Llínea 29: |
Llínea 29: |
| El punt àlgit ho trobem en l'época dels [[Borja]], que van introduir el [[Renaiximent]] en [[Espanya]] per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na [[Germana de Foix]] (segona dona de [[Ferrando el Catòlic]]) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el [[Palau Real de Valéncia]] a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en la perduda dels furs y drets valencians. | | El punt àlgit ho trobem en l'época dels [[Borja]], que van introduir el [[Renaiximent]] en [[Espanya]] per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na [[Germana de Foix]] (segona dona de [[Ferrando el Catòlic]]) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el [[Palau Real de Valéncia]] a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en la perduda dels furs y drets valencians. |
| | | |
− | ==Temps àureus de la llengua i llliteratura valencianes== | + | ==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes== |
| | | |
− | El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com sobirà de la Corona d'Aragó ([[1412]]), i el final de la [[guerra de les Germanies]] ([[1521]]), es coneix com els "temps àureus de la llengua i llliteratura valencianes". | + | El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com sobirà de la Corona d'Aragó ([[1412]]), i el final de la [[guerra de les Germanies]] ([[1521]]), es coneix com els "temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes". |
| | | |
| La [[llengua valenciana]] és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del [[llatí]], que té [[Sigle d'Or lliterari]], molt abans que la resta de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment <ref>"Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" ([[Diputació de Valéncia]]. [[2007]]), [[Joan Ignaci Culla Hernández]] i [[Mª Teresa Puerto Ferré]]. ISBN 978-84-7795-470-5. Valencia</ref>. | | La [[llengua valenciana]] és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del [[llatí]], que té [[Sigle d'Or lliterari]], molt abans que la resta de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment <ref>"Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" ([[Diputació de Valéncia]]. [[2007]]), [[Joan Ignaci Culla Hernández]] i [[Mª Teresa Puerto Ferré]]. ISBN 978-84-7795-470-5. Valencia</ref>. |
Llínea 110: |
Llínea 110: |
| ==Llliteratura Satírica== | | ==Llliteratura Satírica== |
| | | |
− | La llliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV. | + | La lliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV. |
| | | |
− | Com a antecedents tindríem "els debats, sirventés i tesons" de la llliteratura trobadoresca, pero la llliteratura satírica valenciana dona un gir i s'orienta més cap a la crítica social corrosiva i la misogínia accentuada. | + | Com a antecedents tindríem "els debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana dona un gir i s'orienta més cap a la crítica social corrosiva i la misogínia accentuada. |
| | | |
| Utilisa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt. | | Utilisa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt. |