Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament

Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament, de nom Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, (Madrit, 1 de giner de 1809 - † Valéncia, 24 d'agost de 1865), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat (Adoratrius).

BiografiaEditar

Infància i joventutEditar

Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer en Madrit l'1 de giner de 1809, en plena Guerra de la Independència Espanyola, en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de Pau, pero al quedar-se òrfena de pare en 1822, va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en l'any 1841, decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.

Fundadora de les AdoratriusEditar

Despuix d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la prostitució, i en abril de 1845, funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El 12 d'octubre de 1850, deixa el lux de la cort de Isabel II, per a viure en les seues chiques en el colege. Despuix de grans dificultats, per a l'any 1856 el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la Santa Seu en l'any 1861. Al colege de Madrit li seguixen pronte, Saragossa (1856), Valéncia (1858), Barcelona (1861), Burgos (1863), Pinto, filial de Madrit (1864) i Santander (1865). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en Valéncia esclatà una epidèmia de còlera, decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el 24 d'agost del dit any.

Apostolat socialEditar

La Mare Sacrament va dedicar la seua vida a la fundació de la Congregació de Religioses Adoratrius i Esclaves de la Caritat, en els seus coleges de reeducació, eixercint aixina un notable influix en la societat del sigle XIX. Pero el seu ràdio d'acció transcendix els llímits de l'Institut: actua també en el camp eclesial i social, unes vegades a instàncies de la jerarquia eclesiàstica i atres moguda per les circumstàncies socials que la rodegen.

També hem de senyalar el seu apostolat en la Família Real, particularment en la reina Isabel II, que li va ocupar bona part del seu temps en els últims anys de la seua vida, crida pel confessor de la reina Sant Antoni Maria Claret.

Aixina mateix, les Escoles Dominicals d'Espanya li deuen la seua existència.

Elevació als altarsEditar

En l'any 1889 es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El 7 de juliol de 1925 fon beatificada per Pio XI i el 4 de març de 1934 inscrita en el catàlec dels Sants. En la capella de la seua comunitat en el carrer Hernán Cortés de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les Adoratrius des de 1926, quan varen ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment.

Enllaços externsEditar