir]]''':
** El [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] fundat en [[1388]] i situat a escassos quilòmetres de Gandia, contà en la protecció de la família Borja. La duquessa de Gandia, [[Maria Enríquez de Luna]], viuda del duc [[Joan Borja|Joan de Borja i Cattanei]] i nora de [[Alexandre VI]], va realisar obres d'ampliació en el monasteri, com el claustre superior d'[[arquitectura renaixentista|estil renaixentiste]] o l'aljub migeval i les fonts del pati dels Tarongers. Més tart, també passà els seus últims dies en este monasteri l'esposa de [[Francesc de Borja]], [[Elionor de Castro Mello i Meneses|Leonor de Castro]], dama i amiga íntima de l'Emperatriu [[Isabel de Portugal i d'Aragó|Isabel de Portugal]].
+
** El [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] fundat en [[1388]] i situat a escassos quilómetros de Gandia, contà en la protecció de la família Borja. La duquessa de Gandia, [[Maria Enríquez de Luna]], viuda del duc [[Joan Borja|Joan de Borja i Cattanei]] i nora de [[Alexandre VI]], va realisar obres d'ampliació en el monasteri, com el claustre superior d'[[arquitectura renaixentista|estil renaixentiste]] o l'aljub migeval i les fonts del pati dels Tarongers. Més tart, també passà els seus últims dies en este monasteri l'esposa de [[Francesc de Borja]], [[Elionor de Castro Mello i Meneses|Leonor de Castro]], dama i amiga íntima de l'Emperatriu [[Isabel de Portugal i d'Aragó|Isabel de Portugal]].
  
 
*'''[[Simat de la Valldigna]]''':
 
*'''[[Simat de la Valldigna]]''':

Revisió de 10:24 19 feb 2018

La Ruta dels Borja és una ruta turística que permet conèixer la calcigada d'una de les famílies valencianes més universals, els Borja. Els Borja tenen el seu orige en Aragó i s'establiren en el Regne de Valéncia en acabant la conquista de Valéncia de Jaume I. Són coneguts popularment com els “Borgia”, manera italiana d'escriure el llinage en la seua pronunciació en llengua valenciana. A esta família varen pertànyer personages històrics com els papes Calixt III i Alexandre VI, Cèsar i Lucrècia Borja, i Sant Francesc de Borja.[1]

La ruta permet fruir no solament d'un recorregut històric de més de 400 anys, sinó ademés de bonics parages naturals, plages, art i gastronomia dels llocs que la atravessen. La Ruta a través del llegat dels Borja té el seu escomençament en la ciutat de Gandia (la Safor) i finalisa en Valéncia (l'Horta), atravessant diferents conjunts monumentals i poblacions valencianes a on els Borja deixaren la seua impronta.[1]

Itinerari

Palau Ducal de Gandia
Claustre del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba
Palau dels Borja en Valéncia

La ruta recorre els següents conjunts monumentals i poblacions:

La Ruta pas a pas

Estàtua d'Alexandre VI davant de la Seu de Xàtiva
Catedral de Valéncia

Vore també

Notes i referències

Bibliografia

  • (2003) , L'Oronella. OCLC 432856514. ISBN 848973741X.
  • (2001) , Museo de Bellas Artes de Valencia, Generalitat Valenciana. OCLC 48394896. ISBN 84-482-2735-2.
  • Error en el títul o la url.Cámara de Comercio de Valencia. «». [Consulta: 6 de juny de 2013].
  • Plantilla:Ref-publicació
  • (1985) , CEIC Alfons el Vell. OCLC 17297026. ISBN 9788450527629.
  • (2001) , Generalitat Valenciana. OCLC 48715167. ISBN 9788448226749.
  • (1997) , Escapada-Punto Cero. OCLC 431513186. ISBN 9788460569084.
  • VV.AA.: Xàtiva. L’espai del Borja. Itinerari fotográfic, Ayuntamiento de Játiva, 1992.
  • VV.AA.: Els Borja a la sotsgovernació de Xàtiva (cat.exposición), Ayuntamiento de Játiva, 1994.
  • VV.AA.: Xàtiva, Els Borja. Una projecció Europea (cat.exposición), Ayuntamiento de Játiva, 1994.

Enllaços externs

Commons