Diferència entre les revisions de "Ruta dels Borja"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'calze' a 'càliç')
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''Ruta dels Borja''' és una [[ruta]] [[turisme|turística]] que permet conèixer la petjada d'una de les famílies valencianes més universal, els [[Família Borja|Borja]]. Els Borja tenen el seu origen en [[Aragó]] i es van establir en terres valencianes després de la [[conquista de Valéncia]] de [[Jaume el Conquistador|Jaume I]]. Són coneguts com els “Borgia”, manera italiana d'escriure el llinage en la seua pronunciació en llengua valenciana. A esta família van pertànyer personages històrics com els papes [[Calixt III]] i [[Alexandre VI]], [[Cèsar Borja|Cèsar]] i [[Lucrècia Borja]], i [[Sant Francesc de Borja]].<ref name=dos>http://www.gandia.org/c/document_library/get_file?uuid=20e5896d-4ef8-4b98-8deb-d3324013e3e9&groupId=14</ref>
+
La '''Ruta dels Borja''' és una [[ruta]] [[turisme|turística]] que permet conéixer la calcigada d'una de les famílies valencianes més universals, els [[Família Borja|Borja]]. Els Borja tenen el seu orige en [[Aragó]] i s'establiren en el [[Regne de Valéncia]] en acabant la [[conquista de Valéncia]] de [[Jaume el Conquistador|Jaume I]]. Són coneguts popularment com els “Borgia”, manera italiana d'escriure el llinage en la seua pronunciació en llengua valenciana. A esta família varen pertànyer personages històrics com els papes [[Calixt III]] i [[Alexandre VI]], [[Cèsar Borja|Cèsar]] i [[Lucrècia Borja]], i [[Sant Francesc de Borja]].<ref name=dos>http://www.gandia.org/c/document_library/get_file?uuid=20e5896d-4ef8-4b98-8deb-d3324013e3e9&groupId=14</ref>
  
La ruta permet fruir no només d'un recorregut històric de més de 400 anys, sinó a més de bonics parages naturals, plages, art i gastronomia dels llocs que la atravessen. La Ruta a través del llegat dels Borja té el seu escomençament en la ciutat de [[Gandia]] (la [[Safor]]) i finalisa en [[València]] (l'[[Horta de Valéncia|Horta]]), atravessant diferents conjunts monumentals i poblacions valencianes a on els Borja deixaren la seua impronta.<ref name=dos>http://www.gandia.org/c/document_library/get_file?uuid=20e5896d-4ef8-4b98-8deb-d3324013e3e9&groupId=14</ref>
+
La ruta permet fruir no solament d'un recorregut històric de més de 400 anys, sinó ademés de bonics parages naturals, plages, art i gastronomia dels llocs que la atravessen. La Ruta a través del llegat dels Borja té el seu escomençament en la ciutat de [[Gandia]] (la [[Safor]]) i finalisa en [[Valéncia]] (l'[[Horta de Valéncia|Horta]]), atravessant diferents conjunts monumentals i poblacions valencianes a on els Borja deixaren la seua impronta.<ref name=dos>http://www.gandia.org/c/document_library/get_file?uuid=20e5896d-4ef8-4b98-8deb-d3324013e3e9&groupId=14</ref>
  
 
== Itinerari ==
 
== Itinerari ==
Llínea 37: Llínea 37:
 
** L'antiga Universitat fon fundada pel IV duc de Gandia, [[Francesc de Borja]]. Al costat d'esta construcció, cinc escultures de bronze, obra de [[Manuel Boix]], anuncien que esta és una ciutat borgiana. Les figures representen els papes Calixt III i Alexandre VI, Cèsar i Lucrècia Borja i Sant Francesc de Borja.
 
** L'antiga Universitat fon fundada pel IV duc de Gandia, [[Francesc de Borja]]. Al costat d'esta construcció, cinc escultures de bronze, obra de [[Manuel Boix]], anuncien que esta és una ciutat borgiana. Les figures representen els papes Calixt III i Alexandre VI, Cèsar i Lucrècia Borja i Sant Francesc de Borja.
 
** La [[Colegiata de Santa Maria de Gandia]] fon ampliada per [[Maria Enríquez de Luna]], víuda del duc [[Joan Borja|Joan de Borja i Cattanei]] i nora d'[[Alexandre VI]]. Encarregà al cèlebre escultor [[Damià Forment]] la Porta dels Apòstols i a [[Paolo de San Leocadio|Paolo de Sant Leocadio]], pintor protegit del seu sogre, el retaule major, desaparegut durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]].
 
** La [[Colegiata de Santa Maria de Gandia]] fon ampliada per [[Maria Enríquez de Luna]], víuda del duc [[Joan Borja|Joan de Borja i Cattanei]] i nora d'[[Alexandre VI]]. Encarregà al cèlebre escultor [[Damià Forment]] la Porta dels Apòstols i a [[Paolo de San Leocadio|Paolo de Sant Leocadio]], pintor protegit del seu sogre, el retaule major, desaparegut durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]].
** El [[Palau Ducal de Gandia]] s'alçà en temps dels ducs reals, segle i mig abans. En ell van naixer la majoria dels ducs Borja i tots els seus descendents. En l'edifici es troba l''''Espai de les Emocions''', un centre d'interpretació virtual que traslladarà al visitant a l'època dels Borja.
+
** El [[Palau Ducal de Gandia]] s'alçà en temps dels ducs reals, sigle i mig abans. En ell varen nàixer la majoria dels ducs Borja i tots els seus descendents. En l'edifici es troba l''''Espai de les Emocions''', un centre d'interpretació virtual que traslladarà al visitant a l'época dels Borja.
** L'[[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]], patronat del qual fou presidit pels ducs de Gandia, alberga hui en dia el [[Museu Arqueològic de Gandia]].
+
** L'[[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]], patronat del qual fon presidit pels ducs de Gandia, alberga hui en dia el [[Museu Arqueològic de Gandia]].
** El [[Convent de Santa Clara (Gandia)|Convent de Santa Clara]], fundat en [[1423]], conserva una destacada colecció artística llegada pels Borja. A lo llarc de la seua història moltes dones de la família Borja es van retirar entre els seus murs.
+
** El [[Convent de Santa Clara (Gandia)|Convent de Santa Clara]], fundat en [[1423]], conserva una destacada colecció artística llegada pels Borja. A lo llarc de la seua història moltes dones de la família Borja es varen retirar entre els seus murs.
** La torrassa del pi, del segle XVI, formava part de l'ampliació de la muralla efectuada per [[Francesc de Borja]]. El seu successor, [[Carles  Borja]], fundà el '''Convent de Sant Roc''', actualment utilisat com a centre cultural. L'[[Alqueria del Duc]] fon adquirida en [[1590]] pel menor dels fills de [[Sant Francesc de Borja]].
+
** La torrassa del pi, del [[sigle XVI]], formava part de l'ampliació de la muralla efectuada per [[Francesc de Borja]]. El seu successor, [[Carles  Borja]], fundà el '''Convent de Sant Roc''', actualment utilisat com a centre cultural. L'[[Alqueria del Duc]] fon adquirida en [[1590]] pel menor dels fills de [[Sant Francesc de Borja]].
 
    
 
    
 
*'''[[Alfauir]]''':
 
*'''[[Alfauir]]''':
** El [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] fundat en [[1388]] i situat a escassos quilòmetres de Gandia, contà en la protecció de la família Borja. La duquessa de Gandia, [[Maria Enríquez de Luna]], viuda del duc [[Joan Borja|Joan de Borja i Cattanei]] i nora de [[Alexandre VI]], va realisar obres d'ampliació en el monasteri, com el claustre superior d'[[arquitectura renaixentista|estil renaixentiste]] o l'aljub migeval i les fonts del pati dels Tarongers. Més tart, també passà els seus últims dies en este monasteri l'esposa de [[Francesc de Borja]], [[Elionor de Castro Mello i Meneses|Leonor de Castro]], dama i amiga íntima de l'Emperatriu [[Isabel de Portugal i d'Aragó|Isabel de Portugal]].
+
** El [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] fundat en [[1388]] i situat a escassos quilómetros de Gandia, contà en la protecció de la família Borja. La duquesa de Gandia, [[Maria Enríquez de Luna]], viuda del duc [[Joan Borja|Joan de Borja i Cattanei]] i nora de [[Alexandre VI]], va realisar obres d'ampliació en el monasteri, com el claustre superior d'[[arquitectura renaixentista|estil renaixentiste]] o l'aljup migeval i les fonts del pati dels Tarongers. Més tart, també passà els seus últims dies en este monasteri l'esposa de [[Francesc de Borja]], [[Elionor de Castro Mello i Meneses|Leonor de Castro]], dama i amiga íntima de l'Emperatriu [[Isabel de Portugal i d'Aragó|Isabel de Portugal]].
  
 
*'''[[Simat de la Valldigna]]''':
 
*'''[[Simat de la Valldigna]]''':
** En el [[Monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] fon [[Roderic de Borja]] i el seu fill Cèsar, abats d'est edifici conventual. En ell destaquen especialment la porta real, el cenobi, la sala capitular i el claustre i el palau de l'abat.
+
** En el [[Monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] fon [[Roderic de Borja]] i el seu fill Cèsar, [[abat|abats]] d'est edifici conventual. En ell destaquen especialment la porta real, el cenobi, la sala capitular i el claustre i el palau de l'abat.
  
 
*'''[[Canals]]''':
 
*'''[[Canals]]''':
** En la [[Torre i muralles dels Borja|Torre de Canals]], segons relata la tradició, naixqué [[Alfons de Borja]], futur papa [[Calixt III]].
+
** En la [[Torre i muralles dels Borja|Torre de Canals]], segons relata la tradició, naixqué [[Alfons de Borja]], futur [[Papa]] [[Calixt III]].
** L'[[Ermita de la Santa Creu, o església, oratori de la Torre de Canals|Oratori dels Borja]] està situat davant de la Torre dels Borja i conserva una taula migeval sobre el "Jui Final". És possible visitar els dos edificis.
+
** L'[[Ermita de la Santa Creu, o iglésia, oratori de la Torre de Canals|Oratori dels Borja]] està situat davant de la Torre dels Borja i conserva una taula migeval sobre el "Jui Final". És possible visitar els dos edificis.
  
 
*'''[[Xàtiva]]''':
 
*'''[[Xàtiva]]''':
 
** La [[Casa natal d'Alexandre VI]] es conserva en la plaça que porta el seu mateix nom.
 
** La [[Casa natal d'Alexandre VI]] es conserva en la plaça que porta el seu mateix nom.
** En l''''Església de Sant Pere''' es va batejar [[Roderic de Borja]], papa [[Alexandre VI]], l'any [[1431]].
+
** En l''''Iglésia de Sant Pere''' es va batejar [[Roderic de Borja]], Papa [[Alexandre VI]], l'any [[1431]].
** En la [[Colegiata de Xàtiva]] seran sepultats diversos membres de la família Borja. Allà mateix podem trobar el retaule del cardenal [[Alfons de Borja]] i un calze de plata gravat en el nom de [[Calixt III]].
+
** En la [[Colegiata de Xàtiva]] seran sepultats diversos membres de la família Borja. Allà mateix podem trobar el retaule del cardenal [[Alfons de Borja]] i un càliç d'[[argent]] gravat en el nom de [[Calixt III]].
 
** L'[[Ermita de Santa Ana de Xàtiva|Ermita de Santa Ana]] és un atre monument del llegat borgià de Xàtiva. Santa Ana era la patrona de la família Borja.
 
** L'[[Ermita de Santa Ana de Xàtiva|Ermita de Santa Ana]] és un atre monument del llegat borgià de Xàtiva. Santa Ana era la patrona de la família Borja.
  
Llínea 64: Llínea 64:
 
*'''[[Valéncia]]''':
 
*'''[[Valéncia]]''':
 
[[Image:Cimbori almoina abril 1.jpg|270px|thumbnail|esquerra|Catedral de Valéncia]]
 
[[Image:Cimbori almoina abril 1.jpg|270px|thumbnail|esquerra|Catedral de Valéncia]]
** En la [[Catedral de Santa Maria de Valéncia|catedral de Valéncia]], [[Alfons de Borja]] ordenà construir la capella de Sant Pere. [[Roderic de Borja]], abans de ser proclamat papa, va encarregar al pintor italià [[Paolo de San Leocadio]] els frescs per a la cúpula de l'absis. Estos frescos són considerats com l'entrada de la [[pintura renaixentista]] italiana en Espanya. A la capella dedicada a [[Sant Francesc de Borja]] n'hi han dos llenços de [[Goya]] dedicats al IV duc de Gandia.
+
** En la [[Catedral de Santa Maria de Valéncia|catedral de Valéncia]], [[Alfons de Borja]] ordenà construir la capella de Sant Pere. [[Roderic de Borja]], abans de ser proclamat papa, va encarregar al pintor italià [[Paolo de San Leocadio]] els frescs per a la cúpula de l'absis. Estos frescos són considerats com l'entrada de la [[pintura renaixentista]] italiana en Espanya. En la capella dedicada a [[Sant Francesc de Borja]] n'hi han dos llenços de [[Goya]] dedicats al IV duc de Gandia.
 
** El [[palau dels Borja]], situat a escassos metros de la catedral, fon erigit pel primer duc de Gandia i fill d'Alexandre VI, [[Pere Lluís de Borja]]. L'edifici fon restaurat en diverses ocasions i, actualment, és la seu de les [[Corts Valencianes]].
 
** El [[palau dels Borja]], situat a escassos metros de la catedral, fon erigit pel primer duc de Gandia i fill d'Alexandre VI, [[Pere Lluís de Borja]]. L'edifici fon restaurat en diverses ocasions i, actualment, és la seu de les [[Corts Valencianes]].
 
** L'[[Universitat de Valéncia]]-Estudi General es fundà en [[1500]] gràcies a la bula del papa [[Alexandre VI]]. En l'Estudi General de la Universitat, situat en el carrer de la Nau, destaca el seu imponent claustre renaixentiste.
 
** L'[[Universitat de Valéncia]]-Estudi General es fundà en [[1500]] gràcies a la bula del papa [[Alexandre VI]]. En l'Estudi General de la Universitat, situat en el carrer de la Nau, destaca el seu imponent claustre renaixentiste.
** En l'[[Església de Sant Nicolau]], de la qual [[Calixt III]] fon rector abans de ser papa, en la portada que dóna a la plaça del mateix nom, es recorda en rajoles la predicció de [[Sant Vicent Ferrer]] segons la qual [[Alfons de Borja]] arribaria a ser papa i després el canonisaria.
+
** En l'[[Iglésia de Sant Nicolau]], de la qual [[Calixt III]] fon rector abans de ser papa, en la portada que dóna a la plaça del mateix nom, es recorda en rajoles la predicció de [[Sant Vicent Ferrer]] segons la qual [[Alfons de Borja]] arribaria a ser Papa i més tart el canonisaria.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 73: Llínea 73:
 
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
 
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
  
== Notes i referències ==
+
== Referències ==
 
  {{referències}}
 
  {{referències}}
  

Última revisió del 01:08 27 ago 2023

La Ruta dels Borja és una ruta turística que permet conéixer la calcigada d'una de les famílies valencianes més universals, els Borja. Els Borja tenen el seu orige en Aragó i s'establiren en el Regne de Valéncia en acabant la conquista de Valéncia de Jaume I. Són coneguts popularment com els “Borgia”, manera italiana d'escriure el llinage en la seua pronunciació en llengua valenciana. A esta família varen pertànyer personages històrics com els papes Calixt III i Alexandre VI, Cèsar i Lucrècia Borja, i Sant Francesc de Borja.[1]

La ruta permet fruir no solament d'un recorregut històric de més de 400 anys, sinó ademés de bonics parages naturals, plages, art i gastronomia dels llocs que la atravessen. La Ruta a través del llegat dels Borja té el seu escomençament en la ciutat de Gandia (la Safor) i finalisa en Valéncia (l'Horta), atravessant diferents conjunts monumentals i poblacions valencianes a on els Borja deixaren la seua impronta.[1]

Itinerari[editar | editar còdic]

Palau Ducal de Gandia
Claustre del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba
Palau dels Borja en Valéncia

La ruta recorre els següents conjunts monumentals i poblacions:

La Ruta pas a pas[editar | editar còdic]

Estàtua d'Alexandre VI davant de la Seu de Xàtiva
Catedral de Valéncia

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • (2003) , L'Oronella. OCLC 432856514. ISBN 848973741X.
  • (2001) , Museo de Bellas Artes de Valencia, Generalitat Valenciana. OCLC 48394896. ISBN 84-482-2735-2.
  • Error en el títul o la url.Cámara de Comercio de Valencia. «». [Consulta: 6 de juny de 2013].
  • Plantilla:Ref-publicació
  • (1985) , CEIC Alfons el Vell. OCLC 17297026. ISBN 9788450527629.
  • (2001) , Generalitat Valenciana. OCLC 48715167. ISBN 9788448226749.
  • (1997) , Escapada-Punto Cero. OCLC 431513186. ISBN 9788460569084.
  • VV.AA.: Xàtiva. L’espai del Borja. Itinerari fotográfic, Ayuntamiento de Játiva, 1992.
  • VV.AA.: Els Borja a la sotsgovernació de Xàtiva (cat.exposición), Ayuntamiento de Játiva, 1994.
  • VV.AA.: Xàtiva, Els Borja. Una projecció Europea (cat.exposición), Ayuntamiento de Játiva, 1994.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons