Edició de «Sedaví»

[[Archiu:Placa Sedavi.jpg|thumb|Plaça de Jaume I]]
'''Sedaví''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].

== Geografia ==
El seu terme és estret, allargat i pla, i està cobert per sediments de l'época [[Quaternari|quaternària]] en procés de rebliment en l'extrem oriental, el qual està ocupat hui dia per arrossars pròxims a [[L'Albufera de Valencia|l'Albufera]].

L'altitut mija es manté per baix dels 10 metros sobre el nivell del mar. Té un [[clima mediterràneu típic]], en temperatures miges que oscilen entre els 10º i els 25º.

== Història ==
[[Archiu:Iglesiarosario.jpg|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Deu del Roser, en Sedaví.]]
Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms [[Seda|''seda'']] i [[Vi|''vi'']], pero la teoria més verosímil és que el topònim és [[àrap]]: ''Beniçidavi'', degut a la procedència d'una família de [[Xàtiva]] (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el ''Llibre de Repartiment'' de [[1237]] a [[1252]]. En l'any [[1239]], despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei [[Jaume I]] a un cavaller de Lleida que es dia Octavià.

A primeries del [[sigle XV]], el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui el va vendre en l'any [[1427]] a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, en [[1528]], va deixar-lo en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni en Josep Anselm Olginat de Mèdici, en l'any [[1594]], en lo que el senyoriu fon heretat pel fill d'este matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinage permaneix fins a l'abolició dels senyorius.

En l'any [[1739]], el senyor autorisà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va nomenar Sant Climent i que actualment forma part del núcleu urbà: pero no és fins a l'any [[1750]] que se li otorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.

== Administració ==
{{Alcaldes Espanya
  | Alcalde_1 = Manuel Corredor Sanchis
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_2 = Manuel Corredor Sanchis
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_3 = Manuel Corredor Sanchis
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_4 = Manuel Corredor Sanchis
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_5 = Manuel Corredor Sanchis
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_6 = Manuel Corredor Sanchis
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_7 = Manuel Corredor Sanchis
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_8 = Rafael Pérez Martínez
  | Partit_8 = [[PPCV]]
  | Alcalde_9 = Rafael Pérez Martínez
  | Partit_9 = [[PPCV]]
  | Alcalde_10 = Josep Francesc Cabanes Alonso
Josep Ferran Baixauli Chornet
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
[[Compromís]]
  | Alcalde_11 = Josep Francesc Cabanes Alonso
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_12 = Josep Francesc Cabanes Alonso
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]

}}

== Demografia ==
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 10.344 habitants.
El botànic [[Antoni Josep Cavanilles]] aporta la sifra de 185 veïns en l'any [[1784]]; la població que dona Madoz, a mitan [[sigle XIX]], és de 835 habitants i Sanchis Sivera, en l'any 1922, ne conta 1.887.

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1900]] !! [[1920]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2011]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1.827 || align=center| 2.009 || align=center| 2.767 || align=center| 2.987 || align=center| 3.544 || align=center| 5.450 || align=center| 8.213 || align=center| 8.069 || align=center| 8.353 || align=center| 8.991 || align=center| 9.750 || align=center| 10.186 || align=center| 10.180 || align=center| 10.245 || align=center| 10.344 || align=center| 10.180

|}

</center>

==Economia==
La seua economia, basada tradicionalment en els cultius hortícoles i de l'[[arròs]], va patir en el [[sigle XX]] una profunda transformació fins a convertir-se eminentment en industrial, centrada en el ram del moble i la [[fusta]]. No existixen cultius de secà i els cultius de regadiu se repartixen entre l'arròs, el [[taronger]], la [[dacsa]] i les [[hortalices]], que són els que més extensió ocupen. La ganaderia només està representada per alguns caps de boví estabulat, per a la producció de [[llet]].

L'indústria és el sector econòmic més important i factor clau per a l'aument de la població basat en la immigració de mà d'obra. El moble és l'especialitat que dona renom al poble i en eixa indústria treballa més d'un terç de la població activa. La producció es realisa en chicotets tallers d'orige artesanal i familiar, ampliats a empreses miges en els últims anys. S'exporta a països europeus, a més de donar eixida als productes en el mercat espanyol.

==Monuments==
* El centre històric tradicional de Sedaví està declarat Bé Immoble de Rellevància Local.
* Iglésia de la mare de Déu del Roser.

==Festes i celebracions==
Les '''festes populars i patronals''' de Sedaví se celebren durant la segona quinzena del més de [[setembre]] (encara que comencen sempre a finals de la primera). Tenen lloc activitats lúdiques, com ara els barracons festius, el concurs de paelles i la cavalcada; culturals, com ara l'exposició de pintura, actuacions musicals i un festival de bandes de música, i deportives, com ara una competició de [[fútbol]], a més dels actes religiosos en honor de la Mare de Déu del Roser i Sant Torquat, patrons de la població.

Atres festes populars, o de barriada, són les que, a finals d'[[agost]] i principis de setembre, se celebren en honor de '''Sant Roc''', organisades pels clavaris.

Sedaví celebra també les '''[[Falles|festes falleres]]''' que culminen el [[19 de març]].

==Fills ilustres==
*'''Adela Pla Pastor''' (Sedaví [[1938]]-[[2005]]).

Socialista històrica, se va afiliar al PSOE l'any [[1976]]. Des de llavors va participar activament en política. En l'any [[1979]] va ser la primera dòna en [[Espanya]] nomenada consellera d'un govern preautonòmic, que presidia el socialiste José Luis Albiñana.

En l'any [[1980]] es va traslladar a [[Madrid]] com a diputada per Valéncia en les Corts Generals. Allí va viure fins a l'any [[1993]], durant quatre legislatures, sent una atra vegada la primera dòna diputada per Valéncia durant les dos primeres llegislatures. En el seu treball en el grup socialiste en les Corts Generals va treballar en les comissions d'Educació i Cultura, Assunts Exteriors i Control de Radiotelevisió Valenciana (RTVE). D'esta última comissió va ocupar la vicepresidència.

Des de l'any [[1982]] i fins a l'any [[1987]] va formar part de la delegació espanyola en el [[Consell d'Europa]]. En esta ocasió també va ser pionera, ya que en l'assamblea d'eixe consell va ser la primera dòna que va formar part de la delegació de les Corts. Ademés, Adela Pla ha representat Espanya en distintes conferències de Parlamentaris per la Pau celebrades en [[Mèxic]], [[Sydney]] i [[Nairobi]].

Dins de l'eixecutiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigració, càrrec que la va obligar a desplaçar-se a diferents països durant anys. Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedaví, en [[1993]]. Va ser nomenada juge de pau de Sedaví, càrrec que va ocupar fins a la seua mort en l'any [[2005]]. Eixe mateix any va ser nomenada filla predilecta de Sedaví per part de la corporació municipal.

*'''Ferran Torrent i Llorca''' (Sedaví, [[1951]]). És un dels escritors valencians actuals més reconeguts i que més ven.

*'''Vicent Ruiz Monrabal''' (Sedaví, [[1936]]). Advocat i polític, va ser un dels fundadors d'[[UDPV]], diputat a les eleccions de 1979 i croniste oficial de Sedaví.
*'''Francisco Ángel Blanco Nieto "Latino Blanco"''' ([[Córdova]], [[1966]]) és un músic de [[jazz]], director i cofundador de [[Sedajazz]].
*'''David Pastor''' (Sedaví, [[1974]]) és un músic [[Trompeta|trompetiste]] de jazz.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

==Referències==
{{referències}}

* [https://www.sedavi.es/ Ajuntament de Sedaví]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Sedaví INE. Població de Sedaví]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

==Enllaços externs==
{{commonscat|Sedaví}}

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Sedaví| ]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]