Canvis

'''Sant Antoni Abat''' ([[Egipte]], [[251]]-[[356]]), popularment '''Sant Antoni del porquet''', és venerat en l'Iglésia com a patriarca dels cenobites, o monjos que viuen en comunitat baix d'una mateixa regla. La seua influència i veneració s'estén a tota l'[[Iglésia Catòlica]], també en les iglésies ortodoxes i inclús en l'iglésia luterana.

'''Sant Antoni Abat''' o simplement '''Sant Antoni''' (en castellà, ''San Antón'') ([[Egipte]], [[251]] - † [[356]]), popularment '''Sant Antoni del porquet''', és venerat en l'Iglésia com a patriarca dels cenobites, o monjos que viuen en comunitat baix d'una mateixa regla. La seua influència i veneració s'estén a tota l'[[Iglésia Catòlica]], també en les iglésies ortodoxes i inclús en l'iglésia luterana.

Conegut com el Gran o Abat, fon un monjo cristià pioner de l'eremitisme. Està considerat el patró dels animals de peu redó i, per extensió, de tots els animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan ne veia u ferit, el curava. Aixina ho va fer en un porquet, l'animal decidí acompanyar-lo la resta de la seua vida, demostrant-li el seu agraïment. Per això se l'anomena '''Sant Antoni del Porquet''' i també Sant Antoni dels Ases. Se celebra la seua festivitat el 17 de giner.

Conegut com el Gran o Abat, fon un monjo cristià pioner de l'eremitisme. Està considerat el patró dels animals de peu redó i, per extensió, de tots els animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan ne veia u ferit, el curava. Aixina ho va fer en un porquet, l'animal decidí acompanyar-lo el restant de la seua vida, demostrant-li el seu agraïment. Per això se l'anomena '''Sant Antoni del Porquet''' i també Sant Antoni dels Ases. Se celebra la seua festivitat el [[17 de giner]].

===Biografia===

===Biografia===

Les fonts de la seua biografia es remonten a Sant Atanasi ([[296]]-[[373]]), Patriarca de Aleixandria, que va escriure la vida de Sant Antoni en l'any [[357]] (un any més tart de la seua mort). També Sant Jeroni ([[342]]-[[420]]), autor de la Vulgata, versió llatina de la [[Bíblia]], usada com a text oficial en l'Iglésia Catòlica durant sigles, cita en les seues obres moltes dades sobre la vida de Sant Antoni, especialment la seua visita a Sant Pau Ermità.<br />

Les fonts de la seua biografia es remonten a Sant Atanasi ([[296]]-[[373]]), Patriarca de Aleixandria, que va escriure la vida de Sant Antoni en l'any [[357]] (un any més tart de la seua mort). També Sant Jeroni ([[342]]-[[420]]), autor de la Vulgata, versió llatina de la [[Bíblia]], usada com a text oficial en l'Iglésia Catòlica durant sigles, cita en les seues obres moltes senyes sobre la vida de Sant Antoni, especialment la seua visita a Sant Pau Ermità.<br />

A estos referents antics, la religiositat popular ha afegit uns atres aspectes biogràfics que tenen més caràcter de llegenda, i que són expressió del carinyo que el poble cristià professa per este sant.

A estos referents antics, la religiositat popular ha afegit uns atres aspectes biogràfics que tenen més caràcter de llegenda, i que són expressió del carinyo que el poble cristià professa per este sant.

Mor el [[17 de giner]] de l'any [[356]] prop del Mont Colzim, en el desert d'Egipte. Els seus discípuls, seguint les seues instruccions, amaguen el seu cos, que és descobert 200 anys més tart i traslladat a Aleixandria, i d'ahí a Costantinoble, en el sigle XII, quan els musulmans conquistaren Aleixandria. A finals del [[sigle XV]], més tart de la caiguda de Costantinoble, un noble devot francés trasllada les relíquies del sant a una abadia pròxima a Lyon, que des d'eixe temps es coneguda com a Sant Antoine en Viennois.

Mor el [[17 de giner]] de l'any [[356]] prop del Mont Colzim, en el desert d'Egipte. Els seus discípuls, seguint les seues instruccions, amaguen el seu cos, que és descobert 200 anys més tart i traslladat a Aleixandria, i d'ahí a Costantinoble, en el sigle XII, quan els musulmans conquistaren Aleixandria. A finals del [[sigle XV]], més tart de la caiguda de Costantinoble, un noble devot francés trasllada les relíquies del sant a una abadia pròxima a Lyon, que des d'eixe temps es coneguda com a Sant Antoine en Viennois.

[[Archiu:San Antonio Abad (Zurbarán).jpg|thumbnail|Sant Antoni Abat, pintura de Zurbarán]]

 

[[File:San Antonio Abad (Zurbarán).jpg|thumb|Sant Antoni Abat, pintura de Zurbarán]]

===Importància del sant en l'Iglésia Catòlica===

===Importància del sant en l'Iglésia Catòlica===

Un atre episodi de la vida del sant que influïx poderosament en l'espiritualitat cristiana és la resistència a les insistents tentacions del dimoni. Hi ha moltes obres d'art inspirades en les tentacions de Sant Antoni de tots els temps, i alguns consideren que la presència del [[porc]] junt al sant en l'iconografia tradicional fa referència al dimoni, pero pareix més documentada l'opinió de que fa referència a les activitats de l'Orde dels Cavallers Hospitalaris adés comentada. Entre les obres d'art que representen les tentacions del dimoni, podem mencionar "el tríptic de les tentacions" de El Bosco (Jheronimus Bosch, 1450-1516) o "La tentació de Sant Antoni" pintada en [[1946]] per [[Salvador Dalí]] ([[1904]]-[[1989]])<ref>es.Wikipedia/Antonio Abad</ref>.

Un atre episodi de la vida del sant que influïx poderosament en l'espiritualitat cristiana és la resistència a les insistents tentacions del dimoni. Hi ha moltes obres d'art inspirades en les tentacions de Sant Antoni de tots els temps, i alguns consideren que la presència del [[porc]] junt al sant en l'iconografia tradicional fa referència al dimoni, pero pareix més documentada l'opinió de que fa referència a les activitats de l'Orde dels Cavallers Hospitalaris adés comentada. Entre les obres d'art que representen les tentacions del dimoni, podem mencionar "el tríptic de les tentacions" de El Bosco (Jheronimus Bosch, 1450-1516) o "La tentació de Sant Antoni" pintada en [[1946]] per [[Salvador Dalí]] ([[1904]]-[[1989]])<ref>es.Wikipedia/Antonio Abad</ref>.

[[Archiu:Tentation de Saint Antoine.jpg|thumbnail|Pintura de El Bosco sobre les tentacions de Sant Antoni Abat]]

 

[[File:Tentation de Saint Antoine.jpg|thumb|Pintura de El Bosco sobre les tentacions de Sant Antoni Abat]]

====Inspiració per a órdens religioses====

====Inspiració per a órdens religioses====

===Sant Antoni com a sant valencià===

===Sant Antoni com a sant valencià===

[[File:IMG-20180117-WA0031.jpg|thumb|Bendició dels animals en Valéncia]]

[[Archiu:Sanbat1.jpeg|thumb|Benedicció dels animals en la ciutat de Valéncia]]

És clar que en sentit estricte Sant Antoni Abat desborda el qualificatiu de "valencià"; és un sant per a tota l'Iglésia, que influïx en l'espiritualitat de tota la cristiandat, que té devoció escampada per tots els pobles de tradició agrària. Pero podem considerar-lo "sant valencià" en el sentit de lo escampada que està la seua devoció per terres valencianes, tant en el temps com en l'espai. És popularment conegut com '''Sant Antoni del porquet'''.<br />

És clar que en sentit estricte Sant Antoni Abat desborda el qualificatiu de "valencià"; és un sant per a tota l'Iglésia, que influïx en l'espiritualitat de tota la cristiandat, que té devoció escampada per tots els pobles de tradició agrària. Pero podem considerar-lo "sant valencià" en el sentit de lo escampada que està la seua devoció per terres valencianes, tant en el temps com en l'espai. És popularment conegut com '''Sant Antoni del porquet'''.<br />

Sobre l'antiguetat de la devoció, poden aprofitar els següents testimonis referits al ''porquet de Sant Antoni''. Esta antiga costum consistia en que cada any, els veïns de la localitat, o els festers, o el municipi, o la parròquia, compraven un porquet, que portant al coll la "campaneta del sant" (en l'iconografia tradicional, Sant Antoni apareix sempre portant una campana) era beneït el dia de la festa i amollat al carrer, de manera que anava solt pel poble, alimentat per les famílies que volien contribuir a la seua criança. En aplegar la festa dels Sants Inocents, el porquet, ya ben gros i creixcut, era subastat i els diners destinats als pobres.<br />

Sobre l'antiguetat de la devoció, poden aprofitar els següents testimonis referits al ''porquet de Sant Antoni''. Esta antiga costum consistia en que cada any, els veïns de la localitat, o els festers, o el municipi, o la parròquia, compraven un porquet, que portant al coll la "campaneta del sant" (en l'iconografia tradicional, Sant Antoni apareix sempre portant una campana) era beneït el dia de la festa i amollat al carrer, de manera que anava solt pel poble, alimentat per les famílies que volien contribuir a la seua criança. En aplegar la festa dels Sants Inocents, el porquet, ya ben gros i creixcut, era subastat i els diners destinats als pobres.<br />

Testimonis escrits d'esta costum en trobem en l'archiu municipal de la ciutat de Valéncia, en els anys [[1335]] i [[1343]]<ref>Archiu municipal de Valéncia, Manual de Consells, T.A-3, fol. 128, 14 de setembre de 1335, i T.A-4, fol. 207 i 208, 10 de juliol de 1343. Citades per Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 57</ref>, en este cas fent crides públiques contra l'abús de la costum, molt incómoda per a la vida urbana, per les destrosses que produïa el porquet solt, i també en el llibre sobre costums de Setaigües publicat per la [[RACV]] en 1928<ref>Corbín Carbó, José María. Siete Aguas y sus cosas. Publicada i premiada per la RACV en [[1928]], i reeditada en l'any 2003. L'història citada apareix en les pags. 137-138 de l'edició moderna i l'esmenta Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 58</ref>, a on es narra que la costum, antiquíssima, va ser prohibida en l'any [[1830]] perque el porquet de l'any anterior havia adquirit la ràbia per la mossegada d'un gos rabiós, i ell la va transmetre a un chiquet al que mossegà.<br />

Testimonis escrits d'esta costum en trobem en l'archiu municipal de la ciutat de Valéncia, en els anys [[1335]] i [[1343]]<ref>Archiu municipal de Valéncia, Manual de Consells, T.A-3, fol. 128, 14 de setembre de 1335, i T.A-4, fol. 207 i 208, 10 de juliol de 1343. Citades per Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 57</ref>, en este cas fent crides públiques contra l'abús de la costum, molt incómoda per a la vida urbana, per les destrosses que produïa el porquet solt, i també en el llibre sobre costums de Setaigües publicat per la [[RACV]] en 1928<ref>Corbín Carbó, José María. Siete Aguas y sus cosas. Publicada i premiada per la RACV en [[1928]], i reeditada en l'any 2003. L'història citada apareix en les pags. 137-138 de l'edició moderna i l'esmenta Alfons Vila Moreno en el llibre de festes de Canals (Valéncia) de 2005, pag. 58</ref>, a on es narra que la costum, antiquíssima, va ser prohibida en l'any [[1830]] perque el porquet de l'any anterior havia adquirit la ràbia per la mossegada d'un gos rabiós, i ell la va transmetre a un chiquet al que mossegà.<br />

Sobre l'extensió de la devoció per terres valencianes podem acodir als següents testimonis:<br />

Sobre l'extensió de la devoció per terres valencianes podem acodir als següents testimonis:<br />

En la comarca dels Ports, en l'interior de la província de Castelló, són moltes les localitats que celebren festes per Sant Antoni (Morella, Villores, El Forcall, Todolella, Sorita...) festes que es coneixen com a santonades, que inclouen la foguera de la vespra, la representació teatral de la vida del sant, la benedicció dels animals precedida d'una processó en cavalleries, carreres de rucs, fires (dansa dels dimonis, del Forcall, per eixemple) i rifes<ref>Fàbregas, Xavier, Cavallers, dracs i dimonis. Barcelona, 1976, p. 9-28 sobre la Santonada als Ports</ref>.<br />

En la comarca [[Els Ports|dels Ports]], en l'interior de la [[Província de Castelló|província de Castelló]], són moltes les localitats que celebren festes per Sant Antoni ([[Morella]], [[Villores]], [[Forcall|El Forcall]], [[La Todolella]], [[Sorita]]...) festes que es coneixen com a "santonades", que inclouen la foguera de la vespra, la representació teatral de la vida del sant, la benedicció dels animals precedida d'una processó en cavalleries, carreres de rucs, fires (dansa dels dimonis, del Forcall, per eixemple) i rifes<ref>Fàbregas, Xavier, Cavallers, dracs i dimonis. Barcelona, 1976, p. 9-28 sobre la Santonada als Ports</ref>.<br />

També són conegudes ''la machà i el tropell'' de [[Vilanova d'Alcolea]], en la Plana Alta, una processó de machos enlluernats acompanyats de fogueres d'argilaga, seguida d'una carrera.<br />

També són conegudes ''la machà i el tropell'' de [[Vilanova d'Alcolea]], en la Plana Alta, una processó de machos enlluernats acompanyats de fogueres d'argilaga, seguida d'una carrera.<br />

En [[Valéncia]] es típic beneir als animals en el carrer Sagunt el dia de Sant Antoni Abat, fen un passacarrer en les mascotes i animals de treball, venint molta gent d'atres poblacions per a este acte.

En [[Valéncia]] es típic beneir als animals en el carrer Sagunt el dia de Sant Antoni Abat, fen un passacarrer en les mascotes i animals de treball, venint molta gent d'atres poblacions per a este acte.

== Referències ==

== Referències ==