78 812
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 29:
Llínea 29: − + − + Llínea 88:
Llínea 88: − + Llínea 108:
Llínea 108: − + − + − + Llínea 211:
Llínea 211: − +
Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura'
El punt àlgit ho trobem en l'época dels [[Borja]], que van introduir el [[Renaiximent]] en [[Espanya]] per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na [[Germana de Foix]] (segona dona de [[Ferrando el Catòlic]]) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el [[Palau Real de Valéncia]] a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en la perduda dels furs y drets valencians.
El punt àlgit ho trobem en l'época dels [[Borja]], que van introduir el [[Renaiximent]] en [[Espanya]] per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na [[Germana de Foix]] (segona dona de [[Ferrando el Catòlic]]) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el [[Palau Real de Valéncia]] a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en la perduda dels furs y drets valencians.
==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes==
==Temps àureus de la llengua i llliteratura valencianes==
El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com sobirà de la Corona d'Aragó ([[1412]]), i el final de la [[guerra de les Germanies]] ([[1521]]), es coneix com els "temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes".
El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com sobirà de la Corona d'Aragó ([[1412]]), i el final de la [[guerra de les Germanies]] ([[1521]]), es coneix com els "temps àureus de la llengua i llliteratura valencianes".
La [[llengua valenciana]] és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del [[llatí]], que té [[Sigle d'Or lliterari]], molt abans que la resta de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment <ref>"Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" ([[Diputació de Valéncia]]. [[2007]]), [[Joan Ignaci Culla Hernández]] i [[Mª Teresa Puerto Ferré]]. ISBN 978-84-7795-470-5. Valencia</ref>.
La [[llengua valenciana]] és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del [[llatí]], que té [[Sigle d'Or lliterari]], molt abans que la resta de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment <ref>"Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" ([[Diputació de Valéncia]]. [[2007]]), [[Joan Ignaci Culla Hernández]] i [[Mª Teresa Puerto Ferré]]. ISBN 978-84-7795-470-5. Valencia</ref>.
==Literatura religiosa i didactica==
==Literatura religiosa i didactica==
Els màxims representants de la literatura religiosa valenciana els trobem en el transite entre el [[sigle XIV]] i el XV ([[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]], Canals,..) i ya entrat el XV tenim algunes figures destacables.
Els màxims representants de la lliteratura religiosa valenciana els trobem en el transite entre el [[sigle XIV]] i el XV ([[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]], Canals,..) i ya entrat el XV tenim algunes figures destacables.
En l'enet religiós i en el [[Regne de Valéncia]] en ebullició les traduccions del [[llatí]] a la Llengua Valenciana i atres llibres espirituals, estan a l'altura de la poessia i la narrativa.
En l'enet religiós i en el [[Regne de Valéncia]] en ebullició les traduccions del [[llatí]] a la Llengua Valenciana i atres llibres espirituals, estan a l'altura de la poessia i la narrativa.
Fenollar, Escrivá, Roiç de Corella, Gasull,... tenen buit en este apartat per les seues aportacions.
Fenollar, Escrivá, Roiç de Corella, Gasull,... tenen buit en este apartat per les seues aportacions.
==Lliteratura Satírica==
==Llliteratura Satírica==
La lliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV.
La llliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV.
Com a antecedents tindríem "els debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana dona un gir i s'orienta més cap a la crítica social corrosiva i la misogínia accentuada.
Com a antecedents tindríem "els debats, sirventés i tesons" de la llliteratura trobadoresca, pero la llliteratura satírica valenciana dona un gir i s'orienta més cap a la crítica social corrosiva i la misogínia accentuada.
Utilisa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt.
Utilisa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt.
{{Traduït de|es|Siglo_de_Oro_Valenciano}}
{{Traduït de|es|Siglo_de_Oro_Valenciano}}
[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]
[[Categoria:Llliteratura Valenciana]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]